Resultats de la cerca
Es mostren 7294 resultats
Belle Époque
Història
Expressió francesa que designa el període d’eufòria que precedí la Primera Guerra Mundial.
L’absència de guerra entre les grans potències europees des del 1870, la llibertat de moviment de persones i mercaderies en el món occidental, l’expansió econòmica a partir del 1895 i les innovacions tecnològiques determinaren la Belle Époque de la burgesia europea, segura de la seva prosperitat i de la solidesa del capitalisme liberal i de la democràcia parlamentària, malgrat la cruesa de les tensions socials i de les formulacions revolucionàries
Enrico Baj
Pintura
Pintor italià.
Collaborà 1953 amb Asger Jorn en la creació del moviment internacional per a un Bauhaus imaginista en oposició amb el fundat poc temps abans per Max Bill Hochschule für Gestaltung A partir del 1953 participà en les exposicions, entre d’altres, del grup Phases de París La seva obra expressa una fantasia irònica per mitjà de collages i de colors vius Revela les influències del surrealisme, de l’art brut i del pop-art
Pierre Brune
Pintura
Pintor francès.
Seguí durant un quant temps el moviment cubista amb Picasso, Diego Rivera i Metzinger, i després se n’apartà Una mica esquemàtic, dedicà atenció a la composició i al dibuix Malalt, s’installà el 1916 a Ceret, al Castellàs, on amb Frank Burty creà 1950 el Museu d’Art Modern de Ceret , que dirigí fins a la seva mort Hi ha obres seves al Musée d’Art Moderne de París i al museu de Baltimore
rejouissance
Música
Nom descriptiu donat a alguns moviments de caràcter alegre i festiu en algunes suites orquestrals del període barroc.
El terme, que significa ’diversió', ’festeig', fou utilitzat per JS Bach, GPh Telemann i GF Händel, entre d’altres Händel, per exemple, l’inclogué per destacar aquest sentit festiu en la seva Música per als reials focs d’artifici , escrita per a celebrar la signatura del tractat de pau d’Aquisgrà entre França i Anglaterra el 1748 Bach el fa aparèixer com a moviment conclusiu de l' Ouverture , núm 4 en re M BWV 1069
regles de Fleming

Regles de Fleming per a la mà dreta i la mà esquerra
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Regles mnemotècniques, més conegudes com a regles dels tres dits o com a regla de la mà dreta i regla de la mà esquerra, que hom aplica orientant els tres primers dits de cada mà segons els eixos d’un tríedre trirectangle.
La regla de la mà dreta relaciona els sentits del camp magnètic, del moviment d’un conductor en el si d’aquest camp i del corrent induït en el conductor pel camp principi dels generadors La regla de la mà esquerra relaciona els sentits del camp magnètic, del desplaçament d’un corrent en el si d’aquest camp i de la força que, com a conseqüència, actua sobre el corrent principi dels motors
Unió Obrera Balear
Història
Organisme obrer organitzat per Fèlix Mateu i Domeray a Palma el 1881 i que aviat s’estengué per tota l’illa.
Fou l’intent d’endegar el moviment obrer a les Illes Ideològicament eclèctic a l’inici, es dedicà sobretot a l’educació dels obrers Des del 1884, derivà cap a un pur i simple mutualisme assistencial També impulsà el feminisme mallorquí, que despertà un ampli ressò polèmic En 1885-86 s’encarregà de respondre al qüestionari social de la Comissió de Reformes Socials El seu òrgan de premsa fou Unión Obrera Balear 1882-86
El Rayo
Periodisme
Periòdic sindicalista que aparegué a Palma, Mallorca, (28 d’abril de 1912 - juny del 1914).
Fou el reflex de la influència que exercí sobre el moviment obrer mallorquí l’aparició de la CNT En foren els seus principals animadors Sebastià Alorda, Joan Ordinas, Jeroni Binimelis, Maties Prats, Joan Marroig, Cosme Bauzà, etc El periòdic, a més, comptà amb collaboracions d’Anselmo Lorenzo, Ricardo Mella, Josep Negre, Eveli Boal, etc El grup d’"El Rayo” havia de possibilitar la creació de la Federació Regional de Solidaritat Obrera el 1914
René Seyssaud
Pintura
Pintor fauve francès.
El 1892 exposà al Salon des Indépendents de París una pintura en què utilitzà per primera vegada tons purs i vius, abans que el moviment fauve fes d’això el seu programa Els seus temes de paisatges i natures mortes són tractats amb realisme i amb trets amples, mostrant la vida rústica amb una simplicitat monumental Paisatge de la Valclusa 1898 Les seves figures també tenen un gran vigor Banyista 1905, Maternitat 1900, Autoretrat 1947
Camilo Torres Restrepo

Camilo Torres Restrepo
© Fototeca.cat
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i revolucionari colombià.
Ordenat de sacerdot 1954, estudià sociologia a Lovaina i fou professor a la Universitat de Bogotà i a l’escola superior d’administració pública En intentar de crear el Frente Unido del Pueblo Colombiano, d’oposició, es veié obligat a demanar la reducció a l’estat laical 1965 Fracassat el Frente, s’incorporà al moviment guerriller de l’Ejército de Liberación Nacional 1966 i morí en combat poc després És autor de diversos estudis sociològics
Agelades d’Argos
Escultura
Escultor grec.
És el representant més destacat de l’escola d’escultura d’Argos al començament del segle V aC La força, el moviment, la tensió d’aquesta escola foren orientats per Agelades cap a un major deseiximent i llibertat És autor de nombroses estàtues d’atletes, de cavalls de cursa i d’imatges de déus com el Zeus d’Itomates Sembla que fou el mestre de Policlet, de Miró i també de Fídies