Resultats de la cerca

Catedràtic d’anatomia a la Universitat de Lió, publicà durant els anys 1889-91 un Traité d’anatomie descriptive , del qual es feren nombroses edicions i que fou utilitzat per molts estudiants europeus del començament del s XX

Fou catedràtic del Collegi de Cirurgia de Barcelona i cirurgià major de l’Hospital de la Santa Creu Fou un dels setze fundadors de la Conferència Fisicomatemàtica de Barcelona 1764, precursora de l’Acadèmia de Ciències i Arts

Amplià estudis a Lovaina i a Alemanya Fou catedràtic de psicologia, lògica i ètica de l’institut de Girona 1912 Publicà Teoría del conocimiento humano según la filosofía de santo Tomás 1898, Resumen de la lógica 1914, etc

Catedràtic de química a la Universitat de Barcelona 1853 i d’història de la farmàcia a la de Madrid 1859, és autor de treballs sobre l’anàlisi de l’arsènic i dels sulfurs i sobre botànica i aigües minerals

El 1788 fou nomenat catedràtic del Collegi de Cirurgia de Barcelona, i el 1789, del de San Carlos de Madrid Fou cirurgià de cambra del rei 1801 i acadèmic de la llengua Publicà El Conservador de los niños 1797

Fou catedràtic de geometria a Oxford i de matemàtiques pures a Cambridge Investigà la teoria dels nombres, especialment la teoria de les funcions El 1908, simultàniament però independent del metge alemany Wilhelm Weinberg, formulà la llei de Hardy-Weinberg

Es llicencià a València 1728 fou des del 1742 catedràtic d’anatomia de la Universitat de València Publicà diverses obres de tema mèdic, com Enchiridion medicum 1734, reeditat a Venècia el 1740, Epistola de abusa tincturae kinae Mangeti ~1740

Fou catedràtic de gramàtica general i de crítica literària a la Universitat de Madrid Secretari 1947 i després director de l’institut Miguel de Cervantes del CSIC, s’ocupà especialment de preceptiva i mètrica Sistema de rítmica castellana , 1962

Catedràtic a Leningrad, contribuí d’una manera important a la teoria de nombres i donà una solució al problema de Goldbach sobre la descomposició d’un nombre en una suma de nombres primers El 1941 rebé el premi Stalin

Catedràtic de finances de la Graduate School of Business de la Stanford University El 1973 publicà, amb F Black, la fórmula Black-Scholes , que valorava científicament les opcions financeres Rebé el premi Nobel d’economia 1997, juntament amb RC Merton