Resultats de la cerca
Es mostren 446 resultats
Andreu Monzó i Nogués
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Ordenat de sacerdot el 1928, treballà com a arxiver a la parròquia de Sant Esteve de València Descobrí i investigà diverses estacions arqueològiques Publicà moltes obres hagiogràfiques i arqueològiques Vida de la Venerable Luisa Zaragoza 1927, Notas arqueológico-prehistóricas del agro saguntino 1946, El Mijares y el Mijerense 1951 i Sang a la Ribera sants Bernat, Maria i Gràcia 1959
Marcel·lí Gutiérrez del Caño
Història
Erudit.
Del 1906 al 1922 fou arxiver a València Publicà Don Luis de Salazar y Castro, príncipe de los genealogistas españoles 1908, Monografía histórica de la villa de Altea 1911, Ensayo bibliográfico de Tirant lo Blanch 1913, l’important Catálogo de los manuscritos existentes en la Universidad Literaria de Valencia 1913 i Les tragèdies de Sèneca 1914, en la traducció d’Antoni de Vilaragut
Gabriel Castellà i Raich
Folklore
Historiografia
Historiador i folklorista.
Arxiver municipal d’Igualada, fou vicepresident del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Publicà Efemèrides igualadines 1904, Monografia del culte dels igualadins a la Mare de Déu 1920, Vocabulari de l’ofici d’adobar pells 1932, Biografia de sor Rita Mercader 1935 i la transcripció del Llibre de la Mostassaferia d’Igualada 1954
Carmen Dore
Literatura catalana
Poeta.
Fou arxiver municipal i secretari del Centre Catalanista La Palmavera 1906 La seva poesia, en la seva major part inèdita, és centrada en la Barceloneta l’Alguer, Catalunya i la seva muller, Barbarina Cossu La poesia Veremes tristes fou premiada als Jocs Florals de Mataró el 1921 Emprà els pseudònims Manuel Herrero de Sant Julià i Julià de l’Arc
,
Juan Francisco Andrés de Uztárroz
Historiografia
Historiador aragonès.
Fou arxiver municipal, dedicat a estudis històrics, bibliogràfics i arqueològics És autor, amb Diego José de Dormer, de Progresos de la Historia en el reino de Aragón y elogios de Jerónimo Zurita, su primer cronista 1680 única obra, fins ara, per a un estudi biogràfic de Zurita i per una crítica historiogràfica, bé que no prou completa, dels seus Anales de la Corona de Aragón
Jaume Pujol i Santpol
Cronologia
Història
Historiografia catalana
Cronista.
Estudià retòrica i filosofia, fou notari públic de Mallorca 1621, escrivà de Baltasar de Borja i de Juan de Santander, i arxiver perpetu de Palma 1644 Deixà inèdites unes Memòries diàries del 1612 al 1647, on trobem notícies de caràcter civil, amb predomini de les que fan referència a esdeveniments luctuosos Àlvar Campaner i Guillem Terrassa se’n serviren per a les seves obres històriques
,
Roc d’Olzinelles i de Miquel
Arxivística i biblioteconomia
Història
Cristianisme
Erudit i historiador.
Vida i obra Feu servir el pseudònim de Sebastià Driala Estudià al monestir de Sant Pau del Camp 1800-03, de Barcelona, d’on fou després professor També fou paborde d’Àger, monjo del monestir de Ripoll i el darrer arxiver d’aquest monestir Fèlix Torres i Amat, en el seu Diccionario de escritores catalanes 1836, fa una afectuosa i sentida ponderació de la personalitat d’aquest erudit que havia estat amic seu A la guerra del Francès tingué una activa participació contra els invasors i durant el Trienni Liberal fou diputat a corts Subministrà importants notícies sobre el monestir de…
, ,
Ignasi Maria Colomer i Preses
Historiografia
Cristianisme
Historiador i sacerdot.
Es llicencià en dret a la Universitat Autònoma de Barcelona 1936 Membre del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, fou bibliotecari i arxiver del museu d’aquesta ciutat Publicà Els incunables de la impremta igualadina 1952, Els cent primers mapes del Principat de Catalunya 1966, Els mapes antics de les terres catalanes des del segle XI 1967, Cartografia peninsular Segles XI-XIX 1969 i diversos articles de divulgació sobre cartografia catalana
Anselm Dempere
Historiografia
Historiador.
Mercedari 1743, fou elegit arxiver del monestir del Puig En morir deixà més de quaranta volums manuscrits es destaquen Nierologio o Biblioteca genealógica de los religiosos del orden de Nuestra Señora de la Merced , Crisis cardenalicia y eminencias mercedarias , vides de sant Serafí, santa Marianna de Jesús i del venerable fra Joan Jofré Gilabert és autor també de Nobleza de Andalucía , Massamagrell i d’una Historia de Alcalá de Chivert
Pasqual Vicent Lansola
Filosofia
Cristianisme
Professor i eclesiàstic.
D’origen molt humil, es graduà en filosofia, teologia i hebreu Obtingué una càtedra de filosofia suarista a la Universitat de València 1757-60 i una d’hebreu 1772-78 Fou beneficiat de la catedral de València i arxiver, soci i secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País de València, de la qual publicà les actes dels anys 1786 i 1787 Publicà també dos sermons 1767, 1785
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina