Resultats de la cerca

Membre de la nissaga Consegal, es formà al Centre Gimnàstic Barcelonès i també competí amb el Futbol Club Barcelona, el Club de Natació Montjuïc i el Club Atletisme Valls d’Andorra Fou campió de Catalunya juvenil i campió d’Espanya juvenil i jú-nior 1981-83 i participà en el Campionat d’Europa júnior En categoria sènior aconseguí la medalla de bronze al Campionat d’Espanya 1984 També fou campió de Catalunya 1987 Saltà 5,36 m el 1990, la seva millor marca personal

Conegut com Massó II , s’inicià en la boxa a 15 anys a Figueres El 1973 debutà com a púgil professional Es proclamà campió d’Europa professional en la categoria de pes ploma 1977, però aquell mateix any perdé el títol en caure per KO davant Roberto Castañón Fou campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes mosca 1972 També assolí el títol de campió de Catalunya de pes gall 1973 El 1980 es retirà, però retornà als rings el 1986

El 1982 fou campió d’Espanya més endavant, campió de l’ open de Florència 1985 i campió de Niça, Munic i Gstaad 1986 L’any 1987 realitzà el millor partit de la seva carrera en guanyar B Becker quan defensava l’Estat espanyol en la Copa Davis Amb E Sánchez Vicario ha format una de les millors parelles del món en nombrosos campionats foren finalistes a Wimbledon 1987, guanyaren el torneig dels EUA 1988 i la medalla d’argent als Jocs Olímpics de Seül 1988

Format al Collegi Sant Miquel de Barcelona sota la direcció de Lluís Abaurrea, fou campió d’Espanya juvenil i de segona categoria El 1969 en els Campionats d’Espanya aconseguí quatre medalles de bronze en els exercicis de terra, cavall amb arcs, salt i barres paralleles El mateix any guanyà el títol català de clubs amb el Sant Miquel El 1970 fou campió català en la barra i subcampió en el concurs general Les lesions l’obligaren a una retirada parcial, però el 1974 tornà a competir i es proclamà campió de Catalunya 1975

Fou campió de Catalunya individual en cinc ocasions 1950, 1951, 1953, 1954, 1958, dues en dobles 1952, 1958, amb J Bartrolí i L Barril respectivament i tres en dobles mixtos 1951, amb MJ Riba 1958, 1964, ambdós amb P Barril En individuals, guanyà en dues ocasions la Copa del Rei 1951, 1952 i fou dues vegades campió d’Espanya 1951, 1954 En dobles fou campió d’Espanya 1949, amb E Fleischner 1951, amb J Bartrolí Escriví el llibre Cómo ganar un partido de tennis 1975, amb Noel Clarasó

Començà a jugar al club 7 a 9 i també competí amb l’Oasis i el CT Barcino Acumulà tretze títols de campió d’Espanya i quatre de Catalunya Guanyà sis cops el títol estatal per equips amb el 7 a 9 1949, 1953, 1955, amb l’Oasis 1957 i amb el Barcino 1960, 1962 En campionats d’Espanya fou campió 1953 i subcampió 1949, 1962, 1963 individual, campió de dobles 1948, 1953, 1958, 1962 i de dobles mixtos 1960, 1961 Participà en un mundial 1957 i en un europeu 1962

Es formà al Club Esportiu Laietà i el 1953 fou campió de Catalunya júnior En dues ocasions fou campió de Catalunya absolut 1964, 1965 i en una campió d’Espanya 1964 Fou capità de l’equip espanyol de la Copa Davis i durant la dècada de 1960 fou entrenador de l’equip portuguès Fou professor al Club Tennis Barcino 1968-71 i el 1971 passà a ser-ho del Club de Tennis Sabadell També dirigí el grup de tennis del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès

S’inicià a Torredembarra l’any 1959, només arribar a Catalunya Com a amateur fou campió de Catalunya d’aficionats 1961, 1964 i de muntanya 1961, i campió provincial 1963-65 Competí professionalment amb els equips Ferrys 1966-68 i Pepsicola 1969 Fou campió d’Espanya per regions 1968 i guanyà una etapa de la Vuelta a Andalusia 1966, de la Vuelta a Espanya 1967, de la Euskal Bizikleta 1967 i de la cursa de San Salvador del Valle 1968 Disputà quatre Vueltas a Espanya 1966-69 i un Tour de França 1967

Començà al CN Poble Nou i durant l’etapa de formació fou campió de Catalunya en triple salt, salt de perxa, salt de llargada, proves de tanques i proves combinades En edat júnior es dedicà al triple salt Participà en un Campionat d’Europa 2003 i un Mundial júnior 2004, i en dos Europeus sub-23 2005, 2007 Fou campió d’Espanya a l’aire lliure 2005 i en pista coberta 2006 i campió de Catalunya a l’aire lliure 2007, 2008 i en pista coberta 2006, 2007, 2008

Destacà en l’àmbit estatal en categories inferiors, i fou campió d’Espanya i de Catalunya d’aquatló sub-23 i triatló Fundador del Club Esportiu Fasttriatlon, que presideix, ha estat campió de Catalunya absolut de triatló sprint i d’aquatló 4 vegades i campió d’Espanya d’aquatló Amb la selecció espanyola ha disputat tres Campionats del Món i cinc d’Europa Des de l’any 2011, és entrenador de les federacions catalana i espanyola de triatló L'any 2010 fundà el club Fasttriatlón, entitat que presideix