Resultats de la cerca

Començà a destacar en els equips cubans Catalunya 1920-22 i Iberia 1923-29 Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1931-33, on fou suplent de Nogués i jugà 23 partits Guanyà el Campionat de Catalunya 1932 Acabà la carrera al Gimnàstic de València 1933-34 i, posteriorment, es feu entrenador Fou el creador de l’Escola Catalana d’Entrenadors i director d’estudis de l’Escola Nacional d’Entrenadors

Deixeble de Melcior Domenge, de l’Acadèmia Baixas de Barcelona i de Llotja, on ensenyà des del 1929 Installat més tard a Olot, fou professor de l’Escola de Belles Arts, que dirigí del 1951 al 1969 durant la seva direcció concedí molta importància a la formació tècnica, creà l’aula de ceràmica i revitalitzà la de gravat Publicà un tractat de perspectiva Com a creador, bàsicament figurista, es caracteritza per un pulcre tecnicisme

Considerat, amb Humboldt, el principal creador de la geografia moderna, es dedicà sobretot a la geografia humana Després d’un viatge per Europa escriví Europa, ein geographisch-historisch-statistisches Gemählde ‘Una visió geogràfica, històrica i estadística d’Europa’ però la seva obra fonamental és, sens dubte, Die Erdkunde in Verhältnis zur Natur und zur Geschichte des Menschen ‘La geografia general en relació amb la natura i amb la història de l’home’, 1817-18

Debutà molt aviat a la cobla Juvenil Cervianenca, i més tard a la cobla Art Gironí, on actuà 18 anys consecutius Després figurà en agrupacions simfòniques a l’orquestra Pau Casals tocà com a tenora solista Fundador i director de l’Orfeó Cants de Pàtria, de Girona, i professor de música a les escoles municipals d’aquella ciutat, compongué diverses sardanes i fou el creador del Museu de la Sardana de Girona

Fou creador de construccions agosarades, gràcies al seu sentit rítmic de la combinació de les masses i l’espai, així com al seu sentit plàstic de la decoració De les seves obres cal esmentar l’església de Sant'Ignazio, la façana de la catedral i la del Palazzo Aldovrandi-Montanari, a Bolonya, la façana de l’església de Sant'Agostino, a Reggio de l’Emília, i el Palazzo degli Studi, a Màntua

Vinculat a la cort buwàihida, és autor de diverses epístoles molt detallistes segons la moda de l’època, bé que la seva fama prové d’ésser el creador del gènere maqāma La Maqāma de Badī'al-Zamān, sobrenom que significa “el prodigi del temps”, és una dura crítica de la vida social del seu temps, i, a través d’al-Ḥarīrī, el qual la donà a conèixer a Occident, influí notablement en la picaresca castellana

Membre del club Badalona Orientació, fou campió de Catalunya de relleus en sis ocasions 1996-2001 També guanyà el primer campionat català celebrat en l’especialitat nocturna el 1997 El 2002 fou nomenat vicepresident de la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya Com a gerent de l’empresa de promoció esportiva No Límit, fou el creador del Raiverd, pioner entre els raids d’esports d’aventura Dirigeix la revista d’esports de muntanya Trail

Entre el 1921 i el 1924 fabricà els anomenats autocicles Deu el nom a les inicials del seu creador, Josep Boniquet Riera, pilot amateur que anteriorment ja havia creat un vehicle anomenat JB El mateix Boniquet fou el millor representant de la marca, ja que participà en les curses més importants de l’època, com els trofeus Armangué, Sitges o la pujada a la Rabassada Crearen un segon i darrer model, anomenat Storm

A part de tocar amb els músics de la seva generació també fou el creador i l’animador del grup Els grallers del Baix Penedès Fou un bon constructor d’inxes per a gralla, i sovint en féu demostracions en cursets i trobades Hom ha publicat el llibre Repertori d’en Jaume Vidal i Vidal Músiques per a gralla , que conté 58 partitures de melodies per a gralla, amb harmonització a diverses veus, i la seva biografia

Educat al Saint John's College de Cambridge, treballà posteriorment amb E Rutherford Director del Cavendish Laboratory, estudià la física dels aliatges mètallics, l’estructura atòmica dels metalls i el moviment dels electrons a llur si Autor de nombroses publicacions, és considerat el creador d’una escola de metallúrgia física Fou president de la Unió Internacional de Física 1951-57 El 1977 li fou atorgat el premi Nobel de física, que compartí amb PW Anderson i J Van Vleck