Resultats de la cerca
Es mostren 2061 resultats
maduració
Biologia
Procés consistent en un conjunt de modificacions que fan que les cèl·lules germinatives diploides passin a l’estat de gàmetes haploides després de les dues divisions de la miosi.
Aquestes divisions reben el nom de divisions de maduració espermatogènesi, ovogènesi
llúpia
Patologia humana
Quist subcutani de mida variable, format a costa d’una glàndula sebàcia que conté secrecions greixoses i cèl·lules epidèrmiques i localitzat principalment al cuir cabellut o a l’escrot.
subtància intercel·lular
Biologia
Substància fonamental constituïda per un líquid mucoide i viscós que hi ha entre les cèl·lules dels teixits embrionaris i que es va diferenciant fins a adquirir una estructura fibril·lar.
regeneració fisiològica
Biologia
Aportació continuada d’elements que són periòdicament destruïts i renovats, com és el cas de les plaquetes, els eritròcits, els leucòcits i de les cèl·lules superficials de l’epidermis.
colònia
Colònia formada a partir del cultiu de Paenibacillus
Biofablab PUC
Biologia
Massa de cèl·lules bacterianes originades per la reproducció d’un bacteri aïllat en un medi de conreu sòlid o fins i tot líquid, com en el cas dels actinomicets.
coccoide
Botànica
Dit del tipus morfològic de molts esquizòfits i algues, caracteritzat per les cèl·lules lliures i poc o molt esfèriques, mancades d’òrgans locomotors i només ocasionalment reunides en grups.
corpuscle de Guarnieri
Patologia humana
Cadascun dels corpuscles d’un diàmetre de 10μ, presents en les cèl·lules inoculades amb pus variolós i que són probablement una reacció de la mateixa cèl·lula contra el virus.
gammagrafia
Mètode d’exploració clínica, fonamentat en l’administració endovenosa d’una substància radioactiva, que es fixa d’una manera selectiva sobre les cèl·lules de l’òrgan que cal estudiar.
Les substàncies emprades són 6 7 Ga, 9 9 Tc, 1 9 8 Au i 1 3 1 I Els òrgans generalment estudiats amb aquesta tècnica són els pulmons, la tiroide, els ronyons, el fetge i els ossos
anatonosi
Botànica
Fenomen en el qual algunes cèl·lules, en transformar unes substàncies en unes altres de poder osmòtic més gran, eleven la seva pressió osmòtica i per tant la seva turgència.
S'oposa a catatonosi
hibridoma
Biologia
Cèl·lula híbrida obtinguda per la fusió de dues cèl·lules in vitro —com per exemple un limfòcit B i una cèl·lula procedent d’un mieloma (tumor de la medul·la òssia)—.
que produeix anticossos d’una sola mena hibridoma monoclonal El cultiu d’hibridomes permet d’obtenir anticossos en estat pràcticament pur i en quantitat illimitada, raó per la qual esdevenen una important eina en l’obtenció de vacunes La primera realització d’hibridomes fou deguda a Köhler i Milstein, el 1975