Resultats de la cerca
Es mostren 151054 resultats
Josep Pellicer i Bru

Josep Pellicer i Bru
© J.Pellicer
Numismàtica i sigil·lografia
Numismàtic.
President de l’Associació Numismàtica Espanyola durant 23 anys, fou soci d’honor de l’Associaçáo Numismática de Portugal i membre corresponent de l’Instituto de Numismática e Historia de San Nicolás de los Arroyos Argentina Fou vicepresident fundador de la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics de l’Institut d’Estudis Catalans Collaborador de la UNED Autor, entre d’altres, de Los reales de a 5, medios duros acuñados en Cataluña durante la guerra de separación 1640-1659 1965, El medio duro 1971, La introducció del marc reial de Barcelona i Sardenya 1971, Glosario de maestros de…
François Gérard
Detall del retrat de Mme Récamier (1802), de François Gérard (Musée Carnavalet, París)
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor francès.
Deixeble de JL David Eclèctic quant a la seva obra, tant neoclàssica L’Amor i Psique, 1798 Musée du Louvre, París com romàntica Corina al cap de Messina , retrat de Mme de Staël, i quant a la seva clientela Treballà tant per a la Convenció ajudant David com per al consolat i l’Imperi decoració de la Malmaison Retrat de l’emperadriu Josefina a la galeria de Malmaison , 1807, Musée National de Malmaison Austerlitz , 1810 i per a la Restauració pintor de cambra de Lluís XVIII Fou un bon retratista hom li ha catalogat més de tres-cents retrats, entre els quals es destaquen Mme Récamier 1802…
Enric Capó i Puig
Cristianisme
Pastor evangèlic.
Membre d'una família de tradició metodista des del segle XIX, estudià al Seminario Teológico Unido, de Madrid, i al Handsworth de Birmingham, Anglaterra Fou professor de Nou Testament i de llengua grega al Centre Evangèlic d’Estudis Teològics, professor de teologia del Seminario Evangélico Unido, director del departament de traducció de la Fundació Bíblica Evangèlica catalana, director de la revista Carta Circular , òrgan de l’Església evangèlica espanyola, responsable de Cristianismo protestante , i collaborador del llibre La nostra vocació 1967 Des del 1973 s'integrà en l'equip de traducció…
Sanç Capdevila i Felip
Historiografia
Arxiver i historiador.
Prevere 1908, exercí a Sant Martí de Maldà, Guimerà i Forès Formà i catalogà 1921 l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona ordenació considerada modèlica fou canonge i arxiver de la catedral 1931 Es dedicà a l’arqueologia i a l’estudi documental de la seva regió nativa Maldà, Arbeca, Sant Magí, Guimerà i la Bovera i de Tarragona especialment Un concili provincial de Tarragona desconegut, 1926 Epítome histórico de la Tarragona monumental , 1926 Les antigues institucions escolars de la Tarragona restaurada, 1927 La catedral de Tarragona i el retaule de l’altar major, 1929…
Joseph Canérot
Geologia
Geòleg i estratígraf occità.
Deixeble de M Casteras i de P Souquet, de l’escola geològica de Tolosa Llenguadoc, és professor d’aquesta universitat Estudià la comarca del Maestrat i l’entroncament amb els Catalànids Recherches géologiques aux confins des Chaînes Ibériques et Catalane 1974, obra que, acompanyada d’un mapa geològic, omplí un dels buits més importants del mapa geològic de la península Ibèrica Aquesta obra fou precedida d’unes trenta-cinc notes prèvies sobre qüestions d’estratigrafia i d’esbossos paleogràfics i evolutius del conjunt muntanyós iberocatalà o de tot el nord-est de la península…
Félix Candela Outeriño
Arquitectura
Arquitecte castellà, establert a Mèxic des del 1939.
Estudià a Madrid Rebé la influència de l’enginyer Torroja, a Mèxic, en la construcció de cobertes de gran audàcia, amb gruixos inversemblantment reduïts A la ciutat universitària de Mèxic construí el seu primer paraboloide hiperbòlic, de 16 mm de gruix, substituint l’ús de les clàssiques voltes esfèriques Són obres seves les esglésies de la Virgen de los Milagros 1954, a Mèxic, de clara influència gaudiniana, la de Nuestra Señora de la Soledad, Coyoacán, Mèxic 1956, la de San Vicente de Paúl, Mèxic 1960, i la planta embotelladora Bacardí Cuatitlán, Mèxic 1963 Juntament amb l’…
George Buchanan
Filosofia
Literatura
Humanista escocès.
Educat a les universitats de París i de Saint Andrews, fou professor a París, Bordeus —on tingué Michel de Montaigne per deixeble— i Coïmbra de l’any 1528 al 1552 Buchanan, que sofrí persecucions per les seves simpaties protestants, i després d’una darrera estada a França es convertí obertament a la nova fe 1560 tornà l’any següent a Escòcia, on exercí càrrecs acadèmics, públics i palatins fou preceptor del futur Jaume VI d’Escòcia, I d’Anglaterra Violent adversari de Maria Stuart, ajudà a preparar-ne l’acusació en el seu procés i escriví una invectiva contra ella Detectio ,…
Martin Buber
Filosofia
Pensador jueu d’origen austríac.
Dirigí les revistes “Die Welt”, “Der Jude” i “Die Kreatur” Creà un institut per a l’educació dels jueus adults, i collaborà en la traducció alemanya de l’Antic Testament 1924-54 En temps de Hitler fugí a Palestina, on treballà per l’entesa arabojueva, i fou un dels dirigents del moviment yihud Orientà la seva reflexió vers els temes de la filosofia de la religió i de la mística jueva, sobretot dels hassidites La idea bàsica del seu pensament és la relació jo-tu, en la qual radica l’autenticitat de la persona i que és el centre de la seva concepció de la fe religiosa, de l’home,…
Mateu Bruguera i Lladó
Historiografia
Cristianisme
Historiador i eclesiàstic.
En plena Renaixença, les seves obres constituïren un exemple de la consciència de l’època sobre l’estreta vinculació entre història i identitat collectiva El 1867 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Publicà Cronicón de Barcelona Historia de la invicta y memorable bandera de Santa Eulalia 1861, Historia general de la religiosa y militar orden de los caballeros del Temple desde su origen hasta su extinción , en tres volums 1888-89, i, la seva obra més important, Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica defensa de los fueros y privilegios de Cataluña en 1713-…
,
Carme Batlle i Gallart
Historiografia
Historiadora.
Deixebla de Jaume Vicens i Vives S'ha especialitzat en l’estudi de les faccions polítics de Barcelona a la baixa edat mitjana Ha publicat La ideología de la “Busca” 1955, La proyectada reforma del gobierno municipal de Barcelona año 1386 1962, "La Busca” Aspectos de la reforma municipal de Barcelona 1965, Una familia barcelonesa los Deztorrent 1964, Crisis social y económica de Barcelona a mediados del siglo XV en dos volums, 1973, Barcelona a mediados del siglo XV Historia de una crisis urbana 1976, Els orígens medievals de la Seu d’Urgell 1979, La caritat privada i les institucions…