Resultats de la cerca
Es mostren 2199 resultats
Sant Cristòfol de Cabrils
Església
Església del veïnat del Sant Crist, al municipi de Cabrils (Maresme).
És de construcció preromànica és esmentada ja l’any 1037, probablement damunt una villa romana Fou reformada al segle XIII i al XVIII i restituïda el 1953 al seu estat primitiu Fins al segle XVIII depengué de la parròquia de Sant Genís de Vilassar Posseïa dos retaules, un del segle XVI i un altre del XVII, que des del 1936 són al Museu Comarcal del Maresme
Santa Maria de Romeria
Església
Església del municipi de Mieres (Garrotxa), sufragània de la parròquia de Sant Pere, al S de la vila, al voltant de la qual es formà el barri de la Cellera.
El lloc apareix ja el 878, propietat del monestir de Banyoles, i l’església de Santa Maria el 1017 el 1226 Jaume II reconegué al monestir la propietat i jurisdicció del nou poblament de la Cellera nova de Romaria El primitiu edifici romànic sofrí una reforma total a mitjan segle XVIII La marededeu de fusta policromada fi del segle XIII fou destruïda el 1936 ha estat reconstruïda
castell de Rosanes

Bestorre rectangular d’un dels recintes del castell de Sant Jaume o Castellví de Rosanes, a Martorell (Baix Llobregat)
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell al límit dels municipis de Martorell i de Castellví de Rosanes (Baix Llobregat), les restes del qual són a 252 m alt., al cim del turó d’en Peiret (per això és dit també castell d’en Peiret), que domina pel sud la vila de Martorell.
Fou aixecat al s XI, a molt poca distància, al nord-est d’un primitiu castell de Rosanes, dit des d’aleshores castell Vell de Rosanes Castellví de Rosanes, avui conegut per Castell de Sant Jaume, i que continuà essent el centre de la baronia baronia de Castellvell, fins que Martorell inicialment entitat feudatària del castell de Rosanes n'adquirí de fet la capitalitat
Argenteuil
Ciutat
Ciutat del departament de Sena i Oise, a l’Illa de França, França, situada vora el Sena, a les rodalies de París.
Desenvolupada en el primitiu nucli que nasqué al voltant d’un monestir creat al s VII, actualment és un nucli industrial de gran activitat metallúrgica, d’obtenció de productes químics i de fabricació de mobles És alhora un centre agrícola que abasta París Cap a la dècada del 1870, Manet i, especialment, Monet la prengueren sovint com a tema d’alguns de llurs quadres impressionistes més coneguts
Sant Miquel de Roca

Cingle de la Roca de Castellar, amb el mur que tanca la cova dins la qual es troba el santuari de Sant Miquel de Roca (Crespià)
© Fototeca.cat
Santuari
Antic santuari del municipi de Crespià (Pla de l’Estany).
Construït aprofitant un gran abric natural, al bell mig d'un cingle sobre el riu Fluvià, es conserven algunes restes Malgrat que és esmentada l'any 1131, sembla que té un origen molt més primitiu Probablement es tractava d'un eremitori, inscrit, segons Badia i Homs, dins la tradició d'origen oriental dels santuaris dedicats a l'arcàngel Miquel, situats en coves i indrets enlairats
horror vacui
Art
Expressió llatina que significa ‘horror al buit’, utilitzada per a designar la tendència a cobrir del tot la superfície o l’espai d’una obra determinada.
Són nombrosos els exemples que hom en pot citar obres de l’art popular, del primitiu, del bizantí, de l’irlandès, de l’oriental, del barroc, etc Potser un dels exemples més illustratius és el de la decoració en l’art musulmà, un dels principis estètics més persistents del qual és el revestiment total de les superfícies, que impedeix les pauses entre els diferents motius ornamentals
espírula
Zoologia
Gènere de cefalòpodes de l’ordre dels decàpodes, de la família dels espirúlids.
De petites dimensions, és interessant pel fet d’ésser l’únic representant vivent d’aquest ordre que no té la conquilla totalment interna Aquesta és quasi completament recoberta pel mantell, però sobresurt per dos petits orificis, un de ventral i un altre de dorsal A més, la conquilla conserva l’envà primitiu i l’enrotllament espiral És batipelàgic i propi de les mars del sud
talió
Bíblia
Història del dret
Pena que consisteix a fer sofrir al delinqüent un dany igual al que ell ha causat.
Sistema primitiu de justícia privada, comú a tots els pobles antics, era formulat en màximes o sentències conegudes per llei del talió Progrés jurídic que limitava els excessos en la venjança, ja els rabins el reemplaçaven per una indemnització i tendien a abolir-lo, com feu Jesús en el sermó de la muntanya Desaparegut, a Roma, al segle II, prengué nou vigor per influència dels pobles germànics
Libri antiquitatum ecclesiae cathedralis
Cartulari de la catedral de Barcelona, recopilat al començament del segle XIII.
El seu nom primitiu era Liber cartarum sedis Barchinonae , i és obra de tres o quatre mans distintes Conté un total de 2 750 documents, dividits en seccions regionals, sense ordre cronològic, referents a béns, drets i privilegis de la catedral i la mitra barcelonines els més antics són del segle IX Joan Mas en publicà un regest a Notes històriques del bisbat de Barcelona 1914-15
Sant Martí d’Arestui (Llavorsí)
Art romànic
Malauradament no podem aportar noves dades sobre la vila d’Arestui que les conegudes sobre el seu castell, documentat des de l’any 1296 L’església de Sant Martí d’Arestui, tradicionalment sufragània de Baiasca, devia mantenir encara el seu edifici primitiu l’any 1758, quan el visitador el descriu sense sagristia i amb un campanar “ a lo antiguo ”, fent referència al seu campanar d’espadanya
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina