Resultats de la cerca

Estudià cant gregorià, harmonia, piano i música de cambra a l’Escolania de Nostra Senyora de la Mercè de Barcelona, i posteriorment fou alumne d’A de Larrocha a l’Acadèmia Marshall i J Cercós Els anys cinquanta estudià a l’École Normale de Musique de París amb A Cortot, B Bascouret i Y Nat Simultàniament estudià composició i orquestració amb S Bacarisse i M Ohana, i a Barcelona tingué com a mestre M Blancafort En aquesta època inicià també la seva carrera internacional com a concertista de piano Feu de jurat en nombrosos concursos i fou professor de piano i d’estètica a l’École Normale de…

Pertangué a la primera generació de violistes Juan Bermudo el cita en El libro primero de la declaración de instrumentos Osuna, 1549 com un dels més importants intèrprets de viola de mà del seu temps També li atribueix composicions per a viola de mà de set ordres, però cap obra seva no s’ha conservat fins avui Les fonts de l’època el mencionen com a exponent d’alguns tipus particulars de scordatura

Compongué revistes més d’un centenar i sarsueles La Bejarana, La calesera, La parranda, Las Leandras, Las corsarias, etc Des del 1910 visqué a Madrid

És autor d’una cosmografia, Tuḥfat al-albāb wa muhbat al-arǧāb ‘Regal dels esperits i elecció de meravelles’, ~ 1162, i d’una miscellània dels seus viatges

Com a arqueòleg es destacà perquè féu el darrer pas per desxifrar l’escriptura ibèrica i descobrí el valor dels signes sillàbics De epigrafía ibérica el plomo de Alcoy 1922, Sobre los iberos el bronze de Ascoli 1925, La escritura ibérica y su lenguaje 1943, La escritura bástulo-turdetana 1962 La seva obra com a historiador de l’art ocupa un camp extens Arte mudéjar toledano 1916, Iglesias mozárabes 1919, Cerámica medieval española 1924, Arte románico español 1934, Las águilas del Renacimiento español 1941 Alguns dels treballs esmentats i molts d’altres foren reunits a Misceláneas 1959 i…

Doctor en dret i ciències socials i dirigent del moviment sindical socialista a Biscaia des del 1917, fou secretari del Partit Comunista d’Espanya fins l’any 1932 Marginat des d’aleshores, el 1936 reingressà al PSOE, on continuà militant en el seu exili mexicà des del 1939 Publicà Europa entre dos guerras 1945, Movimientos y doctrinas sociales 1958, Problemas fundamentales de España 1966 i els llibres de memòries España en la Segunda República 1967 i La Comintern en España Recuerdos de mi vida 1972

El 1554, al capdavant d’una esquadra, combaté els corsaris francesos, i el 1561 s’encarregà de vigilar l’estret de Gibraltar En la batalla de Lepant comandà l’esquadra de reforç de 30 galeres que contribuí decisivament a la victòria Conquerí Tunis el 1573, i ajudà el duc d’Alba a l’ocupació de Portugal El 1582 Felip II de Castella el nomenà capità general de l’Oceà, i després li encarregà d’organitzar l’expedició de la Invencible, però morí abans de dur-la a terme

Escriví poesies i comèdies, però és conegut sobretot pels seus Avisos , collecció de lletres escrites de Madrid estant entre el 1654 i el 1658, en les quals descriu minuciosament la realitat de l’època

Escriví articles sobre la història política moderna i les seves relacions amb el camp del pensament i de la literatura a El Sol , Revista de Occidente , La Vanguardia i ABC A la mateixa orientació responen els llibres Vida y obra de Ángel Ganivet 1925, Orígenes del régimen constitucional en España 1928, Historia del reinado de Alfonso XIII 1933, En torno al 98 1948 i Historia política de la España contemporánea 1956 Fou membre de l’Academia Española i de l’Academia de la Historia

Fou lector d’espanyol a la Universitat d’Hamburg 1920-32 i professor a la de Madrid fins el seu exili 1937 El 1946 s’installà definitivament als EUA A més dels Estudios sobre Lope 1951, s’especialitzà en novella castellana del s XIX Introducción a la novela del siglo XIX 1955, Alarcón 1955, Valera o la ficción libre 1955, Costumbrismo y novela 1960, Pereda o la novela idilio 1961 i Galdós 1968-69