Resultats de la cerca

Presenta una ànima pagana que reflexiona sobre la religió cristiana D’autor i destinatari desconeguts, hom li ha atribuït caràcter apostòlic en creure-la escrita a Atenes per un deixeble dels apòstols Hom l’ha identificada amb l' Apologia que el bisbe Quadrat presentà a l’emperador Adrià N'hi ha una versió catalana

Entre les seves obres cal destacar una història de l’emperador Adrià 1848, una biografia de Lucrècia Borja 1874, en dos volums, i la Geschichte der Stadt Rom im Mittelalter ‘Historia de la ciutat de Roma a l’edat mitjana’, 1855-71, en vuit volums, que li valgué d’ésser nomenat ciutadà honorari de Roma

Fundat el 1946 sota la presidència d’Adrià Rademakers, organitzà els Campionats d’Espanya de muntanya 1947, 1949 i el de veterans 1970 Participà en l’organització de finals d’etapa en les Voltes a Catalunya i Osona i en proves del Campionat de Catalunya de bicitrial Creà la pedalada de la Ruta de les Ermites

Competí representant el Club de Lluita Sant Adrià Fou campió estatal de lluita lliure olímpica en la categoria cadet i medalla de bronze als Campionats d’Espanya de lluita lliure olímpica en la mateixa categoria 2010 Es proclamà campió de Catalunya cadet en la categoria de 50 kg 2010 i subcampió de Catalunya cadet en la mateixa categoria 2009

Fou originat per una urbanització creada el primer terç del s XX

Començà al Sant Gabriel de Sant Adrià del Besòs com a migcampista i, posteriorment, fitxà pel Torino italià, on actuà durant quatre temporades 2003-07 i guanyà la Lliga 2005 Jugà a l’Espanyol 2007-09, amb el qual guanyà la Copa de la Reina 2009, i retornà al Sant Gabriel 2009-11 Fou campiona d’Espanya sub-19 amb Catalunya 2002

Competí representant el Club de Lluita Sant Adrià En l’especialitat de lluita olímpica, fou subcampió estatal en la categoria cadet 2008, tercer en les categories sènior i júnior 2009, campió júnior 55 kg 2010 i campió de Catalunya sènior 58 kg 2009 En l’especialitat de lluita grecoromana fou campió de Catalunya cadet 2008 i sènior 64 kg 2009

Fill segon de Carlemany , fou coronat a Roma, quan tenia només cinc anys, per Adrià I 781 Lluità contra els àvars 796 i prengué part en la campanya de Baviera 797 Saquejà les illes de Venècia, però no reeixí a sostreure-la de l’imperi Bizantí 810 A la seva mort el regne d’Itàlia tornà a unir-se a l’imperi Carolingi

Fou abat de la canònica augustiniana de Sant Ruf, a Avinyó S'oposà a la decisió del papa Urbà II 1089 de restaurar la seu metropolitana de Tarragona a favor de Berenguer, bisbe de Vic Fundà una canònica augustiniana a Sant Adrià de Besòs, subjecta a l’abat de Sant Ruf, i hi posà com a prior Oleguer, futur bisbe de Barcelona

Intentà d’ésser la continuació de “Solidaridad Obrera” En fou director Joan Àngel Abella, i la redacció fou composta per Joan Peiró, Ángel Pestaña, Adrià Arnó i Andreu Miguel De fet es convertí en l’òrgan d’expressió dels caps sindicalistes de la CNT, partidaris de la legalització sindical, en contra dels sectors anarquistes, que defensaven el manteniment de la clandestinitat