Resultats de la cerca

S’inicià en el Club Tennis Taula Esparreguera i entrenà al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès Participà en cinc Jocs Paralímpics des de Sydney 2000 fins a Rio de Janeiro 2016 Guanyà la medalla de bronze en categoria individual a Atenes 2004 i la de plata per equips a Londres 2012 En competicions individuals, fou campió 2018 i subcampió 2007 del Món, palmarès que també aconseguí als Campionats d’Europa on es proclamà campió el 2003 i subcampió el 2007 En dobles, fou campió d’Europa 2007 i subcampió del món 2006 També guanyà la medalla d’or per equips al Campionat del Món 2010 i…

Format a les categories inferiors del Reus Deportiu, passà als juvenils del Futbol Club Barcelona 1965-66 després de proclamar-se campió d’Espanya de la categoria amb la selecció catalana Jugà amb l’Atlètic Catalunya 1966-68 i el Comtal 1968-69, i fou cedit a l’Oviedo 1969-70 i l’Elx 1971-73 Retornà al FC Barcelona 1973-79 i debutà oficialment amb el primer equip el dia de la històrica victòria per 0 a 5 al Santiago Bernabéu 1974 Amb l’equip blaugrana guanyà una Lliga 1974, una Recopa d’Europa 1979, una Copa del Generalísimo 1971 i una Copa del Rei 1978 Posteriorment jugà al Rayo Vallecano…

S’inicià al Patí Reus i, quan era infantil, passà al Reus Deportiu, amb el qual debutà a la divisió d’honor Davanter, en la seva primera etapa al Reus Deportiu guanyà una Copa del Rei 1983, una Recopa d’Europa 1984 i una Supercopa d’Espanya 1984 Marxà al Club Patí Vilafranca 1985-86, però tornà al Reus Deportiu 1986-88, que havia baixat a primera divisió, i assolí l’ascens a divisió d’honor Acabà la seva carrera el 1989 al Club Patí Vila-seca Després de retirar-se, entrenà una temporada el segon equip del Reus Deportiu a primera divisió catalana

S’inicià al Tortosa, passà al Granollers i arribà a la Unió Esportiva Lleida 1949-51, amb el qual debutà a primera divisió el 1950 Després jugà al Màlaga, l’Europa 1952-53, el Maó, el Menorca i l’Alaior

Defensa lateral dret format al planter del Futbol Club Barcelona, la temporada 2009-10 s’incorporà al Barça B i el 2011 debutà amb el primer equip Internacional en diverses categories, fou campió d’Europa sub-17 i subcampió con-tinental sub-19, i disputà els Jocs Olímpics de Londres 2012 El 2013 guanyà la Lliga i la Supercopa d’Espanya

S’inicià al Reus Ploms i completà la seva formació al Reus Deportiu Amb el primer equip roig-i-negre, entre el 1968 i el 1971, guanyà quatre Copes d’Europa, tres Lligues 1969, 1970, 1971 i dues Copes d’Espanya 1970, 1971 Posteriorment, jugà tres temporades al Patí Reus, una al Club Esportiu Noia i dues més al Club Patí Cambrils, en el qual es retirà

Començà al Club Natació Reus Ploms, jugà una temporada al Cambrils i, a catorze anys, fitxà pel Reus Deportiu, amb el qual debutà a l’OK Lliga amb disset Després anà al Granada Alhambra, a l’Alcoi, tornà al Reus Deportiu, marxà al Forte dei Marmi italià i tornà a Catalunya per fitxar pel Club d’Esports Vendrell Posteriorment jugà de nou al Reus Deportiu 2013-16 i la temporada 2016-17 tornà a jugar amb el Vendrell Amb el Reus Deportiu conquerí una Copa d’Europa 2009, una Copa Intercontinental 2010, una Copa de la CERS 2004, una Copa Continental 2010 i una Supercopa d’Espanya 2006 Fou…

President de la cadena d’electrodomèstics Miró, assumí el patrocini del Futbol Sala Martorell 1998-05 També fou president del club durant quatre anys 2000-04, període en què l’equip es classificà diverses vegades en les primeres posicions de la Lliga de divisió d’honor, i la temporada 2001-02 aconseguí el subcampionat També guanyà diverses Copes de Catalunya

Membre de la Sala d’Esgrima Amposta i de la Sala d’Armes Montjuïc, destacà en la modalitat d’espasa i es proclamà campió d’Espanya i de Catalunya en diverses categories, entre les quals cal destacar un Campionat d’Espanya júnior 2006 i un de Catalunya júnior 2007 Ha estat tres vegades campió de Catalunya absolut 2005, 2009, 2010 i internacional amb la selecció espanyola en un Mundial cadet 2004 i un Mundial júnior 2006

S’inicià al Club Ciclista Montgrí i, a partir de la categoria sub-23, competí pel Club Ciclista Camp Clar i el Club Ciclista Alginet Fou campió de Catalunya de fons 2008, 2010 i tercer en el Campionat d’Espanya de fons en carretera 2010 Com a especialista de pista aconseguí el títol estatal de persecució olímpica quatre cops i el de cursa a l’americana en dues ocasions Competí en els Jocs Olímpics de Pequín 2008 en la prova de persecució Rebé una distinció de la Federació Catalana de Ciclisme