Resultats de la cerca
Es mostren 4055 resultats
comtat de Reggio
Història
Títol concedit al regne de Nàpols el 1439 a Alfons de Cardona i de Villena
, baró-consort de Chiusa, i confirmat el 1443.
comtat de Real
Història
Títol concedit el 1599 (confirmat el 1604) a Lluís Peres Sabata de Calataiud i de Pallars
(abans dit Pere Sanxis de Calataiud), senyor de Real de Montroi, Pedralba, Beniatjar i Montserrat.
Passà per matrimoni 1729 als Azlor de Aragón, comtes de Guara i després ducs de Vilafermosa La grandesa d’Espanya fou annexada el 1857 a l’onzè titular José Antonio Zapata de Calatayud òlim Azlor de Aragón y Fernández de Córdoba, mort el 1893
comtat dels Quadrells
Història
Títol concedit el 1707 pel rei arxiduc Carles d’Àustria al doctor en drets i jutge de la Reial Audiència de Catalunya, Jeroni de Magarola i de Grau (mort el 1709).
La senyoria dels Quadrells , prop de la Molsosa, l’havia heretada dels pares, que l’havien comprada El títol ha passat als Sáenz ara Sáenz de Magarola
comtat de Puigdassàlit
Història
Títol concedit pel rei arxiduc Carles III al noble Francesc de Puigdassàlit i Sáiz (probablement el 1706), governador de Ripoll, únic titular.
comtat de Faura
Història
Títol senyorial concedit el 1647 a Carles de Vila-rasa i Mercader.
La senyoria de Faura havia estat vinculada pel seu avi Joan Llorenç de Vila-rasa i d’Anglesola El títol passà als Vives de Canyamars i als Orbe
comtat d’Espanya
Història
Títol concedit el 1818 al tinent general Charles d’Espagnac
.
Li fou annexada la grandesa d’Espanya el 1826 continua dins la mateixa família
comtat d’Eleta
Història
Títol concedit el 1893 a Jaume Girona i Canaleta (1856-96), senador, marquès consort d’Águila Real, nebot de Manuel Girona i Agrafell.
Passà als López de Carrizosa
comtat de Llorac
Història
Títol concedit per l’emperador Carles VI al general Carles de Llorac i de Moixó
(Solivella? 1681 — Viena 1762), fill dels barons de Solivella, que l’havia venut durant la guerra de Successió a la corona d’Espanya.
El seu fill, el comte Manuel de Llorac i Bertran mort a Viena el 1791, fou tresorer imperial 1765-91
comtat del Llobregat
comtat de Llívia
Història
Títol concedit pel papa Pius X amb caràcter personal, el 1910, a Dolores de Venero i de Cisteré (morta el 1929), vídua de Josep de Sants de Gregorio, propietaris del mas Concellabre.