Resultats de la cerca
Es mostren 288 resultats
formamida
Química
Amida de l’àcid fòrmic, obtinguda per reacció del monòxid de carboni amb amoníac, a pressió i temperatura altes.
Per l’acció dels àcids o dels àlcalis es transforma en àcid fórmic o en un formiat És emprada en l’obtenció d’èsters fórmics i com a dissolvent
amoniacat
Química
Designació, no sistemàtica, dels composts d’addició en els quals l’amoníac actua com l’aigua en els hidrats.
astroquímica
Astronomia
Química
Aplicació de la radioastronomia i l’espectroscòpia a l’estudi de l’abundància dels elements químics en l’espai interestel·lar.
Hi ha gairebé un centenar de composts químics i ions la presència dels quals ha estat detectada en el medi interestellar El 99% de la matèria interestellar es troba en forma de gas de baixa densitat, i la resta és pols interestellar El gas es compon d’amoníac, aigua, formaldehid, hidrogen, àcid cianhídric, metanol, etanol, sulfur d’hidrogen, diòxid de sofre, àcid fòrmic i d’altres La major part de les molècules tenen entre 2 i 6 àtoms, però se n'han trobat algunes d’11 i de 13 àtoms i hom no descarta que hi pugui haver molècules més grans La més gran detectada fins ara té com a…
poloni
Química
Element de nombre atòmic 84, pertanyent al grup VI A de la taula periòdica.
Fou el primer dels elements aïllats per M Curie, l’any 1898, en el transcurs de la seva recerca sobre les causes de la radioactivitat de la pechblenda Té un pes atòmic de 210,05 i és constituït per set isòtops, tots els quals són radioactius En són també coneguts vint isòtops artificials, amb masses que van des de 192 fins a 218 És un dels elements naturals més rars i es troba en les menes de l’urani en proporció de 100 μg per tona El seu isòtop més assequible, el 2 10 Po, té una vida mitjana de 138,39 dies, és un dels termes de la sèrie de desintegració radioactiva de l’urani i presenta…
uroporfirina
Bioquímica
Nom genèric de quatre substàncies que formalment resulten de la condensació de quatre molècules de porfobilinogen amb pèrdua d’amoníac.
La uroporfirina III és el precursor de l’hemina
amarina
Química
Un dels primers composts sintètics similars als alcaloides, preparat per Laurent el 1841 per reacció del benzaldehid amb l’amoníac.
Es fon a 130-133°C
nitrificació
Biologia
Geologia
Procés de transformació de l’amoníac en nitrits i dels nitrits en nitrats, portat a terme per certs bacteris del sòl.
murexida
Química
Derivat amònic de l’àcid purpúric, que és obtingut a partir d’al·loxana més amoníac o bé amb al·loxantina i acetat amònic..
Forma cristalls de color de porpra roig, amb una brillantor metàllica de to verdós Les seves solucions prenen diferents tonalitats del violeta, segons el pH de la dissolució, per la qual cosa és emprat com a indicador en les valoracions complexomètriques
àcid cianhídric
Fitopatologia
Líquid volàtil altament metzinós, d’olor d’ametlles amargues, obtingut industrialment per oxidació d’una mescla d’amoníac i metà (procés Andrussow):
Crema a l’aire amb flama blava i es polimeritza espontàniament amb explosió En solució aquosa es comporta com un hidràcid molt feble les seves sals, els cianurs, presenten una forta hidròlisi bàsica En forma de gas comprimit és emprat en l’eliminació de rosegadors i insectes i per a obtenir acrilats, adiponitril, cianurs, colorants, gomes, plàstics i gasos de guerra També és emprat com a fumigant en la desinsectació de llavors al graner i en els tractaments hivernals contra les cotxinilles dels tarongers i l’aranyó de l’olivera
dietilamina
Química
Amina secundària obtinguda per metilació de l’amoníac amb iodur d’etil i ulterior separació de les formes mono-, di- i trimetilades.
És un líquid incolor que bull a 55,5°C, i miscible amb aigua Té un caràcter fortament bàsic És emprada en la indústria del petroli i del cautxú sintètic, en l’obtenció de colorants i medicaments i també com a solvent i com a agent de flotació És fortament irritant de la pell i de les membranes mucoses