Resultats de la cerca
Es mostren 699 resultats
Cesare Giardini
Literatura italiana
Traductor, assagista i narrador italià.
Als anys trenta i quaranta collaborà regularment al diari La Stampa i publicà a la revista La Fiera Letteraria Posteriorment s’incorporà a l’editorial Mondadori, per a la qual traduí un gran nombre d’obres de l’anglès, el francès, el castellà i altres llengües, entre les quals el català Publicà també contes Realtà dei burattini 1925, assaigs històrics L’affare d’Enghien 1939, La fina di Luigi XVI e di Maria Antonietta 1943, Il processo Pétain 1947, Il Risorgimento italiano 1796-1861 1958, i biografies Vita di Napoleone 1947, Colombo 1966, Victor Hugo 1967 i Richelieu 1967 Com a catalanòfil…
Giorgio Vasari

Sopar de Sant Gregori el gran (1572), de Giorgio Vasari (Pinacoteca Nacional , Bolonya)
© Corel
Art
Arquitectura
Pintura
Historiador de l’art, pintor i arquitecte italià.
Sentí una gran veneració per Miquel Àngel, el qual exaltà i collocà al vèrtex del classicisme a la seva obra Le vite dei più eccellenti pittori, scultori e architettori 1550, on també anomenà decadent l’art de la segona meitat del segle, període durant el qual hom imità la maniera de Miquel Àngel manierisme Considerà el dibuix una qualitat essencial de l’art i instituí l’Accademia del Disegno 1562 per tal d’afermar la “toscanitat” de Miquel Àngel i de formular la teoria segons la qual el dibuix toscà és fonament absolut de qualsevol art possible GCArgan Com a pintor fou un eclèctic decorà…
bolonyès | bolonyesa
Albert d’Alavanya
Dret
Jurista, possiblement doctor per Bolonya.
Conseller de Jaume I 1268, primer comentarista dels Furs i defensor del dret indígena contra els partidaris de l’aplicació dels drets canònic i romà Autor de Notae super foris regni Valentiae i de Tractatus de contractu comandae , conservats en manuscrits
Arnau Joan
Història del dret
Jurisconsult, graduat possiblement a Bolonya.
El 1348 li fou encarregat l’estudi dels danys ocasionats per la Unió Fou assessor de la cort del governador de València i membre del consell reial des d’abans del 1358 Escriví, entre el 1358 i el 1363, unes Notae sobre els Furs de València, uns comentaris sobre la jurisdicció del jutge eclesiàstic i, en especial, el tractat L’estil de la governació , en català, que fou incorporat a l’edició dels Furs del 1482 i a la de 1547-48
Ebe Stignani
Música
Mezzosoprano italiana.
Debutà al San Carlo de Nàpols 1925 Assolí grans èxits al Teatro alla Scala de Milà 1926-56, a Londres 1937-57, als EUA i també a Barcelona 1947-54, on cantà l' Orfeo de Gluck, Norma, La favorita , etc Enregistrà òperes en discs, com Aïda 1952, una cèlebre Norma amb Maria Callas 1954 i Il matrimonio segreto 1956 Es retirà el 1957
Teodorico Borgognoni
Cristianisme
Metge i moralista italià.
De l’orde dominicà, fou bisbe de Bitonto i, després, de Cervia, i metge de tres papes Utilitzà narcòtics per a les operacions i mercuri per a malalties de la pell, així com alcohol vínic per a les ferides Autor de diverses obres, dedicà al bisbe de València Andreu d’Albalat la seva Chirurgia , un tractat de manescalia i un altre de falconeria La difusió de les versions catalanes feu creure que era català La primera traducció en català fou feta pel mallorquí Guillem Corretger
Procaccini
Pintura
Família de pintors italians dels s. XVI i XVII.
Entre els seus membres cal destacar Ercole Procaccini , anomenat el Vell Bolonya 1515 — Milà 1595, pintor i gravador, que conreà el gènere històric Els seus fills foren Camillo Procaccini Bolonya ~1551 — Milà 1629, pintor i gravador, Carlo Antonio Procaccini Bolonya ~1555 — Milà 1605, que conreà la pintura de flors, natures mortes i paisatges, i Giulio Cesare Procaccini Bolonya ~1570 — Milà 1625, pintor i escultor, membre destacat de l’escola llombarda el seu estil és de transició entre el manierisme i el barroc, amb forta influència d’Il…
Luigi Zamboni
Música
Baix italià.
Començà la seva carrera el 1791 a Ravenna interpretant el Fanatico in berlina , de D Cimarosa, i a partir d’aquest moment actuà als principals teatres italians Intervingué en les obres de més èxit del teatre còmic de la seva època, desenvolupant un destacat paper com a baix buffo napoletano , sobretot en les òperes d’autors com D Cimarosa, G Paisiello i V Fioravanti Més tard es distingí en la interpretació de les òperes de G Rossini, que s’adaptaven millor a les seves qualitats vocals Fou el primer Don Bartolo d' El barber de Sevilla 1816
Luigi Marescalchi
Música
Compositor i editor de música italià.
Començà els estudis musicals amb GB Martini i els continuà a Venècia i, després, a Milà El 1770 tornà a Venècia, on obrí una impremta de música en la qual, quatre anys més tard, entrà com a soci Carlo Canobbio El 1775 decidí anar a Lisboa per organitzar la representació de les seves obres i traspassà la impremta a Alessandri i Scattaglia Al cap de cinc anys tornà a Itàlia, i el 1785 s’establí amb el seu germà Francesco a Nàpols, ciutat on el 1786 obrí una nova tipografia que gaudí d’un privilegi d’impremta de deu anys La seva activitat durant aquest període no sempre fou correcta, i es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina