Resultats de la cerca
Es mostren 878 resultats
Mutual Esportiva de Catalunya
Esport general
Mutualitat mèdica creada el 1930 a Barcelona per Emili Moragas Ramírez.
A petició de la Federació Catalana de Futbol FCF, el 1926, el doctor Moragas realitzà un informe sobre la possible creació d’un departament de medicina esportiva Anys més tard cristallitzà en un règim de prestacions mútues finançat mitjançant la collaboració de tots els federats a la FCF Així, aquesta entitat assumí les lesions esportives dels seus afiliats i fins i tot les seves invalideses Les prestacions de la Mutual, però, no es van poder desenvolupar per les circumstàncies de la Guerra Civil i de la política postbèllica, cosa que provocà que veiés limitades les seves funcions i estigués…
La Revue Catalane
Publicacions periòdiques
Publicació mensual fundada el 1907 com a successora de la Revue d'Histoire et d'Archéologie du Roussillon per un grup d’erudits encapçalats per Pere Vidal.
Fou l’òrgan de la Société d’Études Catalans i hi collaboraren Joan Amades, Emili Boix, Josep Bonafont, Emili Leguiel, Lluís Pastre, JS Pons, Gustau Violet, Witwe, Vergés de Ricaudy, Pau Berga, etc Durant la Primera Guerra Mundial hi tingué una actuació destacada Carles Grandó Deixà de sortir el 1921
retauló

Retauló del Sant Crist de Goscons
© Emili Pujol - Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar
Folklore
Art
Religió
Exvot consistent en una tauleta de fusta pintada.
Solen representar la desgràcia o el fet que ocasionà la promesa amb la imatge o sant invocat dintre una boira o nimbe Són elements de l’art popular, sovint molt ingenus, però de gran valor folklòric i pietós Es conserven penjats als murs de les capelles o santuaris i també als museus folklòrics com el de Ripoll Els més antics són del segle XV i es conserven a la catedral de Mallorca dels segles següents se'n conserven arreu
els Bèlits
Escalada
Grup d’escaladors de l’Agrupació Excursionista Icària, actiu durant els anys cinquanta del segle XX.
Integrat també dins el Centre Acadèmic d’Escalada CADE del Centre Excursionista de Catalunya CEC Obriren noves vies a Montserrat i als Pirineus, i descobriren zones d’escalada, com al Port, les Agulles de la Móra Comdal, la Picota del Racó o la Taula d’en Serola L’escalador del grup amb una trajectòria més destacada fou Kildo Carreté Mantingueren les activitats fins que Emili Civís, Ferran Abella, Emili Gil i Claude Colin inauguraren el CADE de Terradets 1963
Lo Velògrafo
Publicacions periòdiques
Publicació il·lustrada fundada per Jaume Massó i Torrents i cal·ligrafiada per Emili Guanyavents.
N'aparegué un sol exemplar 3 de gener de 1881, molt modest i destinat a una difusió privada En l’article de presentació ja hi havia el nucli del programa cultural de L'Avenç el nacionalisme, la voluntat de modernitat i la unificació lingüística
L’Eclaireur des Pyrénées Orientales
Periodisme
Diari republicà fundat a Perpinyà el 1880 per Emili Brousse, òrgan dels radicals.
El 1885 defensà l’aliança radical-socialista, enfront del mateix Brousse, d’unió radical Deixà de publicar-se el 1895
Gimnàs Águilas
Judo
Club de judo de Barcelona.
Fundat per Emili Serna Díez, fou un dels clubs pioners del judo català, que destacà especialment durant les dècades de 1960 i 1970 Pertanyia al cos de la Policia Armada i estava situat a la caserna Casarramona, al Parc de Montjuïc Alguns dels seus judokes guanyaren diverses vegades el Campionat de Catalunya i d’Espanya, entre els quals cal destacar Emili Serna, que arribà al 8è dan i fou president de la Federació Catalana de Judo i vicepresident de la Federació Espanyola Organitzava el Trofeu García Bentue El 1973 participà en la primera Lliga Catalana de clubs
baronia de les Planes
Escut de la baronia de les Planes
© Emili Pujol - Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar
Història
Jurisdicció senyorial centrada a la casa forta del mateix nom que comprenia els antics llocs de les Planes i de Pertegàs (Sant Celoni, Vallès Oriental).
El terme, configurat com a quadra al llarg del segle XI, consta ja documentat com a baronia vers el 1259 en plets de Tomàs de Goscons contra els Gualba i Monclús primer i els Cabrera posteriorment Al final del segle XIII passà als Arquer de Goscons, fins al començament del XIX
Frederic Caballé i Pintaluba
Música
Baríton.
Es formà en els Cors de Clavé i posteriorment estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Debutà el 1919 al Teatre Asiàtic del Poble-sec de Barcelona amb Maruxa , d’Amadeu Vives Es destacà especialment en el repertori de sarsuela i formà part de la companyia d’Emili Vendrell i Ibars, amb la qual actuà en diversos teatres de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol, especialment en els barcelonins Tívoli i Eldorado Concert Triomfà amb les sarsueles La alsaciana i Los calabreses , entre d’altres Fou un destacat intèrpret de les obres de Rafael Millán, amb les quals rivalitzà amb…
,
Pau i el seu germà
Cinematografia
Pel·lícula del 2000; ficció de 110 min., dirigida per Marc Recha i Batallé.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Oberón Cinematográfica Antonio Chavarrías, Barcelona, JBA Production Jacques Bidou, París ARGUMENT I GUIÓ MRecha FOTOGRAFIA Hélène Louvart color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Pasqual Otal MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Geronación, Xavier Turull, Fred Vilmar, Toni Xuclà, El Gitano SO Ricard Casals, Albert Manera INTERPRETACIÓ David Selvas Pau, Nathalie Boutefeu Marta, Marieta Orozco Sara, Lluís Hostalot Emili, Alícia Orozco Mercè, Juan Márquez Toni, David Recha Àlex ESTRENA Barcelona en català i Madrid, 25052001 PREMIS Ondas 2001 millor director…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina