Resultats de la cerca
Es mostren 4462 resultats
Martín Tovar y Tovar
Pintura
Pintor veneçolà.
Deixeble de Carmelo Fernández, amplià estudis a França i, amb Madrazo, a l’Estat espanyol Fou director de l’Academia de Caracas D’una sòlida formació clàssica, fou el gran retratista de la seva època i l’exponent màxim del tema patriòtic veneçolà Firma de l’acta de la independència, Batalla de Carabobo , etc
Bohdan Czeszko
Literatura
Periodisme
Novel·lista i periodista polonès.
En les seves obres amplià amb reflexions morals i ideològiques les vivències dels seus protagonistes, gent proletària, durant l’ocupació nazi i la postguerra conflictiva Cal destacar els seus reportatges Makatka z jeleniem ‘Tapís amb un cérvol’, 1961 i les novelles Pokolenie ‘Una generació’, 1951, Tren ‘El plany’, 1961 i Powódź ‘La inundació’, 1975
Josep Tomàs i Cabot
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en medicina i en història i periodista Publicà les novelles de tema històric en castellà El piquete premi Sésamo 1959, La reducción 1963 i Cántico en la noche 1969 i, en català, Bona nit, senyor hoste 1985, que obre una àmplia producció seguida per títols com L’inesperat arcàngel del matí 1986, Giravolt dels dies 1986, L’últim experiment 1994, Deu visites al company absent 1997, Adéu, Bakunin 1998, Els miralls de Schubert 2002, La cadena 2002, Escamot d’afusellament 2004, novella de tema històric, inspirada en un fet de la primera guerra Carlina que té el general…
,
Tormes
Riu
Riu de la península Ibèrica, principal afluent, per l’esquerra, del Duero (284 km).
Neix a la serra de Gredos, al peu del cim de la Plaza del Moro Almanzor, i corre en direcció S-W fent una àmplia corba Passa per Salamanca i desemboca al Duero a la frontera amb Portugal És de règim pluvionival Al curs alt hi ha el pantà de Santa Teresa, i al baix, el de Villariño
Sant Julià d’Úixols

Vista de l’ermita de Sant Julià d’Úixols (Castellterçol)
© C.I.C. - Moià
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de Castellterçol (Moianès), al S del terme, prop dels límits amb Granera i Gallifa.
L’església de Sant Julià existia ja el 961 al segle XV passà a ésser sufragània de Granera, i entorn del 1590 depenia ja de la de Castellterçol, subjecció que encara perdura L’edifici, amb elements preromànics, es reconstruí al segle XII i s’amplià al segle XVII Conserva el campanar romànic i una antiga absidiola
riu Merdàs
Riu
Riu del Ripollès, subafluent del Ter a través del Freser.
Neix al coll de Merolla 1040 m alt amb el nom de torrent de Merolla segueix un curs W-E i dibuixa l’àmplia vall de Gombrèn pren després la direcció E, passa per Sant Llorenç de Campdevànol i conflueix amb el Freser, a can Noguera, aigua avall de Campdevànol L’afluent principal és la riera de Garfull
Ildefons Pinell i Marcet
Música
Músic.
Fou escolà de Montserrat des del 1900 i es formà musicalment amb Manuel Guzmán Professà l’any 1909 i amplià els seus coneixements amb Anselm Ferrer Des del 1924 fou organista del monestir, càrrec que deixà per motius de salut el 1935 Autor d’obres per a instruments de teclat i composicions vocals També fou crític musical
Richard Colley Wellesley
Història
Política
Polític britànic, primer marquès Wellesley (1799) i segon comte de Mornington, germà d’Arthur Colley Wellesley.
Diputat 1784 i ministre de finances 1786, fou nomenat governador general de l’Índia 1797-1805, on eliminà la influència francesa, i amplià les possessions britàniques Tornà a la Gran Bretanya, i fou ambaixador a Madrid 1808-09, ministre d’afers estrangers 1809-12 i lord lloctinent d’Irlanda 1821-28 i 1833-34 Impulsà una política liberal
Institució Mallorquina d’Ensenyança
Centre d’ensenyament, inspirat en la Institución Libre de Enseñanza de Madrid, fundat el 1880 a Palma per Alexandre Rosselló i dirigit per Mateu Obrador i Bennàsar.
Començà amb el nom d’Escola Mercantil, però amplià aviat el seu camp a l’ensenyament primari i secundari i als estudis de dret Publicà un butlletí 1884-86 i adoptà uns mètodes de gestió democràtics i una pedagogia activa, laica i mixta Dificultats econòmiques i la polèmica originada pels seus sistemes renovadors en provocaren la desaparició el 1887
Carles III de Lorena
Història
Duc de Lorena (1545-1608).
Fill del duc Francesc I i de Cristina de Dinamarca, que regí el ducat durant la seva minoritat Defensà la causa catòlica a França durant les guerres de religió Desenvolupà l’economia i establí noves mines i cristalleries Fundà la Universitat de Pont-à-Mousson 1572, que confià als jesuïtes, i amplià la ciutat de Nancy
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina