Resultats de la cerca
Es mostren 1372 resultats
Leon Max Lederman
Física
Físic nord-americà.
Professor a la Columbia University i al CERN i director des del 1979 del laboratori d’acceleradors Fermi de Batavia Illinois, rebé el 1988 amb M Schwartz i J Steinberger el premi Nobel per la seva contribució a l’estudi de les partícules subatòmiques
Paul Hermann Müller

Paul Hernnan Müller
© Fototeca.cat
Química
Químic suís.
Incorporat als laboratoris Geigy, treballà gairebé tota la vida en la recerca d’insecticides d’eficàcia total contra les plagues agrícoles, que obtingué el 1939, en fabricar el diclorodifeniltricloroetà DDT Premi Nobel de medicina i fisiologia el 1948 És autor de DDT und neuere Insektizide
Paul Berg

Paul berg (1980)
Cortesia de la National Library of Medicine
Biologia
Genetista molecular nord-americà.
El 1980 compartí el premi Nobel de química amb F Sanger i W Gilbert , pels seus treballs sobre l’expressió gènica en la síntesi proteica dels bacteris, i molt especialment per l’impuls que donà a les pràctiques que conduïren a l’ enginyeria genètica
Charles Glover Barkla
Física
Físic anglès; professor a la Universitat de Londres (1909-13), fellow de la Royal Society (1912) i professor de filosofia natural a Edimburg a partir del 1913.
Estudià la radiació secundària produïda pels raigs X en gasos una substància sotmesa a raigs X reemet raigs X, i estengué la investigació als sòlids descobrí que la radiació secundària obtinguda era característica de cada metall Fou premi Nobel de física l’any 1917
Tjalling Charles Koopmans
Economia
Economista nord-americà d’origen holandès.
Professà a les universitats de Rotterdam 1936-38 i de Yale des del 1955 Investigà la problemàtica de l’eficiència i l’assignació òptima dels recursos i la formació dels preus Fou guardonat amb el premi Nobel d’economia el 1975, juntament amb LVKantorovič
Walter Houser Brattain
Física
Tecnologia
Físic i tècnic nord-americà.
Estudià a les universitats d’Oregon i Minnesota Treballà als laboratoris de la Bell Telephone a Nova Jersey, durant el període 1929-67 El 1956 compartí el premi Nobel de física amb John Bardeen i William B Shockley pel descobriment de l’efecte transistor 1948
Brian David Josephson
Física
Físic gal·lès.
Estudià a Cambridge i essent encara estudiant descobrí el 1962 l’efecte que duu el seu nom sobre les propietats superconductores dels metalls a baixa temperatura Per aquest descobriment li fou atorgat el premi Nobel l’any 1973, compartit amb L Esaki i I Giaever
Johannes Vilhelm Jensen
Literatura danesa
Escriptor danès.
Les seves idees duen una marca darwinista i exalten les races nòrdiques en un to líric arrauxat i visionari Cal destacar-ne Himmerlandshistorier 1898-1910, Digte ‘Poesies’, 1906 i Den lange Rejse ‘El llarg viatge’, 1908-22 Fou premi Nobel de literatura el 1944
Alfred Day Hershey
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Doctorat al Michigan State College 1934, en 1962-74 dirigí el departament de recerca genètica de la Institució Carnegie Compartí el premi Nobel de medicina del 1969 amb MDelbrück i SELuria, pels seus treballs que confirmaren que la informació hereditària residia en els àcids nucleics
Nils Gustav Dalén
Enginyer suec.
El 1909 aconseguí de fabricar un producte, que anomenà agamassan , capaç d’absorbir acetilè sense cap perill d’explosió Perfeccionà la turbina de vapor Laval El 1912 rebé el premi Nobel de física per les seves investigacions sobre la dinàmica dels gasos a elevada temperatura
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina