Resultats de la cerca
Es mostren 1590 resultats
Hug de Sant Víctor
Cristianisme
Teòleg escolàstic.
Inicià la tradició mística, marcadament augustiniana, de la seva escola En teologia natural aportà l’argument de l’existència de Déu per l’experiència Entre la seva producció cal destacar el Didascalion , codificació enciclopèdica del saber del seu temps, De sacramentis , la seva obra cabdal, i De arra de anima , traduïda al català per fra Antoni Canals
en Rosegacebes
Etnografia
Nom d’un personatge imaginari de la llegenda popular, mena de fantasma o d’ànima en pena (l’ànima d’en Rosegacebes) del qual hom parla en voler fer por a la quitxalla.
fènix
Religió egípcia
Ocell sagrat d’origen egipci, únic en la seva espècie, que els grecs i els romans consideraven imatge de la vida eterna.
Després de mig millenni de vida feia un niu d’herbes aromàtiques i hi calava foc De la cendra naixia un nou fènix, el qual anava al temple d’Heliòpolis, a Egipte, i, segons una versió del mite, hi portava les restes per oferir-les a l’altar del sol Representava l’ànima del sol i també el començament de l’any nou
visiṣṭādvaita
Hinduisme
Denominació (‘no-dualisme qualificat’) donada a l’escola filosòfica del Vedanta fundada per Rāmānuja
.
Aquesta, tot mantenint el no-dualisme advaita fonamental entre Brahmā que identifica amb Déu personal i el món, aquest manté una certa existència separada, com la que té el cos respecte a l’ànima L’alliberament no és pas una separació negativa del cicle de reencarnacions saṃsārā, sinó la joia de la contemplació de Déu que hom ateny per la devoció bhakti
Santa Maria d’Anglesola
Art romànic
Aquesta església és coneguda gràcies al testament de Pere Mestre, de l’any 1139, en què per a la salvació de la seva ànima llegà un morabatí a l’obra de Santa Maria d’Anglesola Hom desconeix la seva localització exacta i cap altra notícia històrica Potser es correspongui a l’església de la Santa Creu, documentada des del segle XIII
Símmies
Filosofia
Filòsof grec.
Deixeble del pitagòric Filolau de Tebes, apareix com a interlocutor de Sòcrates en el Fedó platònic i afirma que l’ànima és la mescla harmònica i proporcional dels contraris calent i fred, sec i humit que componen el cos humà, interpretació influïda pel seu mestre, autor de tractats de medicina Segons Plató, Símmies volgué ajudar Sòcrates a escapar-se de la presó
Enric Folch Ariet
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Desenvolupà tota la seva trajectòria esportiva a la UE Montgat Fou capità d’un històric equip que al principi dels seixanta arribà a jugar a la primera divisió estatal Fou l’ànima de l’escola de basquetbol del Montgat i de la promoció del minibàsquet Posteriorment fou entrenador del primer equip La Fundació del Bàsquet Català el nomenà Històric del Bàsquet Català 2003
Ambròs Teodosi Macrobi
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Escriptor i gramàtic llatí.
És autor de Comentarii in Somnium Scipionis , explicació matemàtica i astronòmica del somni d’Escipió i alhora teoria neoplatònica de l’ànima i la divinitat, i de les Saturnalia , set llibres de diàlegs centrats sobre temes gramaticals i sobre el valor dels coneixements retòrics de Virgili, que proporcionen molts coneixements per a la història de la influència d’aquest autor a l’edat mitjana
Gabriela Zapolska
Literatura
Teatre
Dramaturga, novel·lista i actriu polonesa.
Representant del naturalisme, les seves novelles critiquen les tares morals de la societat, en particular contra la situació humiliant de les dones, com a Fin de siècle'istka ‘Una dona fi de segle’, Kaśka Kariatyda, A gdy w głąb duszy wnikniemy ‘Quan penetrem en el fons de l’ànima’, etc Dels seus drames cal remarcar Moralność pani Dulskiej ‘La moral de la senyora Dulska’, 1906
Les Études Roussillonnaises
Revista trimestral d’història i d’arqueologia que sortí a Perpinyà del 1951 al 1957.
Al comitè de redacció hi havia Pere Bernard, Jordi Claustres, Marcel Durliat, Roger Grau, Pere Ponsich —que en fou l’ànima— i Annie de Pous S'hi afegiren després Maties Delcor, Joan Abelanet i Jean-Gabriel Gigot Es proposava de publicar els texts essencials de la història del Rosselló, els cartularis dispersos de les abadies i de l’església d’Elna i l’apèndix de Marca Hispanica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina