Resultats de la cerca
Es mostren 2227 resultats
Joan XII
Cristianisme
Nom que prengué Ottaviano dei conti di Tuscolo en esdevenir papa (955-964).
Elevat al poder de molt jove, no menà una vida gaire exemplar Per defensar-se de Berenguer II cridà Otó I, que coronà emperador Aquest li atorgà el privilegi otonià, que ratificava els Estats Pontificis Fou deposat per un sínode romà
Gregori IX
Cristianisme
Nom que adoptà Ugolino dei conti di Segni en esdevenir papa (1227-41).
Estudià a París, i fou creat cardenal diaca 1198 i cardenal bisbe d’Òstia 1206 pel seu parent Innocenci III Elegit papa, s’oposà a la política absolutista de Frederic II, que excomunicà el 1227 i el 1239 Afavorí els ordes mendicants, en especial el franciscà, del qual fou protector quan encara era cardenal Tingué com a penitencier Ramon de Penyafort, que li compilà les Decretals Proposà per muller de Jaume I Violant, filla del rei d’Hongria, i secundà la política de Jaume I a Provença projectant amb ell de casar Ramon VII de Tolosa amb Sança de Provença D’acord amb Ramon de Penyafort i el…
Silvestre II
Cristianisme
Nom que prengué el monjo Gerbert d’Orlhac en esdevenir papa (999-1003).
Monjo a Orlhac, anà a cercar-lo el comte Borrell II de Barcelona cap al 967, per tal que aprengués les matemàtiques A Barcelona féu amistat, entre altres, amb Ató de Vic i amb Sunifred Llobet, ardiaca de la catedral, que traduïa texts de l’àrab i a qui després Gerbert adreçà alguna carta científica Allí aprengué també la construcció de l' astrolabi Anà a Roma amb Borrell, i el papa Joan XIII, que ja en coneixia la fama, se'l quedà dos anys Anà tot seguit a Reims, on ensenyà a l’escola catedral Fet abat de Bobbio per Otó II 983, retornà a Reims per no entendre's amb els vassalls del monestir…
Sant Vicenç de Calders (el Vendrell)
Art romànic
El lloc de Calders és documentat des del segle X, en què són esmentats els estanys de Calders en dos preceptes dels reis Lluís d’Ultramar 983 i Lotari 986 L’any 1047 ja es té notícia del castell de Sant Vicenç de Calders Això demostra que l’església de Sant Vicenç ja existia i que havia donat el nom al terme La parròquia de Sant Vicenç segurament es trobava molt a prop del castell homònim L’església de Sant Vicenç, com tot el terme, era una possessió del monestir de Sant Cugat del Vallès, tal com reflecteix la butlla atorgada pel papa Urbà II el 1098 a aquest cenobi El 1304 consta que Sant…
Bhutan 2013
Estat
Al juliol, es van celebrar eleccions legislatives, que va guanyar l’opositor Partit Popular Democràtic, amb 32 dels 47 escons, derrotant el governamental Partit Druk Phuensum Tshogpa, proper a la monarquia Tshering Tobgay va esdevenir el nou primer ministre del país, amb un programa pragmàtic que deixa en segon pla la “felicitat nacional bruta” i aposta pel creixement econòmic per vies convencionals El càstig al Govern es va relacionar amb un cert descuit de les relacions amb l’Índia, soci clau, i la millora dels vincles amb la Xina L’Índia, interessada en el potencial…
ascòspora
Botànica
Espora pròpia dels ascomicets, produïda a l’interior d’un asc.
Les ascòspores són sempre de mida relativament grossa i, típicament, són ellíptiques i hialines Poden esdevenir pluricellulars, brunes i de formes variades especialment entre els líquens
Juan Bautista Anza
Història
Militar
Militar.
En les expedicions que comandà cap a la península de Califòrnia 1774-76, fundà la que havia d’esdevenir ciutat de San Francisco Fou governador de Mèxic 1777-88
circulació col·lateral
Patologia humana
Desviació de la sang per vasos secundaris a conseqüència de l’obstrucció d’un tronc sanguini.
Quan una artèria resta oclosa, la porció de teixit que hauria d’esdevenir exsangüe no hi esdevé gràcies a la circulació collateral que hi condueix la sang d’una artèria veïna no oclosa
Nell Gwyn
Teatre
Actriu anglesa.
El seu nom real era Eleanor Gwyn Es féu cèlebre en esdevenir ~1666 amant del rei Carles II d’Anglaterra del qual tingué dos fills i per la seva vida dispendiosa i extravagant
petrogènia
Mineralogia i petrografia
Branca de la geologia que estudia la petrogènesi.
A partir dels elements que formen la roca, de llur disposició i de llur composició química, hom intentà d’establir totes les etapes que han sofert els dits elements fins a esdevenir la roca actual
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina