Resultats de la cerca
Es mostren 37344 resultats
la Creu del Puig
Barri
Barri que, juntament amb el de el Moratall, formà el lloc de la Pobla de Farnals (Horta del Nord), fins el 1608 del terme del Puig de Santa Maria.
Actualment el poble de la Pobla de Farnals és designat també amb aquest nom
corrent del Labrador
Corrent marí fred que s’inicia a l’oceà Àrtic i ressegueix les costes orientals de l’Amèrica del Nord fins a unir-se al corrent càlid del Golf.
El xoc d’ambdós corrents origina abundants cortines de boira, a causa de la diferència de temperatures El corrent del Labrador transporta cap al sud grans quantitats de blocs de glaç, els quals dificulten la navegació aquests blocs es dissolen en contacte amb el corrent càlid del Golf El plàncton, adaptat al corrent càlid del Golf, mor si és arrossegat cap al corrent fred del Labrador
pixelació
Electrònica i informàtica
Acció de pixelar o fer pedre nitidesa a una imatge, o part d’una imatge, engrandint els píxels que la componen fins a fer-los distingibles a la vista.
Una imatge es pot pixelar fortuïtament, sovint a causa d’una disminució defectuosa de la resolució, però és habitual pixelar imatges a la televisió i a la premsa, sovint amb l’objectiu de protegir la identitat de les persones que hi apareixen
foggara
Hidrografia
Als països àrabs magrebins, galeria subterrània de poc pendent que hom construïa per a conduir l’aigua des dels piedmonts de les muntanyes fins a les zones de regatge.
nyàmera
nyàmera
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, que arriba fins a 3 m d’alçària, d’arrel tuberosa, de fulles cordiformes o ovades i de capítols grocs.
D’origen nord-americà, actualment és extensament conreada, sobretot a Europa i a l’Amèrica del Nord
partenogènesi
Biologia
Varietat de la reproducció sexual que consisteix en el desenvolupament d’un gàmeta fins a arribar a formar un individu adult, és a dir, sense que hi hagi fecundació.
Generalment, el gàmeta és el femení, però hi ha espècies sobretot a les algues i els fongs on el fenomen partenogenètic es dóna també en els gàmetes masculins Entre els animals hi ha tres modalitats de partenogènesi l’arrenotòcia, quan origina exclusivament mascles, la telitròcia, si només dóna femelles, i la deuterotòcia, si es produeixen individus de qualsevol sexe Les dues últimes modalitats es distingeixen pel fet de presentar una partenogènesi cíclica , és a dir, una alternança més o menys regular de generacions produïdes per reproducció sexual normal i de generacions partenogenètiques…
pirosi
Patologia humana
Sensació de cremor que parteix de l’epigastri i remunta l’esòfag fins a la gola; va acompanyada d’eructes i de regurgitació d’un líquid àcid i coent.
És anomenada correntment coragre
cendra volcànica
Mineralogia i petrografia
Producte volcànic, constituït per fragments extremament fins (de diàmetre inferior als 2 mm) i no consolidats: generalment, grans microscòpics de vidre volcànic, o roques volcàniques polvoritzades per una explosió.
La cendra volcànica pot ésser transportada pel vent a grans distàncies Si s’aglutina, es converteix en cinerita volcànica
batuda
Agronomia
Operació de batre, especialment el conjunt de feines que hom fa a l’era des que hi són esteses les garbes fins a separar el gra de la palla.
Amb la batuda, la palla resta en condicions d’ésser aprofitada per al bestiar Els diferents sistemes tradicionals de batuda denoten la influència del clima, car la calor i l’eixutesa afavoreixen que el gra es desprengui de la pellofa Així, en països secs i càlids és freqüent encara de batre amb cavalleries, que solament trotant sobre l’erada esgranen les espigues en aquest cas la palla esdevé poc trossejada En altres zones, aquest treball de les cavalleries és completat amb el pas de corrons de fusta o de pedra en forma de con truncat Aquests sistemes foren superats fa segles pels trills…
cambra
Història
Nom donat a determinats òrgans deliberatius sorgits com a juntes restrictives dels consells suprems de la monarquia hispànica dels Àustria i que, en part, perduraren fins al s XIX.
com la Cambra de Castella i la Cambra eclesiàstica creada al segle XVI per tal de proveir beneficis sorgides del Consell de Castella, la Cambra d’Aragó, la Cambra d’Índies 1600-1834 i la Cambra de Guerra