Resultats de la cerca

Membre de la tercera generació de la nissaga de fotoperiodistes Pérez de Rozas , fill de Carlos Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada Treballà a Diari de Barcelona 1970, El Periódico de Catalunya , on participà en la fundació el 1978 i n’arribà a ser redactor en cap 1984, El País , La Vanguardia 1986-2008, del qual fou director adjunt d’art, i Mundo Deportivo 1992-99 Collaborà en les revistes satíriques Papus i Barrabás Participà en tertúlies televisives sobre futbol i, especialment, sobre el Futbol Club Barcelona Fou professor de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona 1976-1992, a la…

El Consell de Govern de la Universitat de Lleida rebutja, per 19 vots en contra i 9 a favor, adherir-se al Pacte Nacional pel Referèndum, que insta a celebrar un referèndum sobre la independència de Catalunya Fins aquest moment, s’hi han adherit la Universitat Politècnica de Catalunya, la Pompeu Fabra i la Rovira i Virgili de Tarragona, i al juliol ho fa la Universitat de Barcelona Centres privats com la Universitat Ramon Llull, la Universitat Internacional de Catalunya i l’Abat Oliba l’han rebutjat El 29 de març, el veto de la Universitat Autònoma de Barcelona va evitar que el…

Jugadora del Reial Club Tennis de Barcelona, fou campiona de Catalunya individual en dues ocasions 1919, 1920, de dobles en vuit 1924, amb M Luria 1925, amb ML Marnet 1926, 1930 i 1931, amb B Dutton de Pons 1927, amb C Fabra, i 1932 i 1933, amb MC López de Lerena i de dobles mixtos en sis 1924, amb A Juanico 1926, amb F Sindreu, i 1928-31 amb E Maier Fou campiona d’Espanya individual 1927, de dobles 1929 i 1930, amb MC López de Lerena, i 1931, amb B Dutton de Pons i de dobles mixtos 1929 i 1931, amb E Maier, i 1932, amb A Durall Participà en els Jocs Olímpics de París 1924

És la primera revista filològica dels Països Catalans aparegué el desembre del 1901 En sortiren catorze volums fins el 1926 —gairebé tots redactats per Alcover—, que tenen una gran importància per a la història de la llengua catalana durant aquests anys i recullen un bon nombre d’articles —de dialectologia sobretot— de primer ordre, al costat de descripcions dels viatges del mateix Alcover i de pintorescs treballs de polèmica contra Ramon Menéndez Pidal i contra Pompeu Fabra i l’IEC, especialment El gener del 1933 Francesc de B Moll en reprengué la publicació, amb el subtítol de…

Religiós dominicà, fou prior del convent de Santa Caterina de Barcelona i inquisidor de la província eclesiàstica de Tarragona 1235, nomenat per Gregori IX Fou designat bisbe de Lleida pels dominicans Ramon de Penyafort i Miquel Fabra i l’arquebisbe de Tarragona Pere d’Albalat —compromissaris delegats per Innocenci IV—, puix que els capitulars de Lleida i de Roda de Ribagorça, als quals pertocava l’elecció, no havien arribat a un acord Fou un dels jutges encarregats de dirimir el plet entre Jaume I i el seu primogènit Alfons al concili provincial d’Alcanyís 1250 Donà…

És professor d’història de l’Àsia Oriental a la Universitat Pompeu Fabra Ha publicatdiversos llibres sobre el tema, entre els quals cal assenyalar La empresa de China De la armada invencible al galeón de Manila 2002 Ha traduït al català autors xinesos com Gao Xingjian i Pu Songling Com a poeta es donà a conèixer amb De bandera liberiana 1994, premi Ciutat d’Olot-Guerau de Liost i Mirall negre 2002, premi Joan Alcover-Ciutat de Palma Com a crític collabora en diversos mitjans de comunicació —“El País”, L’Avenç — sobre literatura contemporània i ha publicat Llegir “l’instint” de…

Mestre racionalista en un poble miner de Múrcia, després de mantenir correspondència epistolar amb Ferrer i Guàrdia, el 1907 passà a residir a Barcelona, on, ajudat econòmicament per aquest, assolí ràpidament una gran influència en els medis anarquistes Formà part del consell de redacció de Solidaridad Obrera 1908-09 i del comitè de vaga que desencadenà els fets de la Setmana Tràgica juliol del 1909 Posteriorment, des de París, polemitzà durament entorn del desenvolupament dels fets amb Antoni Fabra i Ribas, i el 1913, com a Constant Leroy , inicià una campanya de denúncia de…

Actualment n'és la directora MTeresa Turell Julià i està format per un conjunt d’investigadors, collaboradors i becaris L’Institut Universitari de Lingüística Aplicada IULA participa en organismes i xarxes temàtiques nacionals i internacionals, organitza seminaris de recerca i promou activitats científiques periòdiques Les principals línies d’investigació de l’Institut estan relacionades amb la lexicografia, la terminologia, la neologia, el discurs especialitzat, la variació lingüística, la documentació, la lingüística forense, l’enginyeria lingüística i la lingüística computacional

Llicenciada en economia per la Universitat Pompeu Fabra 1998, on cursà un màster 2000, aquest any anà als Estats Units i, després d’obtenir un màster, es doctorà per la Universitat de Harvard 2006 La seva trajectòria acadèmica comprèn, entre d’altres, la participació com a assessora i experta en diversos organismes i institucions, entre els quals hi ha el Fòrum Econòmic Mundial 2003-04, el Banc Mundial 2008-09 i el comitè científic de l’Associació Econòmica Europea 2009-10 En l’àmbit docent ha estat professora visitant a les universitats de Fudan, Xangai 2007, Pompeu Fabra…

Llicenciat en ciències, secció de física, per la Universitat de Barcelona 1950, on fou professor adjunt 1950-60, es doctorà amb una tesi sobre espectrografia quantitativa, i el 1960 obtingué la càtedra d’electricitat, que exercí fins que es jubilà, el 1992, any que fou nomenat professor emèrit Vinculat a l’ Observatori Fabra  dependent de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual fou membre numerari des del 1964, en fou ajudant tècnic 1950-59, astrònom 1959-71 i director 1971-2015 i, posteriorment, director honorífic Fou distingit amb diversos guardons, entre…