Resultats de la cerca

És la primera revista filològica dels Països Catalans aparegué el desembre del 1901 En sortiren catorze volums fins el 1926 —gairebé tots redactats per Alcover—, que tenen una gran importància per a la història de la llengua catalana durant aquests anys i recullen un bon nombre d’articles —de dialectologia sobretot— de primer ordre, al costat de descripcions dels viatges del mateix Alcover i de pintorescs treballs de polèmica contra Ramon Menéndez Pidal i contra Pompeu Fabra i l’IEC, especialment El gener del 1933 Francesc de B Moll en reprengué la publicació, amb el subtítol de…

Religiós dominicà, fou prior del convent de Santa Caterina de Barcelona i inquisidor de la província eclesiàstica de Tarragona 1235, nomenat per Gregori IX Fou designat bisbe de Lleida pels dominicans Ramon de Penyafort i Miquel Fabra i l’arquebisbe de Tarragona Pere d’Albalat —compromissaris delegats per Innocenci IV—, puix que els capitulars de Lleida i de Roda de Ribagorça, als quals pertocava l’elecció, no havien arribat a un acord Fou un dels jutges encarregats de dirimir el plet entre Jaume I i el seu primogènit Alfons al concili provincial d’Alcanyís 1250 Donà…

Membre de la tercera generació de la nissaga de fotoperiodistes Pérez de Rozas , fill de Carlos Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada Treballà a Diari de Barcelona 1970, El Periódico de Catalunya , on participà en la fundació el 1978 i n’arribà a ser redactor en cap 1984, El País , La Vanguardia 1986-2008, del qual fou director adjunt d’art, i Mundo Deportivo 1992-99 Collaborà en les revistes satíriques Papus i Barrabás Participà en tertúlies televisives sobre futbol i, especialment, sobre el Futbol Club Barcelona Fou professor de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona…

És professor d’història de l’Àsia Oriental a la Universitat Pompeu Fabra Ha publicatdiversos llibres sobre el tema, entre els quals cal assenyalar La empresa de China De la armada invencible al galeón de Manila 2002 Ha traduït al català autors xinesos com Gao Xingjian i Pu Songling Com a poeta es donà a conèixer amb De bandera liberiana 1994, premi Ciutat d’Olot-Guerau de Liost i Mirall negre 2002, premi Joan Alcover-Ciutat de Palma Com a crític collabora en diversos mitjans de comunicació —“El País”, L’Avenç — sobre literatura contemporània i ha publicat Llegir “l’instint” de…

Jugadora del Reial Club Tennis de Barcelona, fou campiona de Catalunya individual en dues ocasions 1919, 1920, de dobles en vuit 1924, amb M Luria 1925, amb ML Marnet 1926, 1930 i 1931, amb B Dutton de Pons 1927, amb C Fabra, i 1932 i 1933, amb MC López de Lerena i de dobles mixtos en sis 1924, amb A Juanico 1926, amb F Sindreu, i 1928-31 amb E Maier Fou campiona d’Espanya individual 1927, de dobles 1929 i 1930, amb MC López de Lerena, i 1931, amb B Dutton de Pons i de dobles mixtos 1929 i 1931, amb E Maier, i 1932, amb A Durall Participà en els Jocs Olímpics de París 1924

Fou un dels grans davanters de la primera època del futbol català Començà al Team Rojo, format per treballadors escocesos de Fabra i Coats La temporada 1900-01 jugà amb l’Hispània i guanyà la primera edició de la Copa Macaya La següent temporada 1901-02 actuà amb el FC Barcelona i tornà a guanyar el mateix torneig, equivalent al Campionat de Catalunya del moment Jugà a l’Espanyol 1902-05 i 1908-12 L’any 1906, jugà algun partit amb el Barça Amb l’Espanyol es proclamà tres vegades campió de Catalunya 1903, encara amb el nom de Copa Macaya 1904, 1912 Fou màxim golejador de la temporada 1902-03…

Celebrà les primeres reunions a la rebotiga d’una farmàcia i més tard a unes golfes del carrer de la Boqueria, on fou installat un gabinet de màquines d’experimentació El desembre del 1765 es reorganitzà amb el nom de Reial Conferència Física , amb uns nous estatuts pels quals fou designat president el capità general de Catalunya, i amplià el seu abast al conreu de “totes les ciències naturals i l’avenç de les arts útils”, amb nou seccions àlgebra i geometria estàtica i hidroestàtica electricitat magnetisme i òptica pneumàtica i acústica història natural botànica química agricultura El 1770…

Llicenciat en filologia catalana, fou corrector d’estil i assessor lingüístic en publicacions diverses i a Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio Professor a la facultat de traducció i interpretació de la Universitat Pompeu Fabra i, posteriorment, a la facultat de comunicació Blanquerna Universitat Ramon Llull, és autor de traduccions del francès i l’anglès al català El 1988 publicà amb Xavier Pericay   Verinosa llengua , assaig de considerable ressò, crític amb el model de català estàndard adoptat des de les institucions catalanes També és autor d’ El barco fantasma 1992, amb…

Llicenciat en ciències, secció de física, per la Universitat de Barcelona 1950, on fou professor adjunt 1950-60, es doctorà amb una tesi sobre espectrografia quantitativa, i el 1960 obtingué la càtedra d’electricitat, que exercí fins que es jubilà, el 1992, any que fou nomenat professor emèrit Vinculat a l’ Observatori Fabra  dependent de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual fou membre numerari des del 1964, en fou ajudant tècnic 1950-59, astrònom 1959-71 i director 1971-2015 i, posteriorment, director honorífic Fou distingit amb diversos guardons, entre…

Es presenta, en una roda de premsa encapçalada pel president de l’Institut d’Estudis Catalans IEC, Joandomènec Ros, la nova Gramàtica de la llengua catalana Dirigida per Gemma Rigau, Manuel Pérez Saldanya --presidenta de la Comissió de Gramàtica i director de l’Oficina de Gramàtica, respectivament--, i per Joan Solà, que va morir abans de la finalització del projecte, l’obra es reclama hereva de la normativa establerta per Pompeu Fabra el 1918 El tret més rellevant de l’obra de l’IEC és l’establiment de la norma partint de la descripció gramatical i atenent a la diversitat…