Resultats de la cerca
Es mostren 994 resultats
Josep M. Coll i Alemany
Filosofia
Filòsof i teòleg.
Fill de Miquel Coll i Alentorn Ingressà a la Companyia de Jesús el 1953 i fou ordenat sacerdot el 1965 Diplomat en psicologia clínica per la Universitat de Madrid 1964, llicenciat en teologia per la Universitat d’Innsbruck 1966 i doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona 1988 Fou professor d’antropologia teològica i antropologia filosòfica a la Facultat de Teologia de Barcelona 1971-82, i de metafísica a la Facultat de Filosofia de Catalunya Universitat Ramon Llull entre el 1989 i el 2005 El 2003 s’incorporà a l’Institut de Teologia Fonamental de Sant Cugat del Vallès…
Mateu Cànaves
Cristianisme
Prior dels convents augustinians de Palma i de Felanitx, i vicari general i visitador de l’orde, i catedràtic de teologia a la Universitat de Mallorca.
Publicà, en castellà, ampulloses oracions fúnebres de Caterina Tomàs 1737 i del bisbe Panyelles 1744, i una glossa d’uns versicles del Llibre d’Amic e Amat , de Ramon Llull Las nobles condiciones del divino amado en el Augusto Sacramento, predicat a la seu de Mallorca el 1750
Pere Gaietà Domènec i Bover
Història del dret
Jurista.
Estudià humanitats, filosofia i dret a la Universitat de Mallorca Fou advocat de la mitra i defensà els dominicans que no volien retre culte públic a Ramon Llull Féu una transcripció, corregida i augmentada —avui perduda— del Vocabulario trilingüe, mallorquín, castellano y latín , d' Antoni Oliver i Feliu
Randa
Poble
Poble del municipi d’Algaida (Mallorca), al sud del terme, al vessant septentrional del puig de Randa
.
Era una alqueria d’origen islàmic que, per parcellació, donà lloc a l’actual agrupament, testimoniat ja al s XV el 1595 tenia 12 cases L’església Sant Ramon Llull fou construïda en 1765-69 després d’un intent frustrat en 1699-1702 i erigida en parròquia Santa Maria el 1913
Acord per a la promoció de les llengües de l’Estat espanyol
Els instituts que promouen les quatre llengües oficials de l’Estat espanyol a l’estranger Consello da Cultura Galega, Etxepare Euskal Institutua, Institut Ramon Llull, Instituto Cervantes signen un acord de collaboració Fins ara, els quatre instituts actuaven cadascun pel seu compte L’acord té una vigència de quatre anys prorrogables
Josep Amengual i Hernández
Cristianisme
Ardiaca de la seu de Mallorca.
El 1824 fou nomenat jutge d’una comissió militar que entenia sobre causes d’eclesiàstics, més tard secretari del bisbe Pedro González Vallejo i, del 1847 al 1848, vicari capitular Es féu famós pels seus sermons i panegírics, sovint de personatges absolutistes Deixà una biografia panegírica de Ramon Llull 1847
Jardinet d’orats
Música
Literatura catalana
Cançoner.
Conservat a la Biblioteca Universitària de Barcelona, fou recopilat pel notari Narcís Gual el 1486 Conté composicions de Joan Roís de Corella, Romeu Llull, Pere Torroella, Joan Escrivà, Joan Moreno, Francesc Alegre i Bernat Fenollar Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel
,
Miquel d’Olesa i Santmartí
Filosofia
Història
Lul·lista.
Fill de Jaume d’Olesa i Sanglada i germà del militar i poeta Francesc d’Olesa i Santmartí Defensor de la doctrina lulliana, escriví, sembla que en català, De salutari contemplatione , on parla de la vida i el martiri de Ramon Llull, i uns comentaris sobre l’art lulliana, tot inèdit
Hug Berard i Palou
Història
Lloctinent de Mallorca (1583), fill de Joanot Berard i Gual.
Havia estat consultor del Sant Ofici, advocat fiscal del rei i oïdor de l’audiència Nomenat lloctinent, hagué de fer cara a l’ocupació de l’illa de Cabrera pels corsaris barbarescs 1583 Com a recompensa Felip II li concedí 1591 privilegi nobiliari Escriví un llarg informe a favor de Ramon Llull 1594
rellotge d’estels
Tecnologia
Instrument, consistent en una plantilla que, situada a poc més d’un pam de la cara, permet de veure l’Estel Polar a través d’un foradet situat a la part central i permet de mesurar amb un braç mòbil, l’angle que formen altres estels (per exemple els de l’Ossa Major) amb la vertical de la Polar.
Unes escales mòbils, en què hi ha un calendari i el disc de les hores, efectuen automàticament l’equivalència entre l’hora sidèria mesurada i l’hora solar Hom en té notícies des del s XI, que fou descrit per Gerbert i Llull, i fou emprat àmpliament en els vaixells durant l’època dels descobriments
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina