Resultats de la cerca

Fou alumne del Conservatori de València i estudià filosofia a la universitat Es perfeccionà al Conservatori d’Anvers amb W Boeykens 1984-86 i a la Guildhall School of Music and Drama amb A Pay 1986-88 Ha estat guardonat en diversos concursos nacionals i internacionals, com el Royal Tunbridge Wells Internacional Young Competition 1987 Fou un dels membres fundadors de la Joven Orquesta Nacional de España, i ha estat convidat a tocar amb la Chamber Orchestra of Europe, l’Academy of Saint Martin-in-the-Fields, la Scottish Chamber Orchestra i, com a solista, amb l’…

Fill d’ Àngel Colomer i del Romero i de Montserrat Soler Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de X Montsalvatge i A Ros Marbà Amplià estudis amb H Swarowsky Viena, G Hurst Anglaterra i S Celibidache Alemanya Com a compositor ha rebut el primer premi en les Rencontres Internationales de Chant Choral Tours, el premi Joaquim Rodrigo Sagunt i el premi Enric Morera Sant Just Desvern Ha estat director titular de l’Orquestra del Conservatori de Barcelona, de la Coral Cantiga de Barcelona i del Conservatori…

Fou deixeble de Dominique Prete El 1963 ingressà al Conservatori de París, on continuà els estudis amb André Navarra i els finalitzà amb un primer premi el 1967 Es perfeccionà amb Mstislav Rostropovič i Paul Tortelier Des del 1976 imparteix classes al conservatori parisenc, centre on el 1979 succeí a Navarra en la càtedra de violoncel Ha dedicat una particular atenció a la música contemporània És membre de l’Ensemble InterContemporain Interpreta sovint música de cambra amb Jean-Jacques Kantorow i Jacques Rouvier

Inicià els estudis de violoncel a sis anys i després els prosseguí al Conservatori de París, on obtingué diversos premis Del 1949 al 1957 formà un duo amb Claude Helffer, i combinà la seva tasca com a músic de cambra amb els concerts amb orquestres, com la de l’Òpera de París o la Societat de Concerts del Conservatori Alternà l’activitat de solista amb la de director d’orquestra i de cors, a més de realitzar una important tasca com a compositor

Fou professor del Conservatori de Música de Sant Petersburg i posteriorment també exercí la docència a Kíev i al Conservatori de Música de Moscou Dirigí el Teatre Imperial de Sant Petersburg 1895-1911 i també els Ballets Russos de Serge de Diaghilev, a París Guanyà fama arreu d’Europa com a director i com a pianista La seva obra compositiva, però, no té el mateix interès, i només són dignes de menció algunes de les seves cançons i obres per a piano

Deixeble de Josep Campabadal A partir del 1876 estudià amb Gevaert i amb Mailly al conservatori de Brusselles, on fou professor de contrapunt i d’orgue A Barcelona, fou professor d’orgue, de contrapunt i de fuga a l’Escola Municipal, i d’harmonia al conservatori del Liceu La seva producció religiosa i profana especialment per a orgue és inèdita L’any 1908 inaugurà l’orgue del Palau de la Música Catalana El també músic Enric Daniel era nebot seu

Guanyà el Prix de Rome al conservatori de París 1822 Succeí GSpontini a l’Institut 1851 i DFE Auber en la direcció del conservatori de París 1871 Tingué un talent predominantment dramàtic, que reflectí en les òperes Le Caïd 1849, Le songe d’une nuit d’été 1850, Mignon 1866, que superà el miler de representacions, Hamlet 1868, també molt cèlebre, Françoise de Rimini 1882 i el ballet La Tempête 1889 Oscillà entre la influència italiana i la de la música germànica

Estudià al conservatori de Barcelona amb Joan Massià i Josep Ricart i Matas Seguí cursos de perfeccionament a Lausana amb Marçal Cervera i Arpad Gerecz i a Düsseldorf amb Antonio Janigro Fins el 1985 fou violoncel solista de l’Orquestra Ciutat de Barcelona i després 1985 passà a ésser-ho de l’orquestra del Liceu de Barcelona Des del 1980 fou catedràtic del seu instrument al conservatori de Barcelona Fou membre del Quartet Sonor, del Trio Ciutat de Barcelona i del Trio Bartók

Estudià amb el seu oncle i posteriorment ho feu al Conservatori de París, on obtingué el primer premi del concurs de final de carrera El 1942 ocupà el lloc de primer solista de l’Orquestra de Concerts Lamoureux El 1949, poc abans d’incorporar-se a l’Orquestra de l’Òpera de París, obtingué el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra El 1957 inicià la seva tasca docent al Conservatori de París Estrenà obres d’autors contemporanis i presidí l’associació Amics del Fagot Francès

Estudià al Conservatori de Budapest i al de Viena i actuà amb personalitats com A Rubinstein i A Piatti El 1868 fou cridat per succeir H Wieniawski com a professor de violí al Conservatori de Sant Petersburg, on treballà fins el 1917 i tingué una gran influència sobre l’escola violinística russa Desenvolupà una tècnica especial per tal d’obtenir un so net i lluent, amb una intensitat i un color aconseguits gràcies a una especial utilització del dit índex sobre l’arc del violí