Resultats de la cerca
Es mostren 276 resultats
Castanyet
Caseria
Caseria del municipi de Santa Coloma de Farners (Selva), a l’esquerra de la riera de Castanyet
, que neix a Santa Creu d’Horta i aflueix per l’esquerra a la riera de Santa Coloma.
estany de Naorte
Estany
Estany glacial de la vall de Cardós, dins el municipi de Lladorre (Pallars Sobirà), l’emissari del qual, el riu de Naorte, aflueix a la Noguera de Cardós per la dreta al pla de Boavi.
És comunicat per un canal subterrani amb el riu de Certascan i amb la central elèctrica de Tavascan
Vall-de-reig
Antic terme del municipi de Juncosa (Garrigues), al N del poble, a la vall de la riera de Vall-de-reig, afluent, per l’esquerra, del riu Set, al qual aflueix prop de l’Albagés.
Fou donat a poblar abans del 1226 al començament del s XIV pertanyia ja al monestir de Poblet
comella de Pratprimer
Vall
Petita vall d’Andorra que neix sota el calm Ramonet, dins la parròquia de Sant Julià de Lòria, i aflueix a la Valira, per l’esquerra, aigua avall i dins la parròquia d’Andorra la Vella.
És drenada pel riu de Pratprimer
barranc de Riucós
Barranc
Curs d’aigua del Pallars Jussà, que neix al S de la roca de la Mola, dins el terme de Tremp, travessa el de Talarn i aflueix a la Noguera Pallaresa, per la dreta, prop de Tremp.
Ramió
Caseria
Caseria disseminada del municipi de Fogars de la Selva (Selva), a la capçalera de la riera de Ramió, que aflueix a la Tordera per la dreta, aigua amunt de la seva confluència amb la riera d’Arbúcies.
De l’església parroquial de Sant Andreu depèn l’antic santuari de la Serra
Tarerac
Tarerac
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, al límit amb el Rosselló i la Fenolleda, que comprèn una gran part de la vall de la riera de Tarerac, afluent, per l’esquerra, de la Tet, a la qual aflueix davant Vinçà.
Hi ha alguns claps de bosc la superfície agrícola és de 156 ha, amb total predomini de la vinya 144 ha 141 de les quals destinades a la producció de vins de qualitat superior Hi ha també 4 ha d’arbres fruiters, 2 d’hortalisses, 2 de cereals i 2 ha de pastura i farratge La ramaderia, 180 caps d’ovins, complementa l’agricultura El poble 52 h agl 1982 526 m alt, és situat al sector més alt del terme, sota el coll de les Alzines, que comunica aquest sector del Conflent amb la Fenolleda L’església parroquial Sant Andreu era ja possessió del monestir de Cuixà l’any 950
Esblada

L’agregat d’Esblada amb l’església de Sant Jaume, al terme municipal de Querol (Alt Camp)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Querol (Alt Camp), situat a la dreta del torrent d’Esblada , al vessant occidental de la serra de Brufaganya, on neix el torrent, que aflueix al Gaià, per l’esquerra, prop de Querol.
L’església parroquial Sant Jaume depèn de la de Querol
Callús
Callús
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a la vall mitjana del Cardener, al NW del pla de Bages.
Situació i presentació El terme limita al NW amb el municipi de Súria, al NE-E amb Castellnou de Bages, a l’E amb Santpedor, al S amb Sant Joan de Vilatorrada i a l’W amb el límit oriental de Sant Mateu de Bages El municipi comprèn, a més del poble de Callús, cap administratiu, els ravals de Can Cavaller i del Cortès, el barri dels Manxons, la caseria de Viladelleva i la colònia d’Antius, a més de diversos masos esparsos El territori, generalment planer, és esglaonat a les terrasses fluvials del Cardener i als altiplans estructurals de la depressió bagenca A llevant i a ponent, el territori…
barranc de Llacs
Barranc
Coma de la vall de Boí, dins el municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), estesa des del tuc des Carants (2.791 m) fins a la ribera de Sant Nicolau, on aflueix a l’indret d’Aigüestortes.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina