Resultats de la cerca
Es mostren 5534 resultats
Sant Joan de Vinyafrescal

Sant Joan de Vinyafrescal (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Pobla de Segur (Pallars Jussà), al S del terme, a la dreta del pantà de Sant Antoni.
L’església parroquial Sant Joan depenia de l’abadia de Gerri de la Sal
Ferran Rella i Foro

Ferran Rella i Foro
© Generalitat de Catalunya
Literatura
Escriptor i agitador cultural.
Llicenciat en filologia catalana i dedicat a la docència Tota la seva obra gira a l’entorn d’un principal interès de descoberta i de reconeixement dels Pirineus, en general, i el Pallars de manera particular Presideix el Consell Cultural de les Valls d’Àneu, fundà i dirigí les revistes Àrnica 1990-2003 i Nabíus des del 2004, i coordina les trobades d’escriptors als Pirineus, reunions que pretenen crear un nou i modern imaginari literari de la muntanya És autor d' Itineraris turístics per les Valls d’Àneu 1988, L’economia de les Valls d’Àneu la identitat d’un territori 1991, Les…
,
Maria Barbal i Farré

Maria Barbal i Farré
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Novel·lista.
El 1964 passà a viure a Barcelona per a cursar el batxillerat L’experiència de l’adaptació a la gran ciutat és un dels elements centrals de la seva obra Llicenciada en filologia hispànica per la Universitat de Barcelona 1971, es dedicà professionalment a la docència al segon ensenyament Es donà a conèixer amb la novella Pedra de tartera 1985, premis Joaquim Ruyra 1984 i Crexells 1985, història d’un desarrelament que té com a punt de referència el seu Pallars nadiu, on ambientà la seva obra fins a la dècada de 1990 En una elegia d’un món perdut, la seva prosa sòbria i continguda descriu la…
,
Montesclado

Vista del poble de Montesclado (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1 160 m alt.) del municipi de Farrera de Pallars (Pallars Sobirà),de poblament disseminat, a la coma de Burg, al N del terme, en un vessant de la serra de Sant Andreu, que domina, per l’esquerra, el riu de la Glorieta.
L’església parroquial Sant Esteve és moderna en depèn la de Glorieta de Montesclado, que formà part, al s XIX, del municipi de Montesclado L’antiga església, enrunada, es troba prop del cementiri, sota el poble
Rodés

L’església de Rodés (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Rialb (Pallars Sobirà), fins el 1969 del de Surp, a 1 091 m alt., en un coster, davant la riba dreta de la Noguera Pallaresa.
De l’església parroquial Sant Vicenç depenia la de Sant Romà de Tavèrnoles Dins el terme del desaparegut castell de Rodés es trobava el monestir d'Oveix
Montenartró

Vista aèria de Montenartró (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Llavorsí (Pallars Sobirà), a la Ribalera, a l’esquerra del Romadriu o riu de Santa Magdalena, al peu del bosc de Sant Joan de l’Erm.
De la seva església parroquial Sant Esteve depèn l’església de Romadriu
Erinyà

Vista general d’Erinyà (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (716 m alt.) del municipi de Pont del Claverol (Pallars Jussà), situat en un coster a l’esquerra del torrent d’Erinyà o de Serradell, prop de la confluència amb el Flamisell.
L’església parroquial és dedicada a sant Esteve Prop seu, a l’Escap del Congost on hi ha l’antic pont d’Erinyà s’inicia l’important congost d’Erinyà , obert pel Flamisell a través del massís calcari de la serra de Sant Gervàs, que comunica la vall Fosca amb la conca de Tremp Formà part de l’antic terme de Toralla i Serradell
Ainet de Cardós

Vista d’Ainet de Cardós (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Vall de Cardós (Pallars Sobirà), a la vall de Cardós, a la dreta del riu de Lladorre (930 m alt.).
El pui del Tabaca, al peu del qual s’agrupen les cases del poble, el separa del Vallat, la vall on es troba el cap del municipi L’església parroquial de Santa Eugènia depèn de la de Lladrós
Suterranya

Un aspecte de la població de Suterranya (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Tremp (Pallars Jussà), al peu de la serra de Sant Corneli.
Forma un petit nucli compacte de cases aturonades entorn de l’església parroquial dedicada a sant Serni El lloc havia format part de la baronia d’Orcau Fou municipi independent fins el 1973, que hom l’agregà al de Tremp
coma de Ratera d’Espot

Vista dels Estanys de Ratera a Espot (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Coma de la vall d’Espot (Pallars Sobirà) que constitueix la capçalera del riu Escrita.
S’estén des del tuc de Ratera 2857 m alt i del port de Ratera d’Espot 2532 m alt, al límit amb les comes araneses de Colomers i de Saburedo, fins a l’estany de Sant Maurici, del qual és immissari el riu de Ratera d’Espot En el curs d’aquest riu es formen l’estany de la Munyidera i l’ estany de Ratera d’Espot el qual rep també les aigües de les comes d’Amitges i de l’Abellar
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina