Resultats de la cerca

Comte consort de Ricla, cosí del comte d’Aranda Lluità a Itàlia durant la guerra de Successió d’Àustria 1740-48 i s’hi distingí Ascendit a tinent general, fou capità general de Cuba 1763-65, virrei de Navarra 1765-67 i capità general de Catalunya 1767-72, on substituí el marquès de La Mina Més liberal que aquest, concedí la Junta de Comerç de Barcelona l’edifici de la Llotja en canvi de 30 000 lliures per a obres públiques restaurà els balls de disfresses i donà un nou impuls al Teatre de la Santa Creu de Barcelona, la direcció del qual intentà d’assumir En 1772-80 fou secretari…

Lluità en la Segona Guerra Mundial i fou internat en camps de concentració Més tard es dedicà al periodisme La fama li arribà amb els contes de Les bêtes 1953 i la novella Le temps des morts 1953, premi Goncourt, sobre l’experiència del captiveri, que després documentà en Histoire de la captivité des français en Allemagne 1939-1945 1967 La seva narrativa s’afermà sòbria i dramàtica amb una nota insistent de crueltat Altres obres són Les femmes 1955, L’herbe des rues 1957, records d’infantesa Le fugitif 1961, Le meilleur de la vie 1964, L’homme et l’animal 1974, Les sources 1975 i Le règne…

Feu estudis de filosofia i lletres i, a Madrid, on residí, feu de primer un periodisme basat en la paròdia i la caricatura polítiques en revistes de sàtira política Parallelament, aconseguí èxit amb l’estrena de sainets entre els quals Macarronini I , 1870, relacionable amb dues obres de Robert Robert , i Los impresionistas , 1892, amb Fiacro Iraizoz, nombroses sarsueles còmiques i de sàtira política com Los bandos de Villafrita , 1885, i A que no puedo casarme , 1890, amb música de Fernández Caballero Los sacamuelas ,~ 1888, i Tannhäuser cesante , 1890 i amb algun drama original El…

Es llicencià en dret, milità a la Unió Socialista de Catalunya i collaborà a Justícia Social – Octubre Dirigí la revista Vida Nova 1902-03 Publicà la novella breu Fugint del llot 1904, els poemaris  Visions meves  1910 i  Poemes de la Guerra Gran 1914-1920  1921, i també obres de divulgació lingüística per a l’aprenentatge del català, com ara el Vocabulari jurídic català 1934 i els llibrets 34 regles per escriure correctament la llengua catalana 1931, sovint reeditat, Tots els verbs catalans 1953 i Gramàtica popular de la llengua catalana 1953 Traduí al català algunes novelles…

Veí de la ciutat de València Sobre seu i sobre Andreu Marçal de Sax ha estat bastit tot l’esquema de la pintura internacional de la branca borgonyona a València La seva activitat és documentada des del 1390 Malgrat la quantitat de documents referits a ell i d’obres conservades que se li poden atribuir, la definició correcta de les seves característiques personals és molt difícil d’aïllar, perquè és qüestió d’un fenomen d’obrador, més que d’una única persona Del retaule de la Mare de Déu per a l’església de Sarrió Aragó, del 1404, hom ha extret les característiques del cercle però cal dubtar-…

Estudià piano i orgue, i el 1959 es traslladà a Europa per perfeccionar-se amb Pierre Cochereau i Nadia Boulanger a l’École Normale de París De nou als EUA, estudià orgue al Mannes College of Music de Nova York i composició amb Luciano Berio i Leon Kirschner a la Universitat de Harvard Ha realitzat nombroses gires com a clavecinista i organista i ha estat convidat per orquestres com les simfòniques d’Israel, Detroit i Boston Ha fet concerts a la catedral de Viena i amb els Nens Cantors d’aquesta ciutat Ha impartit classes a les universitats de Nova York i Indiana Les seves…

Militant comunista 1924, s’uní a l’Exèrcit Roig i participà en la Llarga Marxa 1934-35 amb Mao-Zedong Lluità contra els japonesos 1938-39, estudià a Moscou 1939-41 i es distingí a Manxúria, a Pequín i a les províncies del sud durant la guerra civil Manà les forces xineses a Corea 1950, i arribà a membre del politburó, a mariscal 1955, a ministre de defensa, a vicepresident del comitè central del PCX i a hereu polític de Mao-Zedong Organitzà la Revolució Cultural 1966, i creà un exèrcit popular sense graus militars La seva tesi de la revolució permanent dirigida per l’exèrcit topà amb la de…

Com els seus veïns bàltics, durant l'any 2018, Estònia va celebrar el centenari de la seva independència i, per commemorar-ho, va organitzar nombrosos actes públics i conferències internacionals Entre aquests actes hi va haver la visita del papa Francesc, un esdeveniment amb més pes diplomàtic que social, ja que Estònia és un dels països amb més baix percentatge de catòlics del món L’aliança entre Estònia i l’OTAN es va mantenir sòlida, fins i tot després de l’incident del 7 d’agost, en què un avió militar espanyol del tipus  Eurofighter Typhoon  va llançar accidentalment un…

La sang es compon d’un conjunt d’elements vitals per a l’organisme i, per tant, una disminució del contingut sanguini corporal pot posar en perill la vida de la persona afectada Per a poder resoldre les nombroses circumstàncies que provoquen una minva del volum de sang, en molts casos l’única solució és disposar d’elements sanguinis que el facin recuperar Actualment hi ha uns procediments hematologies especials que permeten de tractar aquestes situacions la donació de sang, o la consecució dels elements sanguinis, i la transfusió, o la manera d’introduir-los en l’organisme D’…

S'inicià en els espectacles literaris de la Cova del Drac l’any 1968 L’any 1970, amb la Companyia Adrià Gual, interpretà Ronda de mort a Sinera , de Salvador Espriu Des del 1983 es dedicà intensament al doblatge, dins del qual tingué una dilatada trajectòria Fou més conegut, però, com a actor assidu de diverses sèries de Televisió de Catalunya , entre les quals cal citar Poble Nou 1994, Estació d’enllaç 1995 o La Sagrada Família 2010 Com a actor teatral interpretà, entre d’altres, Estiu , d’Edward Bond 2001, direcció de Manuel Dueso, Maria Rosa , d’Àngel Guimerà 2004, direcció d’Àngel Alonso…