Resultats de la cerca

Professor a l’Institut Politècnic de Riga 1900, a la Universitat de Rostock 1919-34 i a la de Tübingen des del 1947, treballà en estereoquímica i descobrí la regla i la inversió que duen el seu nom

Graduat a la Universitat de Califòrnia, com a director i guionista de les seves pellícules ha desenvolupat un món caracteritzat per personatges tortuosos i obsessius American Gigolo 1979, Mishima 1985, premi a la millor contribució artística del Festival de Cinema de Canes, Light Sleeper 1991, Witch Hunt 1994, Forever Mine 1999,  Auto Focus 2002, etc Darrerament, ha estrenat la trilogia First Reformed 2017,  The Card Counter 2021 i Master Gardener 2022 Ha estat també guionista de Martin Scorsese Taxi Driver , 1976 Raging Bull , 1980 The Last Temptation of Christ , 1988 Bringing Out the Dead…

Les seves obres reflecteixen el seu pensament anarquista i revolucionari en política, sociologia i psicologia Communitas 1947, Growing up Absurd 1960, Utopian Essays and Proposals 1962, Compulsory Mis-education 1964 i People or Personnel 1965 Conreà també la poesia, el drama, i la novella The Empire City 1959 i Making Do 1963

Fou professor de l’institut de musicologia de la Universitat Alemanya de Praga Publicà Musik und Tanz bei Casanova 1927 i estudis i obres de divulgació sobre ballet Emigrà als EUA durant la Segona Guerra Mundial i hi publicà obres, com The Other Casanova 1950

Professor a Estrasburg, la Sorbona i Nanterre, ajuntà la descripció fenomenològica amb l’anàlisi reflexiva El seu pensament se centrà principalment en la qüestió de la voluntat i en el problema del mal, bo i mantenint una actitud essencialment afirmativa enfront del negativisme d’altres pensadors existencialistes Collaborador habitual de la revista Esprit , és autor de Karl Jaspers et la philosophie de l’existence , en collaboració amb M Dufrenne 1947, Le volontaire et l’involontaire 1950, Finitude et culpabilité 1960, De l’interprétation Essai sur Freud 1965, La métaphore vive 1975 i Temps…

Començà els estudis de violoncel amb Beatrice Bluhm i a deu anys ingressà al Conservatori de París, on fou deixeble, entre d’altres, de Gerard Hekking Quan tenia setze anys obtingué el primer premi de violoncel, i començà a guanyar-se la vida tocant en cafès i cinemes de la capital francesa El 1931 debutà amb l’Orquestra dels Concerts Lamoureux Del 1935 al 1937 fou membre de l’Orquestra de Montecarlo, i del 1937 al 1939 actuà amb l’Orquestra Simfònica de Boston sota la direcció de Sergey Koussevitzky Fou molt amic de Pau Casals i un dels seus convidats al Festival de Prada, on participà en la…

S’inicià en el periodisme i conreà el conte i la novella, però destacà sobretot com a autor de comèdies i de vodevils, on desenvolupà l’humor i la sàtira L’anglais tel qu’on le parle 1899, Triplepatte 1905, Petit Café 1911, Jules, Juliette et Julien 1929, etc És fill seu l’escriptor  Jean-Jacques Bernard

Collaborà en La Pléiade i en el Mercure de France La seva trajectòria poètica evoluciona des d’uns primers moments encara romàntics fins a una creació totalment d’avantguarda, dintre ja del surrealisme Entre les seves obres cal esmentar Le bouc émissaire 1889, Les féeries intérieures 1907, La mort du berger 1928 i pòstumament Bretagne est univers 1941 i L’Ancienne à la coiffe innombrable 1946

Autodidacte, als disset anys es professionalitzà El 1934 s’establí a Chicago, on tocà sobretot en programes radiofònics i en orquestres de ball en un estil influït pel country i Django Reinhardt El 1936 publicà el seu primer disc, i el 1938 passà a Nova York Als anys quaranta tocà en una emissora de l’exèrcit nord-americà i acompanyà Bing Crosby , Nat King Cole i altres músics i cantants de jazz famosos i el 1945 enregistrà “It’s Been a Long, Long Time”, el seu èxit més gran Gravà molts discs en trio i també amb la seva dona, la cantant Mary Ford La seva gran flexibilitat li permeté…

Creixé a Uganda, on la seva família hagué de fugir el 1959 arran de l’enderrocament de la monarquia tutsi Diplomat en Administració d’empreses per l’Open University de Londres, el 1981 ingressà a l’Exèrcit de Resistència Nacional NRA de Y Museveni, que combatia el govern ugandès de M Obote Amb Museveni al poder 1986, organitzà el Front Patriòtic Ruandès FPR, que combaté el règim prohutu de Kigali Malgrat la signatura d’un acord de pau el 1993, l’assassinat l’any següent del president Habyarimana desencadenà el genocidi de la població tutsi de Ruanda El 1994 fou nomenat vicepresident del…