Resultats de la cerca

Membre del P&P Badalona, començà a practicar aquest esport el 2002 Destacà al final de la dècada amb el seu club, amb el qual aconseguí la Copa Catalunya 2009 i el Campionat de Catalunya per equips 2010 En l’àmbit individual, fou campió de Catalunya 2010 i subcampió de l’Obert de Catalunya 2010, 2013 Es proclamà campió d’Europa 2010 amb la selecció catalana També participà en el Campionat del Món individual 2009, en el Triangular Internacional 2010 i en la Challenge Cup Catalunya-Irlanda 2011

S’inicià a l’Associació Esportiva Pallars, i destacà en estil lliure Formà part de la selecció estatal 2008-12 i es proclamà campiona d’Espanya 2010, 2011 de l’especialitat Participà en Campionats del Món i d’Europa, i en competicions com el Ralli Internacional de la Noguera Pallaresa, els Natural Games França i el Noguera Pallaresa River Festival És àrbitra estatal de piragüisme en estil lliure Collaborà amb l’AE Pallars en l’organització de competicions i treballà com a monitora de piragüisme a l’entitat

Nasqué el 1932, amb el nom d’Unió Excursionista de Barcelona-Sants, com a resultat de la fusió de diverses entitats excursionistes El 1933 adoptà el nom actual El 1934 construí la caseta de banys del Garraf Ha estat pionera en l’organització de marxes collectives En el seu si es fundà el primer grup d’espeologia, la Secció d’Investigacions i Recerques Espeleològiques SIRE, de la UEC, el 1962 Destaca la Secció d’Alta Muntanya i Escalada Entre les expedicions cal mencionar l’expedició de neteja de l’Annapurna 1999

Destacà en categories inferiors i formà part de la selecció espanyola 2005-08, amb la qual fou subcampió d’Europa dels 500 m en línia 2006 i campió de la Copa Amèrica dels 3000 m en línia 2007 Membre del Barcelona Short Track i de la selecció catalana des del 2006, en categoria absoluta assolí dues medalles de bronze en la prova dels 300 m del Campionat d’Espanya 2012, 2013 El 2014 aconseguí el temps mínim per poder competir la temporada 2014-15 a la Copa d’Europa per categories Starclass

S’inicià com a redactor del diari La Publicitat , que dirigí en època de la Guerra Civil Com a periodista esportiu s’especialitza en boxa, fou fundador del setmanari L’Esport Català  1925-27, feu cròniques a Gràfic-Sport 1926, comentaris a Spectator i treballà a Vida Deportiva , en què tenia una secció anomenada “Recuerdos de mi vida deportiva” Durant la Guerra Civil fou cap de premsa de la Generalitat 1937-39 S’exilià a França el 1939, però retornà a Barcelona el 1940 Entre les seves obres destaca el llibre Ocho combates de boxeo

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1941-45, però no debutà a la Lliga fins el 7 de novembre de 1943 Destacà com un extrem dret molt ràpid, fins que l’última jornada de la temporada 1943-44 una greu lesió truncà la seva carrera Reaparagué al final de la temporada següent, però deixà el Barça, amb el qual guanyà una Copa 1942 i una Lliga 1945, havent jugat 29 partits Formà part del Centre d’Esports Sabadell 1945-46, a la segona divisió, on, després de jugar 16 partits, es retirà

Defensa, destacà en el planter del Futbol Club Barcelona i jugà en l’equip B abans de ser cedit a la Unió Esportiva Figueres 1991-93 Fitxat per l’Osasuna, hi jugà la temporada 1993-94, en què debutà a primera divisió Al Rayo Vallecano aconseguí el seu millor rendiment, i retornà a primera 1994-97 Després passà al Mèrida 1997-2000, novament al Rayo 2000-03, i finalment al Cadis, on jugà cinc temporades fins la seva retirada el 2008 Fou internacional sub-21 en tres ocasions

Destacà com a organitzador de torneigs en l’àmbit internacional, com el de Palma de Mallorca, que, a la segona meitat dels anys seixanta, fou un dels més importants del món, així com torneigs femenins a Platja d’Aro i campionats de la selecció catalana Dirigí el Butlletí d’Escacs Fundà l’Institut d’Escacs de Catalunya, i creà l’Òscar dels Escacs , premi atorgat pels periodistes especialitzats al millor jugador i jugadora de cada any Rebé la insígnia de plata 1974 de la Federació Catalana d’Escacs

Afincat a Catalunya, la temporada 1949-50 s’incorporà al Futbol Club Barcelona, on destacà com a migfondista Fou dos cops segon en Campionats d’Espanya de 1500 m al principi de la dècada de 1960 Fou campió de Catalunya de 800 m 1961 i de 1500 m 1963, i quatre vegades internacional amb la selecció espanyola Fou campió d’Europa de cros en la categoria de clubs Retirat de la competició el 1967, inicià una etapa de més de 45 anys com a entrenador del FC Barcelona

Destacà al Club Balonmano Granollers a la dècada dels vuitanta i fitxà pel Club Balonmano Cantabria 1987-91, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1989, la Copa Asobal 1991 i la Recopa d’Europa 1990 Fou trenta-dues vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta i disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 Té el títol d’entrenador i collaborà amb la Federació Espanyola com a tècnic de les seleccions de les categories inferiors Des del 2010 entrena porters als equips de base del Granollers