Resultats de la cerca
Es mostren 1057 resultats
Antonio Tovar Llorente
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i lingüista castellà.
Catedràtic de llatí a la Universitat de Salamanca, d’on fou rector 1951-56, professor de la Universitat de Tübingen 1967, professor invitat a diverses universitats americanes i membre de l’Academia Española 1967, és autor d’estudis i traduccions sobre autors grecollatins Gramática histórica latina Sintaxis , 1946 Vida de Sócrates , 1947 Aristóteles Retórica , 1953, sobre temes diversos de lingüística indoeuropea Sprachen und Inschriften, Studien zum Mykenischen, Lateinischen und Hispanokeltischen, 1973, preromana Estudios sobre las primitivas lenguas hispánicas , 1949 The…
Front Nacional d’Alliberament
Política
Agrupació política revolucionària de l’antic Vietnam del Sud, fundada el 1960.
Integrat per grups polítics de procedència diversa sota control comunista, amb el suport del Vietnam del Nord, el seu braç armat, el Vietcong, dugué a terme des del 1962 la guerra de guerrilles contra el règim de Saigon, al qual donaven suport els EUA guerra del Vietnam De forta implantació en l’àmbit rural, fou admès a la conferència de pau de París 1968 i per mitjà del Govern Revolucionari Provisional 1969 controlà gran part del país Després de la retirada de les tropes nord-americanes del Vietnam del Sud 1973, l’enderrocament del règim de Saigon 1975 i la reunificació 1976,…
Claudia Muzio
Música
Soprano italiana.
El seu pare era director escènic del Covent Garden, i la seva mare, cantant Formada musicalment amb A Casaloni, el 1910 cantà Manon a Arezzo, obra que repetí el 1911 a Torí La temporada 1913-14 es presentà com a Desdemona Otello al Teatro alla Scala de Milà I a l’estiu del 1914 ho feu al Covent Garden, amb un gran èxit El 1916 entrà a formar part de la companyia del Metropolitan de Nova York, on el 1934 participà en l’estrena nord-americana d' Il Trittico G Puccini Cantà Aïda a Chicago el 1922 i també actuà en diverses ciutats sud-americanes i europees, especialment a Milà, on…
Susanne K atherina Langer
Música
Filòsofa nord-americana.
Estudià al Radcliffe College i fou professora en diverses universitats nord-americanes Centrà les seves investigacions en el camp de la teoria del coneixement a partir del pensament del filòsof alemany Ernst Cassirer El problema de l’estatut cognitiu de la música -què i com significa, si és que significa quelcom- esdevingué la matriu de la resta de la seva reflexió sobre l’art "La música fa audible el temps", afirma en Feeling and Form 1953, llibre on continua la tasca iniciada en Philosophy in a new Key 1942 Aquest temps és definit en termes de durada, com l’experiència d’una…
Edward Elias Lowinski
Música
Musicòleg alemany naturalitzat nord-americà.
Estudià piano, composició i direcció a Stuttgart 1923-28 El 1933 es doctorà en musicologia a la Universitat de Heidelberg, on fou alumne de Heinrich Besseler Visqué una temporada a Holanda 1933-39, i a partir del 1940 s’establí als Estats Units a causa de la seva oposició al règim nazi Fou professor en nombroses escoles i universitats nord-americanes i editor general dels volums Monuments of Renaissance Music , que publicà la Universitat de Chicago 1964-77 La seva tasca com a editor i estudiós, tant de tractats teòrics com de partitures musicals, el portà a plantejar-se els…
James Conlon
Música
Director d’orquestra nord-americà.
Estudià a la Juilliard School de la seva ciutat natal i aviat es destacà com a especialista en òpera Debutà, de ben jove, al Metropolitan, i el 1979, a vint-i-nou anys, ho feu al Covent Garden de Londres, on es presentà amb Don Carlo L’any següent dirigí, també al Covent Garden, una reeixida producció de La flauta màgica Ha actuat al capdavant de les més prestigioses orquestres nord-americanes, com ara les de Nova York, Filadèlfia, Cleveland, Boston i Chicago El 1983 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica de Rotterdam, el 1989 ho fou de l’Òpera de Colònia, i 1995, de…
beat
Literatura
Dit d’un moviment literari nord-americà vigent durant els anys cinquanta.
Els seus membres contestaven amb la seva obra i estil de vida el que consideraven convencionalismes, rigideses i hipocresies de les classes mitjanes nord-americanes Hi oposaren unes concepcions més o menys rousseaunianes, que exaltaven la naturalitat, l’espiritualitat i l’hedonisme Els autors d’aquest moviment, de vida bohèmia, no formaren mai un grup cohesionat i els seus representants mantingueren sempre una forta individualitat Temes recurrents foren les drogues i el seu poder pretesament visionari i alliberador, i també les religions orientals especialment el budisme zen Els…
Washington implanta el toc de queda per als menors d’edat
L’Ajuntament de Washington, la capital federal dels EUA, aplica el toc de queda per als menors de 18 anys, una mesura que va ser aprovada el 1995 però que fins ara no ha estat confirmada pel Tribunal d’Apellacions dels Estats Units El toc de queda prohibeix als menors de 18 anys de ser al carrer entre les 11 de la nit les 12 els caps de setmana i les 6 del matí si no van amb els seus pares La mesura, que ja és vigent en moltes altres ciutats nord-americanes, pretén apartar els joves de les drogues, la prostitució i la violència Les infraccions poden ser castigades amb penes de…
Talking Heads
Música
Grup de pop-rock format a Rhode Island (EUA), el 1975, per David Byrne (veu i guitarra), Chris Frantz (bateria), Tina Weymouth (baix) i Jerry Harrison (guitarra).
El seu estil ampli, capaç de tocar amb la mateixa facilitat el pop o la música ètnica, combinat amb la cura dels texts, convertiren Talking Heads en una de les bandes més representatives dels anys vuitanta Debutaren el 1975 el seu primer disc, Talking Heads ‘77 , arribaria dos anys després Després de More Songs About Buildings and Food 1978, produït per Brian Eno i accèssit a les llistes nord-americanes, seguiren Fear of Music 1979, My Life in Bush of Ghosts 1981, Remain in Light 1980, The Name of This Band is Talking Heads 1982, Speaking in Tongues 1983, Stop Making Sense 1984,…
Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics
Entitat creada el 1989 pels ens públics de ràdio i televisió dependents de governs de les comunitats autònomes de l’Estat espanyol.
Té com a objectiu unificar les activitats econòmiques per a rendibilitzar les inversions en el mercat audiovisual i potenciar la creació de nous productes optimitzant les despeses En formen part la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió , Euskal Irrati Telebista , Televisió de València , Radiotelevisión de Andalucía i Televisión de Galicia D’entre les accions conjuntes dutes a terme, destaquen l’adquisició de drets d’antena de pellícules i sèries a grans productores nord-americanes i distribuïdors estatals i la gestió conjunta dels drets de transmissió dels partits de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina