Resultats de la cerca
Es mostren 7014 resultats
vinassa
Enologia
Vi darrer que hom treu d’una bota, espès i fort, a causa dels solatges.
Portlandià
Geologia
Tercer i darrer estatge del Malm, que descansa sobre el Kimmeridgià i sota el Berriasià.
El límit superior és dubtós per aquesta raó hom prefereix el seu equivalent oriental i de fàcies netament marines el Titonià i el Volgià L’estratotip és a les Portland Sands de l’illa de Portland Anglaterra
Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós
Història
Lloctinent de Catalunya (1590-92), darrer mestre de Montesa (1540-87), primer marquès de Navarrés.
Era fill del tercer duc borgià de Gandia Joan de Borja i Enríquez A la mort del seu pare 1543 regí el ducat de Gandia per encàrrec del seu germanastre Francesc de Borja i d’Aragó, aleshores lloctinent de Catalunya El 1545 fou confirmat com a mestre de Montesa per la intervenció del rei orde de Montesa Fou capità general de Tilimsen i Tunis 1567 i alcaid d’Orà i de Massalquivir, ciutats que fortificà El 1571 retornà a la península Ibèrica i renuncià 1587 al maestrat de Montesa a favor de la corona, tot i que es reservà el títol fins a la mort La seva preocupació principal durant la…
Enric II de Xipre
Història
Rei de Xipre (1284-1306 i 1310-24), i darrer rei de Jerusalem (1284-91).
Fill del rei Hug III, succeí el seu germà Joan I Deixà que els mamelucs d’Egipte s’emparessin de Terra Santa 1291 i que el soldà al-Malik al-Ašraf li prengués Síria Fou segrestat i destronat el 1306, però fou restablert el 1310 Inicià una política d’acostament al casal de Catalunya-Aragó casà 1315 la seva germana Maria amb el rei Jaume II, i ell mateix es casà 1318 amb Constança, filla de Frederic III de Sicília Els catalans havien obtingut d’ell 1291 mesures favorables per al comerç
Albià
Geologia
Sisè i darrer estatge del Cretaci inferior, situat damunt l’Aptià i sota el Cenomanià.
L’estratotip és a Dienville, departament de l’Aube França
Berenguer d’Anglesola
Història
Darrer senyor de la baronia d’Anglesola ( Berenguer VI d’Anglesola
), de la branca directa.
Succeí el seu pare Ramon II d’Anglesola vers el 1370, i fou un gran magnat dels darrers anys del regnat de Pere III, el qual, el 1375, ell acompanyà a València Més tard fou un dels enemics de l’infant Joan, i, el 1380, fou assetjat a Vilanova de Bellpuig pel comte de Pallars Abans havia estat un dels caps de la unió de cavallers contra els grans barons 1370 Segons l’historiador Pere Tomic, matà el vescomte de Vilamur, però sembla que això no té fonament En morir, sense fills barons, heretà la baronia la seva germana Sibilla, muller d’Hug II d’Anglesola, senyor de Miralcamp, però…
reagravació
Dret canònic
Segon i darrer monitori publicat després de les tres admonicions i abans de l’última excomunió.
finale
Música
En la música instrumental, especialment en la sonata (simfonia, quartet, etc.) o el concert, darrer moviment.
De tempo ràpid i caràcter conclusiu -sovint apoteòsic o triomfant-, la seva forma és generalment la del rondó o el tema amb variacions
extrem
Que en una direcció o successió donada és al darrer lloc, a l’últim de tot.
Carles II de Castella i de Catalunya-Aragó
Història
Rei de Castella i de Catalunya-Aragó (1665-1700), darrer de la línia hispànica dels Habsburg.
Fill del segon matrimoni de Felip IV de Castella amb la seva neboda Marianna d’Àustria, la qual ocupà la regència 1665-75 durant la minoritat de Carles II Fou de naturalesa raquítica i malaltissa, i oligofrènic com a resultat del matrimoni consanguini El seu regnat presidí la fase més aguda de la decadència castellana, que culminà quan el confessor de la reina, el jesuïta alemany JE Nithard, s’emparà del poder després de destituir la junta de govern de cinc ministres designada al testament de Felip IV de Castella el vicecanceller de Catalunya-Aragó, Cristòfor Crespí de Valldaura, el marquès d…