Resultats de la cerca

Dues mil persones es manifesten a Perpinyà per demanar l’oficialitat del català La manifestació ha estat convocada pel Comitè Català per la Llengua, una organització vinculada al Comitè Republicà, que aplega entitats de la Catalunya del Nord, la Bretanya, Euskadi Nord, Còrsega, Occitània i Alsàcia, amb l’objectiu d’aconseguir el reconeixement oficial de les seves respectives llengües França és un dels pocs països europeus que no protegeixen les llengües minoritàries, i la seva constitució declara el francès única llengua oficial de l’Estat

Es vinculà amb l’organització escolar de l’hoquei sobre patins i el 1977 fou un dels fundadors del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona El 1981 fou elegit vicepresident de la Federació Catalana de Patinatge i assumí la presidència del seu comitè d’hoquei sobre patins i de la Federació Territorial de Barcelona El 1988 feu el salt a la Federació Espanyola de Patinatge FEP, de la qual fou vicepresident i president 1992-96 i dirigí el Comitè Nacional d’Hoquei Patins

El 1983 controlà diverses edicions de la Volta a Catalunya i la Setmana Catalana El 1986 aconseguí la categoria estatal i quatre anys després la categoria estatal especial i arbitrà diversos campionats d’Espanya de pista Als Jocs Olímpics del 1992 fou coordinador entre el locutor i els àrbitres durant la competició al velòdrom El 1994 assolí la categoria UCI, que li permeté arbitrar curses internacionals com la Vuelta a Espanya 1997 Fou membre del Comitè de Competició Català i del Comitè Nacional d’Àrbitres 1998-04

Baró de Killanin 1927 Periodista, escriptor, productor de cinema i director de nombroses empreses, el 1950 fou elegit president del Comitè Olímpic irlandès i el 1952 representant del seu país en el Comitè Olímpic Internacional, del qual esdevingué membre de la comissió executiva el 1967 i vicepresident el 1968 Poc després dels Jocs Olímpics de Munic 1972 succeí el nord-americà Avery Brundage com a president del COI, càrrec que mantingué fins el 1980, que fou substituït pel català Joan Antoni Samaranch i Torelló

Presidí la secció d’hoquei del Reus Deportiu 1967-70 quan era el gran dominador en l’àmbit internacional Al final dels anys seixanta entrà a la directiva de la Federació Espanyola de Patinatge com a vocal i, més tard, com a responsable del Comitè Executiu Després d’un parèntesi de quatre anys, el 1984 hi tornà com a vicepresident i assessor del president, Manuel Domènech, fins el 1992 Posteriorment, accedí a la presidència de la FEP 1996-2004 També fou vicepresident del Comitè Internacional d’Hoquei Patins 1988-92

Fou organitzada pel Comitè Català pro Esports Populars i comprengué competicions de futbol, natació, boxa, atletisme, lluita i gimnàstica Tenia per objectiu la promoció de l’esport popular i se celebrà en un ambient amb fortes connotacions polítiques La competició prengué el nom del dirigent comunista alemany Ernst Thälmann, símbol de la resistència antifeixista i detingut pels nazis alemanys el 1933 Amb aquesta competició s’intentava avaluar la capacitat organitzativa del Comitè Català pro Esport Popular que al juliol del mateix any havia d’organitzar l’Olimpíada Popular

S’inicià a la Penya Barcelonista Femenina que, posteriorment, esdevingué l’equip femení del Futbol Club Barcelona, equip on jugà entre el 1970 i el 1982 Fou entrenadora, presidí la secció de futbol femení delclub i fou vocal de la junta directivadel FC Barcelona 2000-03 Fou presidenta de la Comissió de Futbol Femení de la federació catalana 1980-2005 i de la federació espanyola, i vocal del Comitè de Futbol Femení de la UEFA Forma part del Comitè Olímpic Català Femení i de la Comissió Dona i Esport de la UFEC

El Comitè Olímpic Internacional clou a Lausana la 110a sessió extraordinària d’aquest organisme, en què s’han aprovat un important nombre de modificacions del seu funcionament Pel que fa a la seva composició, es limita el mandat del president del COI a vuit anys, renovables quatre anys més, i es fixa en 70 anys l’edat màxima dels membres del Comitè També s’aprova un nou reglament per a elegir les seus olímpiques, que, entre altres coses, prohibeix als membres del COI de viatjar a les ciutats candidates a organitzar uns jocs

Vidrier, treballà a la Cooperativa del Vidre de Mataró, i fou molt amic de Joan Peiró, l’opinió del qual representà en certes ocasions Formà part del grup Solidaridad 1928, i posteriorment, de la Federació Sindicalista Llibertària 1932 En escindir-se els sindicats d’oposició, s’ocupà de llur secretaria dins el comitè regional agost del 1933, i els representà dins l’Aliança Obrera de Catalunya, el 1934 Com a secretari del comitè nacional dels sindicats d’oposició, assistí al congrés confederat de Saragossa maig del 1936 i acceptà el reingrés en la CNT

Un dels representants de la CNT en el comitè de proveïments els primers mesos de la guerra civil de 1936-39, substituí Marià RVázquez en la secretaria del comitè regional de la Confederació Regional del Treball de Catalunya novembre del 1936 - maig del 1937 Arran dels Fets de Maig del 1937, passà a formar part del govern provisional de la Generalitat 5 de maig - 28 de juny de 1937 com a conseller de serveis públics, economia i sanitat i assistència social Posteriorment, fou un dels creadors del consell del MLE Perpinyà, març del 1939