Resultats de la cerca
Es mostren 878 resultats
Joan de Bíclarum
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador, d’estirp visigoda.
Entre els anys 558 i 575 es formà en teologia i en cultura grega i llatina a Constantinoble Tornà a la península Ibèrica, on s’oposà a la persecució de Leovigild i fou bandejat a Barcelona 577 Mort Leovigild, tornà del desterrament i fundà el monestir de Bíclarum , per al qual escriví una regla, fins ara desconeguda Bisbe de Girona 591-621, hi desplegà una gran activitat litúrgica assistí a diversos concilis entre el 592 i el 614 És autor d’una interessant crònica on narra amb molta d’objectivitat els fets ocorreguts entre el 567 i el 590, data de la redacció
Muḥammad Iqbal
Filosofia
Literatura
Islamisme
Poeta i filòsof islàmic.
Estudià a Cambridge, es doctorà a Munic i des del 1908 s’estigué a Lahore En Six Lectures on the Reconstruction of Religious Thought in Islam 1934 intentà d’harmonitzar la teologia islàmica amb la ciència i la filosofia occidentals Collaborador de la Lliga Musulmana, declarà la necessitat de crear un estat musulmà independent al NW de l’Índia Assistí a la reunió de Londres per a dotar l’Índia de constitució 1932 i al Congrés Islàmic de Jerusalem del 1933 És autor de poesies en persa Asrār-i Khūdī ‘Secrets del jo’, 1915 i Ghāvīdnāma 1932
Guillem I de Besalú
Història
Comte de Besalú i de Ripoll (1020-52).
Fill de Bernat I , el qual succeí després d’haver-hi collaborat, segons que sembla Tingué divergències amb el seu parent Berenguer Ramon I de Barcelona, que foren resoltes per la intervenció de l’abat bisbe Oliba vers el 1023 Cometé moltes depredacions contra els béns eclesiàstics, però assistí a la solemne dedicació de Ripoll el 1032 i feu diverses donacions a les esglésies de la capital del seu comtat Fou el constructor principal del castell de Besalú vers el 1029 Sembla que fou el primer comte de Besalú que encunyà moneda amb el seu nom Es casà amb Adelaida
José Díaz Ramos

José Díaz Ramos
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític.
Flequer d’ofici, a divuit anys ingressà al sindicat de forners de la CNT Després de la vaga general del 1917 es traslladà a Madrid Fou nomenat membre del comitè central del Partido Comunista de España, al quart congrés, a Sevilla 1932, i, després, secretari general El 1935 assistí com a delegat al setè congrés de la Internacional Comunista a Moscou, on fou elegit membre del comitè executiu de la Tercera Internacional En les eleccions del 1936 fou elegit diputat a corts per Madrid Després de la guerra s’exilià a França, i després a Moscou
Berenguer Desprats
Cristianisme
Bisbe de Tortosa (1316-40).
Celebrà set sínodes diocesans on s’esforçà a ordenar la vida i l’estatut dels seus clergues Fixà en 20 el nombre de canonges de Tortosa 1320 i fomentà la construcció de l’obra de la catedral i en especial la capella del palau episcopal El 1324 assistí a l’assemblea de notables de Lleida on Jaume II exposà els seus pretesos drets a l’annexió del regne de Mallorca Morí a la seva catedral i tot seguit els canonges elegiren l’ardiaca major Guillem de Sentmenat, que no fou aprovat pel papa Benet XII 1341
Tomàs Dassió i Albats
Cristianisme
Bisbe d’Oriola (1578-85).
Fill del jurista Dionís Pau Dassió, estudià dret i teologia a València i a Bolonya bon llatinista, fou influït per Pere Joan Nunyes Fou xantre de Sogorb i ardiaca major de València 1573, on exercí de vicari general Fou rector i vicecanceller de la Universitat de València Assistí al concili de Trento A Barcelona tingué un càrrec a l’audiència reial de Catalunya Nomenat bisbe d’Oriola, tingué un fort antagonisme amb la diòcesi de Cartagena de la qual Oriola s’havia separat el 1566 i amb el capítol de la seva pròpia catedral Representant de l’esperit contrareformista, protegí els jesuïtes
Amador Rodríguez Céspedes

Amador Rodríguez Céspedes
Federació Catalana d'Escacs
Escacs
Jugador i entrenador d’escacs.
Gran Mestre des del 1977, s’establí a Barcelona i formà part durant molts anys de la Unió Gracienca d’Escacs Guanyà trenta torneigs internacionals També fou guanyador del Campionat de Cuba d’escacs en tres ocasions 1984, 1988, 1997 El seu màxim ELO fou de 2555 punts 1997 i ocupà la posició 174a del rànquing mundial D’altra banda, entrenà i assistí Péter Lékó diversos anys Posteriorment passà al Club d’Escacs Sant Josep de Badalona És entrenador d’elit de la federació espanyola i fa classes especialitzades al centre d’alt rendiment Residència Blume Dirigeix la revista Peón de Rey
Miquel Pizarro Andrés
Gimnàstica
Jutge de gimnàstica artística.
Practicant de la gimnàstica artística durant la joventut, fou cinquè en el Campionat de Catalunya 1953 Poc després s’inicià en l’arbitratge en campionats catalans i el 1957 entrà a la comissió tècnica de gimnàstica masculina de la Federació Catalana de Gimnàstica Durant els anys seixanta i principi dels setanta fou jutge de campionats d’Espanya, del Memorial Blume i de diversos torneigs internacionals També fou representant a Catalunya de l’Escuela Nacional de Entrenadores Fou ponent al curs internacional de jutges de Roma 1968 i assistí al Congrés de la Federació Internacional de Gimnàstica…
Destituït el cònsol honorari de Finlàndia a Barcelona
El cònsol honorari de Finlàndia a Barcelona, Albert Ginjaume, fa públic el cessament a instàncies de l’ambaixada de Finlàndia El motiu és un dinar celebrat l’1 de febrer convocat pel cos consular, del qual Ginjaume era secretari, al qual assistí Mercè Conesa, presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Sant Cugat, municipi que pertany a l’Associació de Municipis per la Independència AMI La presència de Conesa a la trobada no hauria agradat a les autoritats espanyoles Per motius relacionats amb el moviment per la independència de Catalunya també foren destituïts anteriorment els…
Nantigís
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (~900-914).
El 905 consagrà l’església de Sant Jaume de Frontanyà, erigida en la seva propietat, i la de la Quar Assistí al sínode de Barcelona del 906 i a l’entronització del bisbe Guiu de Girona el 907 El 911 al concili de Fontcoberta Narbona presentà queixa contra el bisbe Adolf de Pallars pel fet d’haver pres, vint-i-tres anys enrere, la jurisdicció del Pallars i part de la Ribagorça al bisbat d’Urgell La darrera actuació és del 914, quan, juntament amb el bisbe Adolf i amb permís del comte Sunifred d’Urgell, uní a Sant Serni de Tavèrnoles cinc petits monestirs fracassats
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina