Resultats de la cerca

Deixeble d’Enric Morera i de Déodat de Séverae, fundà amb aquest el Cor català de Perpinyà i diverses corals occitanes Participà en els Fets de Prats de Molló 1926 Tornà a Barcelona i hi fundà la coral Els Cent Homes Fou elegit diputat per l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932 i fou director general de radiodifusió de Catalunya 1936-39 Exiliat a Andorra, participà en programes en català de Ràdio Andorra Publicà La batalla de Prats de Molló 1930 i Glossari andorrà 1966 i harmonitzà cançons populars occitanes Fundà Els Cors Andorrans

Vida i obra Fill d’una família de masovers del Maresme, cursà els estudis primaris al Seminari de Barcelona i els secundaris a l’Institut de Mataró Durant la guerra civil fundà el Comitè de la Salut Pública de Dosrius i Canyamars A la postguerra mantingué una abundant correspondència amb els membres de la Generalitat a l’exili i fou un actiu membre de la resistència catalanista, motiu pel qual hagué d’exiliar-se a Andorra el 1956, on impulsà els pessebres vivents d’Engordany i també estudià la història medieval d’Andorra, la Seu d’Urgell i Puigcerdà De la seva…

Vida Es formà musicalment a Barcelona amb Enric Morera, i estudià també amb Déodat de Séverac, amb qui creà el Cor Català de Perpinyà Després de diverses activitats en terres occitanes, tornà a Barcelona, on la seva presència fou habitual en les sessions de l’Associació Obrera de Concerts Dirigí l’Orquestra Filharmònica de Barcelona, fundada per ell mateix el 1935 i que a partir del 1937 fou coneguda pel nom d’Orquestra Simfònica Catalana, amb la qual actuà fins el final de la Guerra Civil Espanyola La seva carrera política amb Esquerra Republicana de Catalunya el dugué a ser escollit diputat…

Estudià dret a Barcelona i tornà a Andorra, on dirigí durant onze anys el setmanari Andorra 7 Afiliat al Partit Liberal, el 1993 fou escollit conseller del govern d’Òscar Ribas, a qui succeí en el càrrec quan dimití, amb els vots del G13 i els dos consellers de l’AND Agrupament Nacional Democràtic Arran de la inestabilitat política andorrana del 1996, pel desembre Forné dissolgué el parlament En les eleccions anticipades del febrer del 1997, recuperà el càrrec al capdavant del Partit Liberal, que aconseguí majoria absoluta El 1998 feu una profunda remodelació del…

Membre d’Esquerra Republicana, fou diputat al Parlament de Catalunya 1932 per Tarragona Formà part de les comissions parlamentàries de sanitat, presidència, examen de comptes, i peticions Fou director de l’Agrupació Hospitalària Militar de les Comarques de Girona 1936-39 Després de la guerra d’Espanya s’exilià a l’Uruguai i més tard residí a Andorra

Dedicat al negoci tabaquer i vinculat també a la banca, fou conseller general del 1960 al 1963, i del 1966 al 1969 fou alcalde cònsol de la parròquia de Sant Julià de Lòria Vinculat al Partit Liberal, el 1984 succeí com a cap de govern Òscar Ribas i Reig després de la crisi que portà a la dimissió d’aquest Durant el seu mandat, creà 1988 l’empresa pública Forces Elèctriques d’Andorra FEDA amb l’adquisició de les dues principals empreses elèctriques andorrana, i negocià, arran de l’ingrés d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea actualment Unió Europea nous acords duaners amb…

S’inicià en les categories regionals formant part del Badalona, l’Europa i el Vilanova El fitxà el Nàstic de Tarragona i debutà a primera divisió el 1948, on jugà 41 partits en dues temporades 1948-50 Traspassat a l’Atlético de Madrid, una lesió de genoll el deixà quasi inèdit durant dues temporades Posteriorment jugà al Celta de Vigo 1952-55, l’Hèrcules 1955-58 i l’Alacant 1958-59, i es retirà al Crevillent el 1960 En total jugà 65 partits a primera Posteriorment, entrenà nombrosos equips i d’aquesta etapa cal destacar els ascensos a segona divisió aconseguits amb el Nàstic, l’Eldense, el…

Membre de l’Esquí Club d’Andorra ECA, participà en els Jocs Olímpics d’Hivern d’Innsbruck 1964

De jove residí a París, on gaudí de la bohèmia rosa, però la fallida familiar el retornà a Barcelona Feu el debut literari com a poeta Collaborà en plataformes com Bohemia  i Arte & Sport , i entrà en contacte amb diverses penyes bohèmies, com la del Bar del Centro Esdevingué una figura de la vida bohèmia i popular barcelonina Fou un dels fundadors de la revista Los Miserables i fou empresonat A mitjan anys vint dirigí L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia i, al començament dels trenta, La Humanitat , diari en el qual mantingué una intensa activitat periodística amb la…

Fou aprenent amb R Atché i amb Borrell i Nicolau Fou membre fundador del grup d' Els Evolucionistes 1917 La seva revelació pública fou una Maternitat presentada a l’Exposició d’Art de Barcelona del 1923 Viatjà per Itàlia i a París 1924 Exposà individualment a Barcelona Sala Parés el 1929 És autor del Sant Francesc d’Assís de Montserrat, del monument a Fortuny a Reus i del monument a FSPearson a Barcelona 1918, així com d’una de les escultures de la plaça de Catalunya de Barcelona 1929, d’altres al parc de Montjuïc i de l’allegoria de la República 1936 al monument barceloní a Pi i Margall que…