Resultats de la cerca
Es mostren 525 resultats
oxazepam
Farmàcia
Substància que es presenta en forma de pólvores grogues, amargues, insolubles en l’aigua i poc solubles en alcohol, èter i cloroform.
És emprat com a relaxador muscular i tranquillitzant Sol produir somnolència, i per això cal controlar-ne l’ús en cas de feines perilloses
erugueta de l’ametller
Zoologia
Agronomia
Eruga de l’ordre dels lepidòpters, d’uns 10-12 mm de llargària i 3 mm d’amplària, amb franges grogues i negres.
Passa l’hivern refugiada a les esquerdes i rugositats de l’escorça del tronc i de les branques velles de l’ametller Abandona el refugi quan l’arbre comença a vestir-se de fulles, que rosega amb gran avidesa La papallona neix a l’estiu i immediatament pon els ous, dels quals naixeran les erugues que produiran l’atac l’any següent En algunes comarques dels Països Catalans els estralls són greus l’arbre queda sense fulles i es perd la collita A més de l’ametller, poden atacar d’altres arbres fruiters Hom les combat a la primavera amb insecticides i, durant l’hivern, amb l’escorçament dels troncs…
mètel
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les solanàcies, de fulles ovades, enteres, i flors vermelles, blanques o grogues, ornamental, robusta i fortament tòxica.
draba
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les crucíferes, amb fulles enteres o dentades, flors blanques o grogues i fruits en silícula.
bèrberis
Botànica
Gènere d’arbusts, de la família de les berberidàcies, de fulles sovint espinoses o reduïdes a espines, flors grogues i fruits en baia.
Bé que una de les seves espècies, el coralet B vulgaris , es fa a Europa, comprèn un gran nombre d’espècies, les unes caducifòlies i les altres perennifòlies, originàries sobretot de la Xina, de l’Himàlaia i de l’Amèrica del Sud, algunes de les quals són conreades com a ornamentals
bàlec
Botànica
Petit arbust, de la família de les papilionàcies, densament ramificat d’un color verd grisenc, amb poques fulles, i flors grogues i petites.
Viu sobre sòls silicis a l’alta muntanya de l’Europa occidental, al matollar de bàlec i ginebró És molt freqüent als Pirineus catalans
alè de bou
Botànica
Planta herbàcia ruderal, de la família de les compostes, perenne, de fulles oblongues i serrades, flors grogues i tija llenyosa a la base.
salvió blener
Botànica
Mata de la família de les labiades, de 20 a 60 cm d’alçària, enterament blanquinosa, amb fulles lanceolades enteres i amb flors grogues.
Creix en llocs pedregosos calcaris i secs del sud-oest d’Europa
ginesta
Ginesta
© Fototeca.cat
Botànica
Arbust de la família de les papilionàcies quasi mancat de fulles, de branques verdes amb aspecte de jonc i flors grosses, grogues i oloroses.
Creix als llocs assolellats de la terra baixa mediterrània, en màquies i alzinars degradats
gatosa
Gatosa
Clement Rivier Photos (CC BY-NC)
Botànica
Petit arbust de la família de les papilionàcies, fortament espinós, intensament verd, de fulles escasses i molt petites i de flors grogues i abundants.
Creix a les brolles de la terra baixa mediterrània