Resultats de la cerca
Es mostren 1337 resultats
Mercè Sàrries i Fornes
Literatura catalana
Dramaturga i guionista.
Llicenciada en ciències de la informació per la UAB, guanyà el premi Ignasi Iglésias 1996 amb Àfrica 30 1997, que mostra la relació d’un home vell, contrabandista d’animals, amb un jove, amb Àfrica com a referent i somni Ha escrit també les peces Al tren 1995, Desconeguda 1996, Un aire absent 1998 i La dona i el detectiu 2001 Com a guionista, és coautora d’ El joc de viure 1996-97, Laura 1998 i Plats bruts 2001-02 Forma part del collectiu Germanes Quintana
colònia Burés
Colònia industrial
Colònia industrial del municipi de Castellbell i el Vilar (Bages) a l’esquerra del Llobregat, a 1 km i aigua amunt del Borràs, centre del municipi.
La fàbrica, fundada el 1874 pel manresà Esteve Burés i Arderiu, era de les més importants de la comarca No és pròpiament una colònia, ja que a part els molts edificis i serveis de caràcter collectiu propietat de l’empresa, hi abunden les cases de particulars El 1915 es fundà l’entitat musical l’Orfeó la Formiga, que el 1939 canvià el nom pel de Capella de Música Burés El nucli tenia 352 h el 2001 i la festa major del Burés és el 15 d’agost
Bandera Roja de Catalunya
Partit polític
Grup comunista fundat al maig de 1974 a partir de la separació de diversos dirigents de l’Organización Comunista de España-Bandera Roja.
Es definí partida-ri de la unitat de les forces democràtiques i de la unificació de les forces d’esquerra davant de la fi imminent del franquisme i, amb aquest objectiu, inicià contactes amb el Partit Socialista Unificat de Catalunya , amb el qual acordà la dissolució de BRC i l’ingrés collectiu en aquell L’acord es féu efectiu el primer de desembre de 1974 Dirigents Jordi Solé Tura, Jordi Borja, Josep M Maymó, Enric Solé, Alfons Carles Comín, Teresa Eulàlia Calzada i Eulàlia Vintró Edità Bandera Roja nova època
Acció Monàrquica Catalana
Partit polític
Grup fundat el 1960 per exmembres de les Juventudes Monárquicas de Acción que defensava la monarquia del comte de Barcelona, Don Joan de Borbó.
Pretenia ser el referent català d’Unión Española, organització monàrquica dirigida per Joaquín Satrústegui a Madrid El seu cap més visible fou l’heraldista Armand de Fluvià Dins del món monàrquic català, dispers i poc estructurat, constituí el collectiu més actiu i dinàmic Dotat d’una organització interna mínima, fou l’únic amb contactes fluids i periòdics amb organitzacions catalanes antifranquistes clandestines Edità Acción Monárquica Catalana entre el gener de 1969 i el febrer de 1974 entre el setembre de 1969 i el juliol de 1970 es catalanitzà
Moviment d’Esquerra Nacionalista
Partit polític
Partit independentista i revolucionari fundat el 1985 per una escissió de Nacionalistes d’Esquerra contrària a la creació de l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra, que consideraven una mesura reformista i electoralista.
Adoptà un caràcter assembleari, assumint les experiències dels nous moviments socials alternatius En les eleccions europees de 1987 donà suport a Herri Batasuna El 1989 s’integrà com a collectiu dins La Crida , però el 1992 es reactivà amb un clar vessant ecologista En les eleccions autonòmiques de 1992 es coalitzà amb Alternativa Verda 10323 vots El 1993participà en la fundació d’ Els Verds , on es dissolgué Dirigent Joan Oms El seu portaveu fou Alliberament 1985-1989 itingué com a branca juvenil l’Assemblea de Joves Revolucionaris dels Països Catalans
Vasilij Fortepianov
Música
Crític i escriptor rus, de nom originari Vasilij Petrovic Botkin.
Fou una persona d’àmplia cultura que viatjà molt i que escriví principalment sobre música i literatura europees Aquesta tendència cap a occident era comú dins el grup d’intellectuals anomenats ’Occidentalistes', del qual era membre Aquest collectiu estava a favor de la incorporació de les idees i la cultura europees a Rússia, en oposició a la tendència dels eslavòfils i la política del tsar Nicolau I Escriví articles sobre música alemanya i òpera italiana, i d’altres sobre literatura russa i germànica Feu també un detallat estudi sobre les obres de teatre de Shakespeare
Carmina Farré Comas
Gimnàstica
Gimnasta i entrenadora especialitzada en trampolí.
Començà a practicar el trampolí al Gimnàs Guinardó i després passà a l’escola Nostre Temps Fou medalla de plata per equips en el Campionat d’Europa júnior 1984 Es retirà a vint-i-un anys i es dedicà a entrenar Després de quatre anys a Madrid, obrí a Barcelona l’escola de trampolí de l’Associació Sant Martí Esport, que dirigí 1992-96 Posteriorment, obrí l’escola de trampolí del Collectiu Esport per a Tothom 10 Entre els gimnastes que entrenà destaquen els internacionals Iván Ontiveros, Cristina Hernández, Marc Piñol i Alejandro Milán
Red de Bibliotecas Universitarias
Organisme que agrupa les biblioteques universitàries espanyoles.
Fou creat el 1988 amb la finalitat d’augmentar el nivell dels serveis i de la infraestructura bibliotecària, collaborar en benefici dels usuaris i fomentar la formació del personal Entre els assoliments destaquen la creació del catàleg collectiu disponible en línia i el servei de préstec interbibliotecari, com també l’establiment de polítiques de millora dels serveis En formen part tant les biblioteques d’universitats públiques com privades, i també les del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC Forma part de la Conferència de Rectors d’Universitats Espanyoles CRUE
Centre de Cultura Tradicional — Museu Escolar de Puçol
Museu
Museologia
Institució cultural i pedagògica creada el 1968 a la partida de Puçol (Elx, Baix Vinalopó).
El centre fou creat a instància d’un collectiu de mestres sensibilitzats per l’estudi i la difusió dels oficis i tradicions del Camp d’Elx Aplega una destacada collecció de fons etnogràfics i està concebuda com a eina de coneixement de l’entorn i d’educació en valors a partir del patrimoni, on els propis escolars porten a terme tasques d’investigació, estudi i difusió del llegat cultural illicità El 2009 la UNESCO l’inclogué en el Registre de Pràctiques Excellents en Matèria de Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial
modernitat líquida
Sociologia
Metàfora encunyada pel sociòleg Zygmunt Bauman per aprehendre la naturalesa de la fase actual de la modernitat, caracteritzada per la dissolució dels vincles i compromisos sòlids entre les eleccions individuals i les accions col·lectives.
Segons Bauman, la liquiditat defineix la naturalesa de la fase actual de la modernitat, caracteritzada per la desregulació, la flexibilització i la liberalització de tots els mercats La modernitat líquida seria una nova etapa privatitzada i individualitzada de la modernitat, sense pautes estables ni predeterminades, en la qual allò públic o collectiu ja no existeix per si mateix i el pes de la construcció de pautes de vida compartida recau totalment sobre l’individu L’adveniment de la modernitat líquida ha comportat canvis radicals que exigeixen repensar els vells conceptes que l’articulaven
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina