Resultats de la cerca
Es mostren 1147 resultats
queixals de vella
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les zigofil·làcies, ajaguda, de 10 a 60 cm, pelosa, de fulles oposades i paripinnades, de flors grogues, solitàries i axil·lars, i de fruits de contorn pentagonal, formats per cinc cocs durs i espinosos.
Creix en camps, ermassos, vores de camins, vies de tren, solars suburbans, etc
orella de Judes
orella de Judes
Derek Parker (CC BY-NC-ND 2.0)
Micologia
Bolet lignícola, de la família de les auriculariàcies, sense cama, en forma de copa o d’orella, de 5 a 10 cm d’amplària, de color bru fosc o violaci, i de carn elàstica, gelatinosa i translúcida.
És mengívol Creix sobre troncs i branques d’arbres caducifolis morts o vells
plantatge d’aigua
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les alismatàcies, aquàtica, de 20 a 100 cm d’alçària, de fulles ovals agudes, llargament peciolades, i de flors blanques o rosadenques, aplegades en una inflorescència paniculiforme.
Creix en aigües estanyades o de curs lent, espontàniament o plantada en jardins
camamilla borda
Camamilla borda
Udo Schmidt (cc-by-sa-2.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, semblant a la camamilla, de tija pubescent, de 10 a 40 cm d’alçada, amb fulles molt dividides, i capítols de botó groc i lígules blanques, solitaris sobre peduncles llargs.
És una planta pobra en essències, que creix en terres conreades i guarets
forneret
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de 7 a 9 cm d’alt, de color bru, però enfosquit al centre del barret i falb a les vores.
Té làmines escotades i fa olor de farina Creix sobretot en boscs caducifolis
fabària
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les crassulàcies, de fulles alternes, planes, oblongues i carnoses, i de flors pentàmeres, blanquinoses o rosades, disposades en corimbes terminals grossos i densos.
Creix en llocs de muntanya pedregosos i sicilis Té propietats cicatritzants i ablanidores
pelosella
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, estolonífera, pelosa, de fulles oblongues o lanceolades, blanques al revers, totes en roseta, i de capítols grocs.
Creix en prats secs, a quasi tot Europa Té propietats astringents i antibiòtiques
cospí de flor grossa
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, de 20 a 40 cm d’alçària, de fulles bipinnades i umbel·les bracteades, i de flors blanques.
Els pètals de la perifèria umbellar són desmesuradament grossos Creix en erms pedregosos
campaneta de fulla rodona
Campaneta de fulla rodona
Jutta234 (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les campanulàcies, de rizoma prim, tiges de 10 a 50 cm d’alçada, fulles dimorfes, les de la roseta, ovades, cordiformes, dentades, peciolades, i les caulinars, lanceolades i linears, flors blaves disposades en raïm o en panícula i fruits capsulars pènduls.
Creix en pastures de muntanya, i és freqüent a tota l’Europa mitjana
gatova fasciculada
Botànica
Arbust fortament espinós, de la família de les papilionàcies, d’un verd grisenc, amb fulles trifoliolades i amb flors grogues.
Pròpia de la mediterrània oriental, creix fent coixins a les brolles calcàries mallorquines