Resultats de la cerca

El secretari general del PSOE, Joaquín Almunia, força Joan Ignasi Pla i Joan Lerma a dimitir els càrrecs de secretari general i president del PSPV, per als quals van ser elegits el darrer cap de setmana en un tumultuós congrés que ja va provocar ahir la dimissió del diputat Antoni Asunción Almunia no accepta la renúncia de l’altre gran protagonista del congrés, el secretari d’organització del PSOE, Ciprià Ciscar, i per a dirigir el PSPV nomena una gestora dominada pels afins a Ciscar Això fa que cinc dels designats, que pertanyen a altres sectors del partit, no acceptin el càrrec

L’Audiència Nacional de Madrid condemna Manuel Charlín Gama, capo del clan dels “Charlines”, a 20 anys de presó com a màxim responsable del transport de 600 kg de cocaïna des de Colòmbia fins a Galícia l’any 1989 Manuel Charlín va dirigir l’operació durant un permís penitenciari, ja que quan es van produir els fets era a la presó pel cas Nécora, pel qual va ser absolt l’any 1994 En aquest nou cas, Manuel Charlín ha pogut ser detingut i processat gràcies a la delació d’un altre traficant de drogues que posteriorment va ser assassinat

El 1900 emigrà a Amèrica i s’establí a Guatemala, contractat com a paleta per intervenir en la construcció de diverses obres Posteriorment, obrí l’Hotel España, on conegué el general hondureny Manuel Bonilla, exiliat en aquest país Més tard, quan aquest general assolí la presidència d’Hondures 1911, fou cridat per dirigir la construcció del Teatre Nacional avui, Casa de la Cultura, a Tegucigalpa Posteriorment li fou assignada, la construcció de la carretera Tegucigalpa-Comayagua, que enllaçà la capital del país amb la costa nord Féu també diverses residències per a les famílies…

Setè duc d’Arcos, de Maqueda, de Terranova, de Ciudad Real, d’Aveiro i de Torres Novas, marquès d’Elx i de Zahara, comte de Bailèn i baró de Patraix i de Planes Net del quart duc d’Arcos i de la vuitena duquessa de Maqueda Filipista, fou nomenat lloctinent de València per Felip V en el moment que el País Valencià s’havia adherit a la causa austriacista, motiu pel qual el seu càrrec fou nominal i es limità a dirigir l’exèrcit filipista del front valencià fins que fou rellevat en el càrrec 1706

Es traslladà a València per traçar i dirigir —sota l’assessorament del virrei, el comte d’Orpesa— la construcció de la primera gran església barroca de la ciutat la capella —actualment basílica— de la Mare de Déu dels Desemparats 1652-67 L’obra és un gran rectangle dins el qual s’inscriu una ellipse coronada per una gran cúpula —que pintà al fresc Palomino— en un dels extrems del rectangle s’adossa la capella i el cambril de la Mare de Déu També és obra seva la capella de la Cinta de la seu de Tortosa

Estudià a l’Institut Tecnològic de Madràs actual Chennai del 1954 al 1957, i el 1963 ingressà a l’Organització Índia per a la Recerca Espacial i tingué una participació destacada en el llançament dels primers satèllits indis 1980-82 El 1982 passà a dirigir el programa de desenvolupament de míssils guiats, que féu el primer assaig el 1985 Fou assessor militar i científic del govern en 1992-99, i en 1999-2001 fou ministre de ciència i tecnologia Entre el 2002 i el 2007 fou president de l’Índia, el primer musulmà a ocupar aquest càrrec

Provinent d’una família de brahmans i educat a Anglaterra, de molt jove hom li atribuí poders especials, motiu pel qual els seus protectors fundaren el 1911 l’orde de l’Estel, que ell havia de dirigir El 1929 dissolgué l’orde, en desacord amb l’autoritat amb la qual hom l’havia investit Tanmateix, els seus escrits sobre mística i espiritualitat The First and Last Freedom , 1954 Commentaries on Living , 1956-60 The Urgency of Change , 1970 Truth and Actuality , 1977 etc li reportaren un gran nombre de seguidors El 1969 fundà una escola per a posar en pràctica les seves idees

Fou professor de geodèsia, mecànica racional i càlcul infinitesimal a la Universitat de Pavia 1852 El 1863 fou encarregat d’organitzar i dirigir la cració de l’Institut Politècnic de Milà, del qual fou director, i hi ensenya hidràulica i mecànica racional Dirigí els “Annali di Matematica Pura e Applicata” 1867-77 i fou secretari del ministeri d’instrucció pública Els seus treballs més importants desenvolupen la teoria dels invariants, i introduí a Itàlia l’obra de Karl Gustav Jacobi i de Cailey en La teoria dei determinanti e le sue applicazioni 1854, les funcions ellíptiques,…

S’inicià al Club Ciclista Bicisport de Barcelona i es proclamà campió del món juvenil 1993 En categoria elit, aconseguí nou Campionats del Món 1995-2002, 2007 a l’aire lliure i tres en pista coberta 1995-97 Guanyà dos Campionats d’Europa 2003, 2007 i cinc d’Espanya 1993, 1995-98 El 1998 establí un rècord del món en saltar lateralment 39 tanques d’1 m d’altura en un minut El 2007 deixà la competició d’alt nivell i passà a dirigir l’escola César Cañas Trial Academy, a Premià de Dalt, que creà ell mateix

Germà petit de Joan Calucho Mestres, fou conegut com Calucho II L’any 1955 fitxà per l’equip Mariotas i participà en la Volta Ciclista a Catalunya El 1957, amb el Mobylette, acumulà triomfs a les curses d’Almacelles, Bellver, Binèfar i Tarragona La seva darrera temporada com a professional fou la 1958-59, fitxat per l’Ignis-Penya Solera, amb el qual participà en la Vuelta a Espanya Ja retirat, fou comissari i director adjunt de la Volta a Lleida, que passà a dirigir a la mort del seu organitzador històric, Josep Simó També fou delegat federatiu a les terres de Lleida