Resultats de la cerca

Hom creu que era llinatge dels vescomtes de Rocabertí Ramon Berenguer IV de Barcelona els cedí la vila de Peralada, que el 1128 possiblement llur pare, Berenguer Renard —fill del vescomte Dalmau Berenguer I de Rocabertí—, havia deixat a Ramon Berenguer III La possessió d’aquesta vila era discutida entre els comtes de Barcelona i d’Empúries Gausbert i els seus germans reconegueren el 1132 la possessió de la vila i batllia de Peralada al comte de Barcelona, així com els feus de Torrelles i de Prats

General de Teodoric, es casà amb la neta d’aquest, Matasuinta, mentre Belisari entrava a Roma Vitigès l’assetjà, però els enemics ocuparen Rímini i el perill de perdre Ravenna el feu tornar Per un tractat amb els francs, els cedí Provença Ajudà Narsès, i després de la pèrdua de Milà els ostrogots el deposaren i donaren el poder a Belisari Presoner de Belisari a Ravenna i cridat aquest per Justinià, Vitigès fou portat captiu a Constantinoble, on fou tingut en distinció per Justinià

De la tribu manding i musulmà, fou traficant d’esclaus a Bisandugu, ciutat que acabà dominant Entre el 1874 i el 1882 creà un regne a l’Alt Níger en país mande després d’una sèrie de campanyes sagnants, però topà amb l’expansió francesa al Sudan El 1887 cedí a França la vora esquerra del riu i acceptà el protectorat sobre el seu regne Represes les hostilitats el 1891, es retirà a Libèria i a la Costa d’Ivori fins que fou capturat i deportat 1898

El 1497 un soci cedí la casa que ocupa actualment, que amb modificacions posteriors és un dels exemplars importants de l’arquitectura de Palma El 1855 el govern s’emparà dels béns i els censals afectes a sufragis i beneficència El 1900 lliurà una inscripció intransferible a compte dels censals adscrits a sufragis, sense indemnitzar els adscrits a beneficència Avui la confraria de Sant Pere i Sant Bernat administra fundacions i causes pies i ha adaptat l’edifici per a residència sacerdotal per a jubilats

En morir, sense fills, revertí a la corona, i fou concedit de nou, el 1385, a João morí sense fills Fou atorgat encara una altra vegada, el 1386, a l’infant Ferran de Castella Ferran I de Catalunya-Aragó, que el cedí al seu fill l’infant Joan Joan II, el qual el posseí fins el 1422, que li fou confiscat per Joan II de Castella, el qual el concedí el 1435 a Juan Alonso Pimentel i Enríquez Passà als Téllez-Girón i als Queipo de Llano

Situat a una alçada vorejant els 2 000 m, i a prop de la fortificació fronterera pallaresa de Muntaner, el lloc de Rocamora fou una possessió d’Arnau Mir de Tost, que el rebé en feu del bisbe d’Urgell, segons consta en una relació datada el 1046 Formà part del grup de fortificacions del vescomtat de Castellbò que Ermengol VIII cedí el 1159 al bisbe Bernat Sanç arran de les disputes amb Arnau de Castellbò Més tard el lloc fou unit a la batllia de Guils

Filla d’Enric IV de Castella i de Joana de Portugal, el partit nobiliari la considerà filla de Beltrán de la Cueva d’on li ve el sobrenom, i el seu pare la declarà illegítima 1468 Posteriorment 1470, però, la declarà legítima i hereva En morir ell, Joana es casà amb Alfons V de Portugal 1474, i s’encetà la guerra civil de Castella entre els seus partidaris i els d’Isabel Derrotat Alfons V 1476, aquest cedí, i Joana fou reclosa en un monestir de Coïmbra

La parròquia de Sant Martí d’Armàncies formava part d’una de les batllies del monestir de Ripoll, l’anomenada batllia d’Armàncies que sovint anava unida a les de Campdevànol i d’Ordina El primer esment conegut és l’acta de consagració de l’església de Sant Pere de Ripoll, en la qual el bisbe Gotmar de Vic cedí a la parròquia de Sant Pere de Ripoll els delmes i primícies de diverses parròquies, entre elles, la de “ Animancias ”, fet que permet de suposar que en aquest moment ja hi havia un edifici i un territori organitzat entorn d’ell L’any 892 en un precepte de Lotari, rei dels francs, de…

Situada dins l’antic terme del castell de Clarà, al lloc de Moià, entorn seu sorgí la vila de Moià Des del moment de la seva consagració tingué la categoria de parròquia, que conserva en l’actualitat, i durant uns anys depengué de la canònica de Santa Maria de l’Estany El lloc de Moià és documentat des del 912, el castell de Clarà des del 916 i l’església és dedicada a Santa Maria i fou consagrada el 939, però ja existia en temps del comte Guifré, ja que aquest li feu una donació d’unes terres que al moment de la consagració es confirmaren Aquesta església era de fundació comtal, iniciada pel…

Aquest castell devia ésser construït a l’indret on ara hi ha el santuari del Tallat, a l’extrem meridional del terme municipal, tocant a la Conca de Barberà Fou un domini de la família Cervera El primer esment del lloc de Tallat de Barberà es troba en un document possiblement fals, datat entre el 1038 i el 1058, pel qual el comte Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis donaren a repoblar el puig de Forès a Mir Foguet i a Bernat Llop El 1079 Hug Dalmau de Cervera i la seva muller Adalèn concediren en feu a Mir Eromir i a Anglesa el puig del Tallat amb els seus termes, on devien bastir un…