Resultats de la cerca
Es mostren 597 resultats
Claude Goretta
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic suís.
Format al British Film Institute de Londres i a la televisió suïssa, fou un dels capdavanters del “nou cinema” suís El seus films, com ara L’invitation 1973, Pas si méchant que ça 1974, La dentellière 1977, premiat a Canes, La provinciale 1980 i La mort de Mario Ricci 1982 reflecteixen una minuciosa observació de la realitat social del seu país Posteriorment rodà Orfeo 1985, adaptació de l’òpera de Claudio Monteverdi, la faula Si le soleil ne revenait pas 1987, L’ombre 1992, on retorna a la crítica social del seu país, Le dernier été 1997, una història d’antisemitisme a partir dels darrers…
bioscopi
Cinematografia
Nom donat a una sèrie d’aparells inventats entre el 1851 i el 1893, que, amb diverses variants, resolien l’intent de projectar fotografies animades.
Són els precedents més directes del cinematògraf Els principals són de Jules Duboscq França, 1851-52, Charles Urban EUA, 1891, Georges Demeney França, 1893-95 i Max Skladanowski Alemanya, 1894
Vesoul
Capital del departament de l’Alt Saona, al Franc Comtat, França.
Mercat agrícola i centre comercial situat al peu dels últims estreps dels Vosges, és també un nus important de comunicacions Conserva restes de fortificacions medievals, i entre els edificis destaca l’església de Saint-Georges, del segle XVIII
Francis Pierre
Música
Arpista francès.
Fou alumne de Lily Laskine al Conservatori de París Es diplomà el 1950 amb un primer premi en arpa i es perfeccionà amb Pierre Jamet Membre fundador de l’Orquestra de París 1967, destacà fonamentalment per les interpretacions de música contemporània, sovint com a membre de formacions com le Domaine Musical, Ars Nova i Musique Vivante També actuà com a solista en festivals de música contemporània -entre d’altres, els de Darmstadt i Donaueschingen- i en altres festivals, com el Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença o el Festival de Varsòvia El 1972 fundà el Trio Debussy Estrenà…
Madeleine de Scudéry
Literatura francesa
Escriptora francesa.
Germana de Georges de Scudéry, collaborà amb ell en la redacció de les novelles Ibrahim ou l’Illustre Bassa 1642 i Artamène ou le Gran Cyrus 1649-53 És autora de Clélie 1654 i Célinte 1661 Els darrers anys conreà la literatura moralista, com en les seves Conversations morales 1680-92
Teatre dels Camps Elisis
Teatre
Teatre de Barcelona inaugurat el 1853, juntament amb els jardins del mateix nom.
Reformat i decorat per Fèlix Cagé 1865, hom hi representà fins el 1868 principalment òpera còmica francesa Adquirit per Evarist Arnús 1881 i reformat de nou, fou anomenat Teatre Líric-Sala Beethoven Aquest mateix any hi fou executada en primera audició a Barcelona l’òpera Carmen , de Georges Bizet Desaparegué el 1901
bagatel·la
Música
Petita composició, generalment per a piano, sense rigor de forma.
Les bagatelles més coneguges són les de Beethoven, en tres reculls opus 33, 119 i 126 i d’entre les actuals, les Sis Bagatelles , opus 9, d’Anton von Webern, i les Cinq Bagatelles , de Georges Auric Una forma de bagatella són les Noveletten , inaugurada pels romàntics Robert Schumann i conservada pels moderns Béla Bart'ok, Francis Poulene
banda de la fe
Història
Durant el Trienni Constitucional, nom que hom donà a cadascuna de les partides absolutistes.
Actuaren especialment a la zona nord de Catalunya Es destacaren les dirigides per Joan Costa el Misses , pel Trapense i per l’antic republicà Georges Bessièrs Llur actuació facilità l’establiment de la Regència d’Urgell 1822, però, davant els atacs d’Espoz y Mina, la majoria passaren a França Foren dissoltes el 1824, un cop restablert l’absolutisme
Auguste Herbin
Pintura
Pintor francès.
Fundador, amb Georges Vantongerloo, de l’associació Abstraction-Création París 1931 i capdavanter de l’art no-figuratiu 1926, realitzà una obra de formes geomètriques i de colors vius, influït per Cézanne 1910 i el cubisme sintètic 1917 Escriví L’art non figuratif, non objectif 1949 Té obres al Musée National d’Art Moderne de París
uranopitec
Paleontologia
Gènere de primats hominoides que visqueren a l’àrea de l’actual Grècia a l’inici del Miocè superior (fa uns 9 milions d’anys).
Tenia els ullals ben desenvolupats i l’esmalt de les dents era molt gruixut Un fragment cranial bastant complet trobat al jaciment de Ravin de la Pluie ha fet pensar als seus descobridors, el francès Louis de Bonis i el grec Georges Koufos, que aquesta forma estava directament emparentada amb el gorilla i tots els grans simis africans inclosos els homínids
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina