Resultats de la cerca

Estudià dret a Barcelona i tornà a Andorra, on dirigí durant onze anys el setmanari Andorra 7 Afiliat al Partit Liberal, el 1993 fou escollit conseller del govern d’Òscar Ribas, a qui succeí en el càrrec quan dimití, amb els vots del G13 i els dos consellers de l’AND Agrupament Nacional Democràtic Arran de la inestabilitat política andorrana del 1996, pel desembre Forné dissolgué el parlament En les eleccions anticipades del febrer del 1997, recuperà el càrrec al capdavant del Partit Liberal, que aconseguí majoria absoluta El 1998 feu una profunda remodelació del govern arran de la renúncia…

Competí representant els clubs Su-Ba-Lee i Toledo Dong Yang Es proclamà campió d’Europa júnior en la categoria de menys de 60 kg 1996, 1997 Guanyà una medalla de plata 2000 i una de bronze 2001 en la categoria de menys de 62 kg en els Campionats d’Europa, i una de bronze en els Campionats del Món 2001 Fou sis vegades campió de Catalunya absolut 1996, 1998-2001, 2003 i assolí dues medalles de plata 1998, 2003 i tres de bronze 1995, 1999, 2002 en els Campionats d’Espanya També conquerí dues plates en la Copa del Rei 1997, 1999 i guanyà els tornejos internacionals Ciutat de Barcelona 1996, 2000…

Competí representant la Universitat de Barcelona Aconseguí la medalla de plata en el Campionat del Món sènior 1995 i l’or en el Campionat d’Europa 1994

Membre d’Esquerra Republicana, fou diputat al Parlament de Catalunya 1932 per Tarragona Formà part de les comissions parlamentàries de sanitat, presidència, examen de comptes, i peticions Fou director de l’Agrupació Hospitalària Militar de les Comarques de Girona 1936-39 Després de la guerra d’Espanya s’exilià a l’Uruguai i més tard residí a Andorra

Dedicat al negoci tabaquer i vinculat també a la banca, fou conseller general del 1960 al 1963, i del 1966 al 1969 fou alcalde cònsol de la parròquia de Sant Julià de Lòria Vinculat al Partit Liberal, el 1984 succeí com a cap de govern Òscar Ribas i Reig després de la crisi que portà a la dimissió d’aquest Durant el seu mandat, creà 1988 l’empresa pública Forces Elèctriques d’Andorra FEDA amb l’adquisició de les dues principals empreses elèctriques andorrana, i negocià, arran de l’ingrés d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea actualment Unió Europea nous acords duaners amb…

S’inicià en les categories regionals formant part del Badalona, l’Europa i el Vilanova El fitxà el Nàstic de Tarragona i debutà a primera divisió el 1948, on jugà 41 partits en dues temporades 1948-50 Traspassat a l’Atlético de Madrid, una lesió de genoll el deixà quasi inèdit durant dues temporades Posteriorment jugà al Celta de Vigo 1952-55, l’Hèrcules 1955-58 i l’Alacant 1958-59, i es retirà al Crevillent el 1960 En total jugà 65 partits a primera Posteriorment, entrenà nombrosos equips i d’aquesta etapa cal destacar els ascensos a segona divisió aconseguits amb el Nàstic, l’Eldense, el…

De jove residí a París, on gaudí de la bohèmia rosa, però la fallida familiar el retornà a Barcelona Feu el debut literari com a poeta Collaborà en plataformes com Bohemia  i Arte & Sport , i entrà en contacte amb diverses penyes bohèmies, com la del Bar del Centro Esdevingué una figura de la vida bohèmia i popular barcelonina Fou un dels fundadors de la revista Los Miserables i fou empresonat A mitjan anys vint dirigí L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia i, al començament dels trenta, La Humanitat , diari en el qual mantingué una intensa activitat periodística amb la…

Membre de l’Esquí Club d’Andorra ECA, participà en els Jocs Olímpics d’Hivern d’Innsbruck 1964

Sense uns límits ben definits pel que fa a l’ampli de l’antic terme, resta ben delimitada en canvi al sector urbà i forma un continu urbà amb les poblacions d’Andorra la Vella, les Escaldes i Engordany La parròquia comprèn, a més de les poblacions titulars, els barris més pròxims al N i el NE de l’antiga parròquia d’Andorra la Vella, que ja depenien de l’antic quart creat el 1935, i que són els Vilars d’Engordany, Engolasters, el Ferrer, i les bordes de Ràmio i d'Entremesaigües

Fou aprenent amb R Atché i amb Borrell i Nicolau Fou membre fundador del grup d' Els Evolucionistes 1917 La seva revelació pública fou una Maternitat presentada a l’Exposició d’Art de Barcelona del 1923 Viatjà per Itàlia i a París 1924 Exposà individualment a Barcelona Sala Parés el 1929 És autor del Sant Francesc d’Assís de Montserrat, del monument a Fortuny a Reus i del monument a FSPearson a Barcelona 1918, així com d’una de les escultures de la plaça de Catalunya de Barcelona 1929, d’altres al parc de Montjuïc i de l’allegoria de la República 1936 al monument barceloní a Pi i Margall que…