Resultats de la cerca

La geografia Situada al centre de la depressió de l’Ebre, a la vora del riu i a la confluència d’aquest amb el Gállego i el Huerva, i equidistant de les zones industrials de Catalunya i la mar Cantàbrica i de Madrid, a les quals li donen fàcil accés les valls dels rius La seva situació de cruïlla li ha estat favorable al llarg de la seva història, i en l’actualitat n’ha potenciat el desenvolupament industrial Al llarg del segle XX ha triplicat la població, sobretot a partir dels anys cinquanta 264456 h 1950 Històricament, la ciutat es desenvolupà a la dreta del riu, al voltant del nucli antic…

S'estèn al centre del massís muntanyós dels ports de Morella que donen nom a la comarca, a la capçalera del Bergantes, o riu de Morella que neix a la serra de la Figuera, i del riu de Calders, el qual, juntament amb el seu afluent, la rambla de Sellumbres, forma part del límit occidental del terme Al sector oriental hi ha les capçaleres del riu Cérvol i de la rambla de Cervera, que desguassen a la Mediterrània Al s s’allargassa un sector les aigües del qual rambla de la Belluga van a parar a la rambla Carbonera Alt Maestrat La part meridional, la més elevada, abrupta i deshabitada, és…

El terme es troba enclavat entre les carreteres N-340, de Barcelona a València i la N-420 de Tarragona a Reus Té dos nuclis originàriament antics la Canonja i Masricard El poble de la Canonja El poble de la Canonja canongins 60 m alt es troba al N del terme, sobre un turó al peu del qual, en direcció a la mar, s’alça el castell i poble de Masricard , i encerclat dins el que hom suposa que podria haver constituït una muralla, que resta inexistent, de la qual l’única prova que es conserva és un portal anomenat popularment el Porxo, sobre el qual figura la data del 1600 Els carrers guarden el…

Cap de comarca, Albocàsser Situada a l’E de la ratlla d’Aragó i del riu de Montlleó, el seu límit septentrional és la mola d’Ares 1317 m i els tossals d’Orenga i de la Barbuda a l’E, el límit és la serra de Sant Joan i el tossal de Saragossa al S, les serres d’Espareguera i de Montardí La comarca és drenada principalment per la rambla Carbonera, que neix a la mola d’Ares, i pel riu de Montlleó, que neix al S de la comarca i després de recollir dos afluents gira a l’E i s’uneix a la rambla Carbonera prop de la Torre d’en Besora formant la rambla de la Viuda, afluent del Millars En general,…

Aquest gènere té unes característiques típiques, com la capacitat cranial superior a 750 cm 3 , el desenvolupament del neopalli, la dentició reducció de l’aparell mastegador i la postura bípeda en posició erecta Són molts els problemes per a assenyalar uns criteris que marquin el límit inferior del gènere Homo en les formes fòssils, sobretot a causa de la varietat de les restes trobades i del caràcter fragmentari de les dades, les quals coses donen lloc a nombroses divergències taxonòmiques Hom pot considerar actualment tres espècies Homo habilis, Homo erectus i Homo sapiens L’ Homo habilis…

Inscrit en el corrent del platonisme cristià i influït pels autors llatins del segle XII —sant Anselm, Ricard de Sant Víctor i Joan de Salisbury— i pel pensament oriental —Algatzell i la càbala, sobretot—, el lullisme mostra una estructura original, inigualada al seu temps A l’origen de l' Art general lulliana hi ha una finalitat apologètica, al servei de la qual hi ha el mecanisme lògic cal convertir els homes mitjançant la destresa a convertir proposicions Com que la veritat és una, l' Art ha d’ésser un mètode racional de demostració de les veritats de la fe cristiana per això parteix d’un…

Vida i obra Era fill de Pere Marc , de qui heretà el lloc de Beniarjó i les alqueries de Pardines i Vernissa, al ducat de Gandia Participà en les campanyes de Sardenya i de Còrsega, i assistí als setges de Calvi i Bonifazio 1420 Més tard participà en l’expedició de Gerba, al nord d’Àfrica 1424 Alfons el Magnànim recompensà aquests serveis confirmant i ampliant els privilegis que havien estat concedits al seu pare en els esmentats dominis El 1425 era falconer del rei al Regne de València En ser investit del ducat de Gandia el rei Joan de Navarra 1433, aquest retallà les prerrogatives que li…

Hom distingeix en l’organisme dues classes de cèllules les unes són renovables, com les de la pell, i les altres no, com les neurones Sembla que les cèllules no renovables moren quan s’exhaureixen les reserves d’àcid ribonucleic, imprescindible per a l’activitat metabòlica El procés de divisió de les cèllules renovables, que són les que es reprodueixen i donen lloc a d’altres abans de morir, es produeix d’acord amb l’obediència del codi genètic inscrit en els cromosomes Cada cèllula transmet a la seva successora el codi genètic, però en el decurs de les innombrables divisions que s’esdevenen…

En éssers vivents primitius bacteris i protists el sexe es manifesta en una polarització poc marcada entre dos individus es produeix una conjugació amb intercanvi de material genètic o bé una fusió Aquests tipus de processos no solament no augmenten el nombre d’individus de l’espècie no són, doncs, reproductors, sinó que en els casos de fusió de dues cèllules el disminueixen El recurs a processos sexuals es dóna sovint, en éssers primitius, en situacions de desgast ambiental En éssers superiors vegetals o animals el fenomen sexual continua essent diferent del reproductor, però es produeixen…

N’hi ha nombroses varietats Hom l’anomena també tomaca, tomata, tomàtec, tomàtic i tomàtiga La seva composició és 93% d’aigua, 4% de glúcids assimilables, 1% de pròtids, 1% de cellulosa, 0,2% de lípids, 1,3% de minerals, vitamines sobretot B i C, àcids orgànics i carotenoides licopè Els tomàquets madurs són consumits com a condiment o ingredient de plats o ambdues coses alhora, o bé cuits o fregits, al forn i farcits Els verdejants, crus, són menjats amanits, i els madurs, fregats, sobre llesques de pa, serveixen per a fer el “pa amb tomàquet” El suc de tomàquet obtingut per pressió, amb sal…