Resultats de la cerca

Desenvolupà gairebé tota la seva carrera al Futbol Club Barcelona i debutà al Comtal la temporada 1958-59 Fou cedit al Club Esportiu Júpiter 1960-61, el Racing de Santander 1962-63 i el Gimnàstic de Tarragona 1963-64 Jugà durant dotze temporades al primer equip del Barça 1964-76, fins a convertir-se en un dels jugadors que més vegades ha vestit la samarreta blaugrana, amb 527 partits Començà jugant com a extrem dret, però assolí el seu millor rendiment com a defensa lateral, sense deixar la seva vocació ofensiva Guanyà una Lliga 1974, dues Copes 1968, 1971, una Copa de Fires 1966 i arribà a…

Jugà al Barcelona Atlètic cinc temporades 1978-83, a excepció de la 1980-81, en què fou cedit al RCD Mallorca Posteriorment jugà tres temporades al Múrcia 1983-86, dues d’aquestes a primera divisió, i al Figueres 1986-93, totes a segona divisió A Guanyà dues vegades el Trofeu Zamora en la categoria d’argent 1986, 1988

Vinculat al Club Natació Barcelona, ingressà al Comitè d’Àrbitres l’any 1978, al Comitè català l’any 1979, i el 1985 rebé el reconeixement internacional Arbitrà competicions d’alt nivell com el Campionat del Món de Barcelona 2003, els Jocs Balcànics 2004, la Copa del Món 2006, la final del LEN Trophy 2007, els Jocs Panamericans 2007 i dues Champions Final Four 2002, 2010 També assistí als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 i al Campionat del Món 2001, en què no pogué arbitrar la final perquè Espanya fou una de les protagonistes Arbitrà la final masculina 1998, 2000 i femenina 2000 del Campionat Sud…

Format al CN Sant Andreu, competí a les ordres dels tècnics Dolors Jané i Jordi Murio Fou campió d’Espanya de 200 m braça 1990, prova de la qual establí un rècord del món en piscina curta 1991 Disputà els Jocs Olímpics de Seül 1988, Barcelona 1992 i Atlanta 1996, i fou finalista en dos Campionats d’Europa 1989, 1991 i un Campionat del Món 1991, en el qual fou quart en 200 m braça, a només tres dècimes de la medalla de bronze Es retirà el 1997, però continuà nedant en categoria màster

Participà en el XVIII Gran Premi d’Espanya – XXIV Internacional de Barcelona 1968 i en el I Premi Internacional Copa Banco Condal 1973 Disputà, formant equip amb el seu germà bessó, Ramon, les 24 Hores de Montjuïc en diverses edicions al llarg de la dècada dels setanta i vuitanta Durant aquest temps, competí en grans premis del Mundial de velocitat amb Derbi, en la categoria de 50 cc

Es formà en el camp tèxtil i s’especialitzà en elements inflables El 1979 fundà el primer club d’aerostació de Catalunya, el Baló Club Mediterrani Guanyà el primer Campionat d’Espanya d’aerostació 1979 El 1984 aconseguí la segona posició Participà en diverses expedicions a Grenlàndia, Alaska i les illes Spitzbergen Especialista en la construcció de globus aerostàtics, el 1981 fundà una empresa de globus inflables a gran escala per a aplicacions teatrals, publicitàries i lúdiques Elaborà un Cobi de 16 m d’alçària i un Estadi Olímpic de 20 × 30 m pels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, la mascota…

Soci fundador del Girona CH 1940 i del Girona FC 1946, es dedicà a l’arbitratge Començà dirigint partits del Campionat de Catalunya, el 1949 obtingué la categoria estatal, el 1957 feu el seu debut internacional a la Copa de les Nacions de Montreux, i es retirà el 1962 Uns quants anys després, presidí el Comitè Territorial d’Àrbitres de Girona

Especialitzat en crol, es formà al Club Natació Palma de Mallorca i el 1982 marxà a Barcelona, on s’afilià al Club Natació Montjuïc El 1985 passà al Club Natació Catalunya Fou campió de Catalunya de 100 m lliure 1982 i d’Espanya d’hivern d’aquesta mateixa prova 1985 També fou campió de Catalunya en 4 × 100 m estils 1982, en 4 × 100 m lliure 1982, 1983, 1985 i en 4 × 200 m lliure 1982, 1983, i d’Espanya en 4 × 100 m estils hivern del 1985, en 4 × 100 m lliure hivern del 1982 i en 4 × 200 m lliu-re hivern i estiu del 1982 i del 1984

Format al Club Natació Barcelona Des del 1956 formà part de la selecció espanyola i disputà la Copa Picornell 1957, el Campionat d’Europa 1958 i el Torneig de París 1959 El 1960 jugà el partit classificatori per als Jocs Olímpics de Roma 1960, en què Espanya perdé contra França

Davanter centre, començà al Club Esportiu Europa i la temporada 1951-52 passà a l’equip amateur del Futbol Club Barcelona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya Després de dues temporades a l’Espanya Industrial –arribà a disputar un partit amistós amb el FC Barcelona–, jugà tres temporades a primera divisió amb el Valladolid 1954-57 Tot seguit fitxà pel Saragossa 1957-64, on es convertí en el màxim realitzador de la seva història a la Lliga, amb 88 gols La campanya 1963-64 jugà amb la Unió Esportiva Lleida i es retirà a l’Europa en la temporada 1965-66 És el segon màxim golejador català a…