Resultats de la cerca
Es mostren 10449 resultats
Mor Ferran I
Mor Ferran I Alfons, dit el Magnànim IV de Catalunya, V d’Aragó, III de València, I de Mallorca, és proclamat rei
prosinodal
Dret canònic
Fet en previsió o en substitució del sínode.
És dit de certs càrrecs, que són proveïts, no pas durant el sínode, com caldria, sinó abans o després per facultat especial
Norrland
Geografia històrica
Regió septentrional de Suècia, literalment ‘terra del nord’ en suec, que abasta els läner de Norrbotten, Västerbotten i Jämtland, a més d’altres regions històriques menors, i un 15% de la població sueca; geogràficament, però, hom pot incloure-hi també Värmland i Dalarma.
Si hom prescindeix d’aquestes dues regions, el Norrland pròpiament dit ha d’ésser considerat com a territori de colonització relativament recent
Abomey
Ciutat
Capital de la província de Zou, al Benín.
Mercat agrícola Entroncament ferroviari Universitat Fou la capital del regne de Dahomey dit també regne d’Abomey fins a la conquesta francesa
Piast
Història
Primera dinastia regnant de Polònia que ocupà el tron des del segle IX fins a la fi del XIV, bé que el cognom Piast no li fou aplicat fins al segle XVII.
S'inicià amb Miecislau I de Polònia 963-992 i s’extingí amb Casimir III de Polònia , dit el Gran 1309-70
Bellver
Capella
Antiga capella de la vila de Santa Coloma de Farners (Selva), construïda el 1618, on era venerada la Mare de Déu de Bellver, anteriorment a l’església parroquial.
Del 1691 al 1835 esdevingué convent Santa Maria de Bellver , dit hospici de Bellver pertanyent als franciscans de Sant Salvi de Cladells
sinforme
Geologia
Dit del plec còncau.
En un sinforme, els flancs convergeixen cap avall, independentment de la polaritat de la successió estratigràfica o de qualsevol altre element plegat És, doncs, un terme exclusivament morfològic, i pot fer referència tant a sinclinals com a anticlinals, segons l’edat relativa de les capes del nucli respecte de les dels flancs
per antonomàsia
Pròpiament dit, per excel·lència.
immediat | immediata
Filosofia
Dit del coneixement indirecte.
En especial GWFHegel tractà del tema del coneixement immediat a la Fenomenologia de l’esperit , on dóna a conèixer que l’immediat té un caràcter absolut que consisteix en la inseparabilitat entre el pensar i l’absolut L’immediat no és allò que s’obté a partir de la reflexió, i que per tant és sempre inacabat, sinó un coneixement que conclou, que té un final L’immediat és el coneixement adquirit sense cap instrument, sense mediació A allò conegut de forma immediata no li falta res ni li sobra res, per tant té un caràcter absolut