Resultats de la cerca
Es mostren 276 resultats
Castanyet
Caseria
Caseria del municipi de Santa Coloma de Farners (Selva), a l’esquerra de la riera de Castanyet , que neix a Santa Creu d’Horta i aflueix per l’esquerra a la riera de Santa Coloma.
comella de Pratprimer
Vall
Petita vall d’Andorra que neix sota el calm Ramonet, dins la parròquia de Sant Julià de Lòria, i aflueix a la Valira, per l’esquerra, aigua avall i dins la parròquia d’Andorra la Vella.
És drenada pel riu de Pratprimer
el Pallars Sobirà
Comarca
Comarca de Catalunya, al N del país.
La geografia Cap de comarca, Sort És situat en bona part en la zona axial pirinenca que hi manté l’orientació general WNW-ESE i és limítrof amb la Gascunya Hom hi pot distingir de N a S la divisòria principal entre les aigües que drenen cap a la Mediterrània i les de nivell de base atlàntic, les divisòries amb les conques veïnes de la Noguera Pallaresa, la barrera prepirinenca entre els dos Pallars, i les carenes secundàries entre les principals valls sobiranes del Pallars La gran divisòria del N s’estén del massís de Colomers 2932 m alt, prop d’on neix la Garona, al Mont-roig 2846 m, prop…
Vallcebre
Vista del poble de Vallcebre
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Berguedà, situat al NW de la comarca, entre Saldes, a l’W, i Guardiola de Berguedà, a l’E.
Situació i presentació Al N limita amb Gisclareny i Guardiola de Berguedà, i per la banda meridional amb Fígols Vell i amb una estretíssima faixa de territori pertanyent a Cercs El límit septentrional entre Vallcebre i Gisclareny i Guardiola és recorregut pel riu de Saldes fins poc abans de la confluència amb el Llobregat El límit meridional correspon a la serra d’Ensija Serrat Voltor, 2271 m, el coll de Fumanya 1570 m i el grau de la Mola 1350 m Per la banda oriental té com a límit els cingles de Vallcebre, que dominen la vall del Llobregat, i el cap del Portet 1341 m A la banda occidental…
Tarerac
Tarerac
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, al límit amb el Rosselló i la Fenolleda, que comprèn una gran part de la vall de la riera de Tarerac, afluent, per l’esquerra, de la Tet, a la qual aflueix davant Vinçà.
Hi ha alguns claps de bosc la superfície agrícola és de 156 ha, amb total predomini de la vinya 144 ha 141 de les quals destinades a la producció de vins de qualitat superior Hi ha també 4 ha d’arbres fruiters, 2 d’hortalisses, 2 de cereals i 2 ha de pastura i farratge La ramaderia, 180 caps d’ovins, complementa l’agricultura El poble 52 h agl 1982 526 m alt, és situat al sector més alt del terme, sota el coll de les Alzines, que comunica aquest sector del Conflent amb la Fenolleda L’església parroquial Sant Andreu era ja possessió del monestir de Cuixà l’any 950
Esblada
L’agregat d’Esblada amb l’església de Sant Jaume, al terme municipal de Querol (Alt Camp)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Querol (Alt Camp), situat a la dreta del torrent d’Esblada , al vessant occidental de la serra de Brufaganya, on neix el torrent, que aflueix al Gaià, per l’esquerra, prop de Querol.
L’església parroquial Sant Jaume depèn de la de Querol
barranc de Riucós
Barranc
Curs d’aigua del Pallars Jussà, que neix al S de la roca de la Mola, dins el terme de Tremp, travessa el de Talarn i aflueix a la Noguera Pallaresa, per la dreta, prop de Tremp.
Ramió
Caseria
Caseria disseminada del municipi de Fogars de la Selva (Selva), a la capçalera de la riera de Ramió, que aflueix a la Tordera per la dreta, aigua amunt de la seva confluència amb la riera d’Arbúcies.
De l’església parroquial de Sant Andreu depèn l’antic santuari de la Serra
el Ferró
Masia
Masia del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), al centre de la vall del Ferró, drenada per la ribera del Ferró, que aflueix, conjuntament a la ribera de Santa Llúcia de Puigmal, a la ribera de Bianya.
barranc de Llacs
Barranc
Coma de la vall de Boí, dins el municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), estesa des del tuc des Carants (2.791 m) fins a la ribera de Sant Nicolau, on aflueix a l’indret d’Aigüestortes.