Resultats de la cerca
Es mostren 1220 resultats
András Kovács
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic hongarès, d’origen romanès.
Format com a guionista i influït pel documentalisme, la seva obra afronta la problemàtica de l’intellectual socialista Nehéz emberek ‘Els intractables’, 1964, Hideg napok ‘Dies gelats’, 1966, Falak ‘Els murs’, 1968, Labirintus ‘Laberint’, 1976, A ménesgazda ‘La quadra’, 1978, Októberi vasárnap ‘Un diumenge d’octubre’, 1979, A vörös grófnő ‘La comtessa roja’, 1985 i Valahol Magyarországon ‘En algun lloc d’Hongria’, 1987 Després de la caiguda del règim comunista continuà qüestionant la societat hongaresa a Az álommenedzser ‘L’administrador de somnis’, 1994, Egy nehéz ember…
Charles Arnould Tournemire
Música
Organista i compositor francès.
Inicià els seus estudis al Conservatori de Bordeus i posteriorment els continuà al de París, on fou alumne de C Franck i Ch Widor orgue i improvisació, Ch Bériot piano i A Taudou harmonia El 1898 fou nomenat organista de l’església de Santa Clotilde en substitució de G Pierné A partir del 1919 ocupà la càtedra de música de cambra al Conservatori de París Malgrat haver compost quatre òperes i nombrosa música orquestral i de cambra, la seva producció més important està dedicada a l’orgue Cal destacar el cicle L’orgue mystique 1927-32, un recull de música organística per a cadascuna de les…
el Remei
Advocació mariana originada al s XIV o almenys popularitzada en aquesta època amb motiu de les calamitats públiques (pestes) que assolaren Europa.
Sembla que el seu origen és italià És molt estesa als Països Catalans, sobretot al Principat, on hi ha unes cinquanta capelles i santuaris, entre els quals els de Castell d’Aro, Peratallada i Castell d’Empordà, a l’Empordà, el d’Alcanar, al Montsià, i el d’Arenys de Munt, al Maresme N'hi ha també a les Balears Llubí i al País Valencià Alacant, Albaida Entre els més antics es compta el convent franciscà del Remei de Vic, que prengué l’advocació d’un oratori erigit el 1327 al cap del pont Nou o pont del Remei La majoria dels santuaris, però, tenen el seu origen al s XVI La festa se celebra el…
Empar de Lanuza i Hurtado
Literatura catalana
Narradora.
Ha estat una de les autores més prolífiques i amb més diversitat temàtica en l’àmbit de la literatura infantil al País Valencià La seva publicació s’inicià amb El savi rei boig i altres contes 1979, premi Josep Maria Folch i Torres 1978, i continuà amb Abecedari del diumenge 1986, premi Tirant lo Blanc i premi Crítica Serra d’Or 1988, L’escletxa assassina 1990, Les tres avorrides 1997 i Versos al sol 2000, entre d’altres Ha escrit peces de teatre infantil, com les que reuní en el volum Mitja dotzena 1984, i La cuca Quica 1985, entre d’altres I també ha conreat la poesia València…
Calbinyà

Vista general de l'església de Santa Margarida de Calbinyà
© Arxiu Fototeca.cat
Poble
Poble (1.013 m alt.) del terme de les Valls de Valira (Alt Urgell), al S del terme, al vessant del sud-oest de la serra de Calbinyà (1048 m alt.), a 2 km al N de la Seu d’Urgell, a l’esquerra de la Valira.
Les cases són esglaonades i l’església parroquial és dedicada a sant Tomàs A Cal Serni s’hi ha installat el Museu del Pagès La festa major se celebra el segon diumenge de novembre i també es fa festa per Sant Tomàs 21 de desembre En surten tres camins antics, el de la Seu d’Urgell, el d’Anserall, que s’uneix amb la carretera d’Andorra i el que duu a l’antic llogaret de Sant Andreu de Calbinyà, situat més a llevant Vora Calbinyà, pel camí que hi mena des de la Seu, hi ha les ruïnes de l’església romànica de Santa Margarida, amb el campanar de torre escapçat El lloc de Calbinyà,…
el Fossar de les Moreres

El Fossar de les Moreres
© Xevi Varela
Plaça de la ciutat de Barcelona, que era ocupada pel cementiri on foren enterrats els defensors de Barcelona en el setge del 1714.
Classificat com a conjunt històric, hom hi celebra actes patriòtics, tradicionalment circumscrits a l'independentisme radical, amb poca o nulla representació institucional, molt especialment en les celebracions de l' Onze de Setembre El 1999 la Generalitat declarà el lloc bé cultural d'interès nacional i el 2001 s'hi construïren els elements commemoratius del 1714, amb un peveter i una làpida amb els versos de Frederic Soler "Al fossar de les moreres / no s'hi enterra cap traïdor / fins perdent nostres banderes /serà l'urna de l'honor" Des de l'abril del 2002, l'associació Memorial 1714 hi…
concili I de Nicea
Primer concili ecumènic (325), convocat per l’emperador Constantí I i ratificat pel papa Silvestre I.
Reuní uns 200 bisbes —encara que tradicionalment apareix la xifra de 318 com a nombre simbòlic— sota la presidència d’Osi de Còrdova Tingué com a finalitat combatre l’arianisme L’acta sinodal s’ha perdut, però n’han romàs el símbol de la fe, la carta sinodal i el recull de vint cànons La tesi d’Ari, sostinguda per Eusebi de Nicomèdia, fou condemnada, i fou aprovada la presentada per Marcel d’Ancira i per Atanasi d’Alexandria Hom insistí en el concepte teològic de l’ homooúsios , o sia, que el Fill és consubstancial amb el Pare El símbol proclamat es basa en un símbol baptismal de Jerusalem El…
Jaume Mateu i Martí
Entitats culturals i cíviques
Activista cultural i escriptor.
Administratiu de professió, és soci fundador del Collectiu Cultural Sitja – Es Castellet de Bunyola 1986 i cooperant de Can Gazà Palma, institut contra l’exclusió social fundat el 2003, que presideix Del 2005 al 2018 presidí l’ Obra Cultural Balear Com a escriptor és autor dels reculls poètics Enderrocaments abissals 1984, Botons de foc 1987, premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí, que tornà a guanyar amb El color del diumenge 1995, de les narracions D’eben i mel 1986, premi Vila de Bunyola, de les novelles La Pietà 2003, premi Alexandre Ballester i El balancí de la mare 2005,…
Xavier Díaz
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
El 1987 entrà a la redacció d’esports de Televisió Espanyola a Sant Cugat del Vallès Presentà nombrosos programes esportius en les desconnexions en català de la segona cadena Començà a Diumenge Esport , emès per primera vegada l’any 1989 Posteriorment presentà i dirigí Atac i Gol 1991, Gol Nord 1998 i El Rondo 1999-2006, amb el qual adquirí rellevància pública Més endavant presentà La banda 2007, Sempre positius i Ziga Zaga 2009-10 Durant diverses etapes de la dècada de 1990 també conduï la secció d’esports de l’ Informatiu de TV2 En l’àmbit estatal, treballà a Estadio-2 i Club…
Gregori Palamàs
Cristianisme
Teòleg bizantí.
Amb els germans i la mare vídua abraçà la vida monàstica Anà a l’Athos 1321, d’on hagué de fugir a causa dels turcs Ordenat de sacerdot a Tessalònica 1326, portà vida eremítica a Berea i novament a l’Athos 1331 Contra Barlaam de Calàbria defensà la possibilitat d’una plena comunió amb Déu des d’ací baix Escriví més de seixanta llibres en defensa de l' hesicasme , on exposà la seva teologia palamisme Acusat d’heretgia i excomunicat 1344, fou designat arquebisbe de Tessalònica per Joan Cantacuzè 1350 i la seva ortodòxia reconeguda en el sínode de Blaquernes 1351 Canonitzat en el sínode de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina