Resultats de la cerca

Es formà al CP Voltregà, amb el qual debutà a la màxima categoria la temporada 2001-02 i guanyà la Copa CERS 2002 Posteriorment jugà a primera divisió amb el GEiEG 2002-03, el Sant Feliu 2004-05 i el Macarena de Sevilla 2004-06 El 2007 fitxà pel Quevert francès, amb el qual guanyà la Lliga 2008, i el 2009, pel Friedlingen alemany

Format al planter del Club Patí Voltregà, amb el qual debutà en la màxima categoria, hi jugà fins la temporada 1986-87, quan fitxà pel Club Esportiu Noia Abans es proclamà campió d’Europa 1985 amb la selecció espanyola Durant les quatre temporades que estigué al club de Sant Sadurní guanyà la Lliga i la Recopa 1988, la Copa d’Europa 1989, i la Lliga Catalana i la Superocopa d’Europa 1990 Finalment jugà al Club Patí Vic 1991-97, on es retirà Després de la retirada, dirigí equips de categories de base, i la temporada 2011-12 es convertí en el segon entrenador del CP Voltregà a l’OK…

Exercí durant vint-i-vuit anys com a àrbitre d’àmbit estatal en curses com la Volta a Catalunya, la Setmana Catalana, l’Escalada a Montjuïc i la Ruta del Sol, a més dels Campionats d’Espanya

Format al CE Noia, amb el qual debutà en la màxima categoria la temporada 1992-93, fou subcampió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1993 Fitxà pel Reus 1995-97 i després tornà al Noia 1997-2000, amb el qual guanyà la Copa del Rei i la Copa CERS 1998 Es retirà en finalitzar la temporada 1999-2000

Ala tancat format a l’equip de la Palma de Cervelló, com a cadet ingressà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Debutà amb el primer equip l’any 1996 i jugà a cavall de divisió d’honor i divisió de plata fins el 2003 Posteriorment, jugà al Futbol Sala Martorell 2003-04, al Futsal Cartagena 2004-07 i a l’Inter FS 2007-10, el FC Barcelona 2011-14 i l’Asti italià el fitxà el 2014 Ha guanyat quatre Lligues 2008, 2011, 2012, 2013, quatre Copes d’Espanya 2009, 2011, 2012, 2013, tres Copes del Rei 2011-14, dues Supercopes d’Espanya 2007, 2009, quatre Copes de Catalunya 2000, 2003,…

Davanter format al Club Esportiu Noia, debutà a la divisió d’honor la temporada 1997-98 Posteriorment jugà al Liceo de La Coruña 2002-06, a l’Igualada 2006-08 i de nou al Liceo, on jugà des de la temporada 2008-09 fins a la 2015-16 L’any 2016 fitxà per l’Oliveirense portuguès i el 2021 retornà al Club Esportiu Noia on jugà fins al final de la temporada 2024-25 quan es retirà  En el seu palmarès hi ha tres Copes d’Europa 2003, 2011, 2012, tres Supercopes d’Europa 2003, 2012, 2017, dues Copes Intercontinental 2004 2012, dues Copes de la CERS 1998, 2010, dues Copes del Rei 1998, 2004, una Lliga…

Jugava de mig d’obertura, i formà part durant tota la dècada de 1940 i la primera part de la de 1950 del primer equip de la UE Santboiana, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1943, 1948 Disputà nou partits oficials amb la selecció espanyola Collaborà en la creació de l’escola de rugbi de la Santboiana els anys setanta

Fou un dels fundadors de la Federació Tarragonina de Tir de Precisió i primer president de la Federació Provincial de Tir Olímpic de Tarragona, creada l’any 1968 Fou vicepresident de la federació espanyola 1981-82 i primer president de la Federació Catalana de Tir Olímpic 1983-96 Formà part també de la Unió Internacional de Tir UIT, actual International Shooting Sport Federation ISSF, així com del seu Comitè d’Àrbitres Fou àrbitre internacional de primera categoria i president del Comitè de Promoció de la Confederació Europea de Tir Participà com a jutge internacional en els Jocs Olímpics de…

Fill de qui fou jugador i entrenador del Barça, Josep Gonzalvo, es formà a les categories inferiors del FC Barcelona i jugà amb diversos equips, com el Sant Andreu Com a entrenador té una llarga trajectòria Sant Andreu, Figueres, Gramenet, Lleida, Mollerussa, Llevant, Terrassa, Gimnàstic de Tarragona, Castelló i Cadis, entre d’altres Posteriorment, s’ha dedicat a la tasca d’analista esportiu i comentarista a Televisió de Catalunya

Jugà als equips inferiors del FC Barcelona, CH Caldes i AE Sant Andreu Després es passà a l’hoquei en línia i jugà amb el Bauer, el Boston Pizza i el CH Premià, amb el qual guanyà dos Campionats de Catalunya i d’Espanya 1996, 1997 Fou fundador del CHL Sant Andreu, a l’equip femení del qual entrenà i feu campió d’Espanya 2005 També entrenà el Premià i el Rubí Cent Patins i fou seleccionador català masculí i femení