Resultats de la cerca
Es mostren 914 resultats
rambla de la Valltorta
Riera
Curs d’aigua intermitent que es forma a Catí (Alt Maestrat) per la unió de diversos barrancs.
Davalla del tossal de la Nevera fins al terme de les Coves de Vinromà Plana Alta, on s’uneix a la rambla de Sant Mateu Al llarg de la seva vall hi ha diverses balmes amb pintures de la cultura dels pintors de les serres pintures del barranc de la Valltorta
vil·la d’Este

Vista de la vil·la d’Este
Alessandro (CC BY-NC-ND 2.0)
Vil·la situada a Tívoli.
El cardenal Hipòlit d’Este la feu reconstruir en estil renaixentista per Pirro Ligorio 1549-51 L’interior fou decorat per artistes manieristes, com Girolamo, Muziano i els Zuccari El jardí, del tipus de jardí escenogràfic, és elevat sobre terrasses simètriques i adornat amb jocs d’aigua, coves i estàtues
Miquel Bordoy i Oliver
Literatura catalana
Escriptor.
D’ideologia carlina, fundà i dirigí el setmanari “La Tradición” Féu excavacions a la Mola de Felanitx en unes coves de l’edat del bronze i reuní una petita collecció arqueològica conservada per la Fundació Mossèn Cosme Bauçà, de Felanitx Escriví una Història de Felanitx i altres opuscles sobre història local
Albert Ferrer i Soler
Prehistòria
Prehistoriador.
Treballà sobretot a les comarques del Garraf i del Penedès Publicà El castro antiguo de San Miguel de Olérdola 1949, El poblamiento ibérico del Penedés y extensiones i altres articles sobre coves i jaciments prehistòrics, com les Guixeres de Vilobí 1953 i la cova del Batlle Vell de Pontons 1953-54
Norbert Casteret
Espeleòleg occità.
Ultra l’exploració d’un gran nombre de coves, avencs i rius subterranis, contribuí al descobriment i a la divulgació d’importants gravats i pintures prehistòriques, sobretot als Pirineus El 1931 descobrí el naixement de la Garona al massís de la Maladeta És autor de diverses obres relacionades amb la seva activitat
budell
Zoologia
Urocordat de la classe dels ascidiacis, de la subclasse dels flebobranquis, de cos cilíndric, verdós, blanquinós o rogenc, que ateny fins a 20 cm.
Té el mantell transparent, tou i capaç de ràpides i àmplies contraccions quan és irritat És bentònic i solitari, cosmopolita i molt comú a la Mediterrània Habita sobre fons bruts, sovint als ports, a les coves, prop de la superfície, a vegades sobre les quilles dels vaixells, i no és rar en aigües salabroses
Cordada
Excursionisme
Publicacions periòdiques
Revista d’excursionisme publicada a Barcelona entre el març del 1955 i el novembre del 1972.
Pretenia erigir-se en òrgan d’expressió del conjunt de clubs i entitats que practicaven l’excursionisme a Catalunya, tot recollint-ne les activitats, descripció de rutes, coves, vies i escalades Amb els anys, abraçà també els camps de l’esquí i turisme de muntanya i absorbí la revista Esquí De periodicitat mensual, el número constava de 32 pàgines
cova del Castillo
Prehistòria
Gran cavitat situada al puig del mateix nom a Puente Viesgo (Santander), que conté algunes de les més notables mostres d’art rupestre francocantàbric.
Descobertes el 1903, les pintures presenten fauna quaternària, mans en negatiu, figures tectiformes i puntuacions, com també nombrosos animals El vestíbul mostra una successió completa d’indústries, de l’Acheulià al Neolític L’any 2008 les pintures foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, juntament amb tretze coves més d’Astúries, Cantàbria i el País Basc
Sant Antoni de Galamús
El monestir de Sant Antoni de Galamús (Sant Pau de Fenollet)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi de Sant Pau de Fenollet (Fenolleda), al N de la vila.
Construït en una de les coves de tradició eremítica, habitades des del segle V fins al 1850, obertes a la paret de l’esquerra de les gorges de Galamús , damunt l’Aglí Del 1480 a la fi del segle XVI hi hagué una comunitat de franciscans observants Són tradicionals els aplecs del dilluns de Pasqua i de Pentecosta
Yan’an
Ciutat
Ciutat del sheng de Shaanxi, Xina, a la regió del Nord-oest.
Situada prop del Yanshui, és voltada de turons de loess amb coves troglodítiques Després de la Llarga Marxa 1935 s’hi establiren els exèrcits comunistes, que en feren la base de l’alliberament del país i el quarter general de la revolució La pagoda de Yan, al SE de la ciutat, ha restat el símbol de la revolució
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina