Resultats de la cerca

Propera a l’antic castell de Port, erigit, segons es diu tradicionalment, en un puig de migdia de la muntanya de Montjuïc, es bastí la capella de Santa Maria de Port, de la qual consta l’existència a la tercera dècada del segle XI Segons un document datat l’any 1031, Ermengarda, filla del comte Borrell II de Barcelona, féu un llegat de blat per a la dedicació de la dita capella Aquesta primera referència escrita ha fet pensar a alguns autors que fou la mateixa Ermengarda, esposa del vescomte Geribert de Barcelona, qui fundà l’esmentada església de la fortalesa de Port, propietat dels…

Monjo a Cluny, fou capdavanter de la reforma moral de l’Església i del seu alliberament de la subjecció al poder polític Elegit papa per aclamació popular, en els sínodes quaresmals del 1074 i el 1075 exposà els principis de la reforma moral i institucional de l’Església, concretats en el Dictatus Papae 1075, on afirmà la superioritat del papa sobre tota autoritat política i terrenal Reivindicà també la suprema autoritat sobre tots els bisbes, que féu pràctica a través dels seus legats Així encaminà el moviment de la reforma dita gregoriana La seva actitud intransigent i les seves exigències…

El seu nom de família era Juan de Yepes y Álvarez Estudià al collegi de jesuïtes de Medina del Campo i a la Universitat de Salamanca i tota la vida es lliurà al coneixement i aprofundiment de la filosofia, la Sagrada Escriptura i la patrística El 1562 ingressà en l’orde carmelità reformat i el 1563 ja collaborà a la fundació del convent de Duruelo, primera casa masculina de l’esmentada reforma La seva cooperació amb santa Teresa li ocasionà, fins que el nou orde no fou reconegut, persecucions i empresonaments Representa el cim de l’escola asceticomística castellana És autor d’unes quantes…

Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona 1969, hi obtingué el doctorat el 1978 Professor de la Universitat de les Illes Balears des del 1970, des del 1983 catedràtic de filologia catalana i professor emèrit des del 2016, els anys 1980-89 dirigí el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General d’aquesta universitat Membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans 1985, el 1988 presidí el comitè territorial de l’àmbit de lingüística social en el II Congrés de la Llengua Catalana Collaborador a Lluc , Mayurqa , Randa i altres publicacions, s’ha…

Creador i director d’El teatrí, companyia estable amb què ha representat, entre d’altres En Joan brut 1978, de C Riba, El bon policia 1982, de S Rusiñol, El dèria TT 1985, de J Castells Ha exercit també la direcció teatral en les companyies de dansa Trànsit i Metros Romi and Juli , 1997, i Corre, corre, diva , 1998 Director de La festa del blat 1995, producció del Centre Dramàtic de la Generalitat, també collaborà en el Misteri de Sant Sebastià 1997, de Debussy-D’Annunzio, muntatge de La Fura dels Baus Presentà al Sitges Teatre Internacional del 1997 La TRÍAde, tres espectacles…

Vida i obra Fill d’un advocat, estudià lleis a la Universitat de València, on es doctorà en dret el 1831 Fou jutge de Catarroja 1835-40, alcalde de Sueca 1843 i 1854 i diputat a Corts 1844-45 Visqué uns quants anys a Madrid, on collaborà en periòdics humorístics com El Dómine Lucas , El Fandango  o La Risa , i a València a la segona època d’ El Fénix Una part d’aquesta producció en castellà fou recollida a El sueco 1859 En català, conreà una literatura sense pretensions cultes, satírica i marcadament dialectal en el llenguatge, que obtingué un gran ressò popular Collaborà amb Josep M Bonilla…

Centra la població, de cases esparses al llarg de la vall, l’església parroquial de Sant Esteve, romànica però molt reformada posteriorment, construïda sobre la roca, damunt un sòcol d’obra D’una nau, coberta amb volta seguida apuntada l’església és sobrealçada, és capçada per un absis semicircular El portal és format per quatre arquivoltes en degradació i la mateixa estructura té la finestra de sobre El campanar, de paret, és de dos ulls Algunes cases tenen portals de mig punt i balconades de fusta Els habitants d’Alinyà celebren un aplec l’11 de maig, a l’ermita de Sant Ponç i un altre…

Fenomen conegut en gairebé totes les religions, lligat al mite del retorn a l’origen o al paradís, revesteix un doble caire penitencial i, sobretot, festiu, i constitueix també una exaltació del sentiment religioso-social del grup En el cristianisme, com en el judaisme, les processos simbolitzen el poble de Déu en marxa vers el regne de Déu i van lligades a determinades festes o són ordenades per alguna circumstància especial Als Països Catalans, a desgrat de trobar-se molt en decadència, se’n mantenen moltes amb un caire tant folklòric com pietós Una de les més antigues i riques en aspectes…

Vida i obra De família d’origen llenguadocià, fou un personatge representatiu de la petita burgesia de Perpinyà, on residí quasi sempre i des d’on participà activament, a partir dels anys setanta, en la vida cultural, sobretot com a membre de la Societat Agrícola, Científica i Literària Més endavant es relacionà amb escriptors i altres personalitats catalanes, especialment amb Jacint Verdaguer, que l’influí més o menys visiblement en l’obra poètica Ramellets de proverbis, màximes, refrans i adagis catalans escollits i posats en quartetes , 1880, i, publicats amb el pseudònim de Pau Farriol…

Vida Considerat una de les màximes figures del teatre català del seu temps, i també del de parla castellana El seu germà Jaume també era actor Es casà en segones noces amb l'actriu Dolors Delhom A setze anys protagonitzà Les joies de la Roser , en què fou descobert per l’empresari i director escènic Antoni Tutau, que el feu debutar al teatre Tívoli el 1887 en el drama de Joan Palou i Coll, La campana de la Almudaina Obtingué el seu primer gran triomf amb el Rei i monjo d’Àngel Guimerà 1890, de qui estrenà el drama La festa del blat 1896 al costat d’Iscle Soler, el seu mestre Treballà en…