Resultats de la cerca
Es mostren 2092 resultats
Frederic Dalmau i Gratacòs
Filosofia
Cristianisme
Sacerdot i doctor en filosofia i lletres.
Amplià estudis a Lovaina i a Alemanya Fou catedràtic de psicologia, lògica i ètica de l’institut de Girona 1912 Publicà Teoría del conocimiento humano según la filosofía de santo Tomás 1898, Resumen de la lógica 1914, etc
Josep Alerany i Nebot
Farmàcia
Doctor en farmàcia.
Catedràtic de química a la Universitat de Barcelona 1853 i d’història de la farmàcia a la de Madrid 1859, és autor de treballs sobre l’anàlisi de l’arsènic i dels sulfurs i sobre botànica i aigües minerals
Agustí Ginesta
Cirurgià.
El 1788 fou nomenat catedràtic del Collegi de Cirurgia de Barcelona, i el 1789, del de San Carlos de Madrid Fou cirurgià de cambra del rei 1801 i acadèmic de la llengua Publicà El Conservador de los niños 1797
Godfrey Harold Hardy
Matemàtiques
Matemàtic anglès.
Fou catedràtic de geometria a Oxford i de matemàtiques pures a Cambridge Investigà la teoria dels nombres, especialment la teoria de les funcions El 1908, simultàniament però independent del metge alemany Wilhelm Weinberg, formulà la llei de Hardy-Weinberg
Marià Seguer
Metge.
Es llicencià a València 1728 fou des del 1742 catedràtic d’anatomia de la Universitat de València Publicà diverses obres de tema mèdic, com Enchiridion medicum 1734, reeditat a Venècia el 1740, Epistola de abusa tincturae kinae Mangeti ~1740
Ivan Matfejevič Vinogradov
Matemàtiques
Matemàtic rus.
Catedràtic a Leningrad, contribuí d’una manera important a la teoria de nombres i donà una solució al problema de Goldbach sobre la descomposició d’un nombre en una suma de nombres primers El 1941 rebé el premi Stalin
Carl Appel
Història
Literatura
Provençalista alemany.
Catedràtic de la Universitat de Breslau A més d’una crestomatia provençal 1895, esdevinguda clàssica, és autor de valuoses edicions de les obres dels trobadors Bernat de Ventadorn, Peire Rogier, Bertran de Born, així com dels Trionfi del Petrarca
Rafael de Balbín Lucas
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Filòleg castellà.
Fou catedràtic de gramàtica general i de crítica literària a la Universitat de Madrid Secretari 1947 i després director de l’institut Miguel de Cervantes del CSIC, s’ocupà especialment de preceptiva i mètrica Sistema de rítmica castellana , 1962
Myron S. Scholes
Economia
Economista nord-americà.
Catedràtic de finances de la Graduate School of Business de la Stanford University El 1973 publicà, amb F Black, la fórmula Black-Scholes , que valorava científicament les opcions financeres Rebé el premi Nobel d’economia 1997, juntament amb RC Merton
Vicenç Borràs i Mompó
Pintura
Pintor.
Autor de grans quadres d’història, com La dona de Padilla rebent la notícia del fracàs dels comuners 1881 Barcelona, Facultat de Medicina Fou catedràtic 1888 i acadèmic de l’Acadèmia de les Nobles i Belles Arts de Sant Carles 1893
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina