Resultats de la cerca

És la continuació de la revista Yate y motonáutica , que es publicà entre el març del 1965 i el maig del 1989 Fundada per José Rosés i Antonio Beghetti, ha tingut diversos directors, com Pascual Masterra, Carles Serra, Germán Soler, Isidre Martí i Santiago Serrat i ha tingut collaboradors com José M Martínez Hidalgo, Miguel López Dóriga, Carmiña Verdejo i José M Tey Informava sobre els campionats, les regates, els esdeveniments i les novetats del sector i incloïa articles de divulgació tècnica sobre les embarcacions i la pràctica esportiva del món nàutic Tingué corresponsalies a l’…

Tot i el subtítol "revista setmanal de sports", dedicava un gran nombre de pàgines a la informació de futbol tant del campionat català com de les competicions comarcals Fou dirigida per Francesc Rossell, però l’ànima de la revista fou Isop , que signava la secció "Minúcies", a tall d’editorial Tenia corresponsalies a Madrid, Bilbao i altres ciutats de l’Estat i de l’estranger Fou un precedent de la premsa esportiva catalanista d’aquella dècada i manifestà la seva missió moralitzadora i catalanitzadora de l’esport Impulsà la Copa Catalunya Sportiva, que disputaven els equips…

En el primer viatge a l’estranger des que va prendre possessió del càrrec 2011, el president de Corea del Nord, Kim Jong-un, visita a Pequín el president xinès, Xi Jinping La visita té lloc en secret i és confirmada l’endemà per les autoritats xineses El líder nord-coreà té previst reunir-se a l’abril amb el president de Corea del Sud, Moon Jae-in, i al maig amb el president dels Estats Units, Donald Trump, amb qui al llarg de 2017 ha mantingut relacions de gran tensió La Xina és l’únic aliat de Corea del Nord  

El CDMC dona suport als compositors espanyols mitjançant l’organització de concerts, tant a l’Estat espanyol com a l’estranger, i periòdicament encarrega noves obres, que són estrenades al mateix Centre Des del 1987 és emplaçat al Centre d’Art Reina Sofia, on disposa d’un Laboratori d’Informàtica i Electrònica Musical LIEM-CDMC amb tot l’equipament necessari per a la producció musical Dirigit per Consuelo Díez, anualment organitza el Festival Internacional de Música Contemporània d’Alacant i participa en el Premi SGAE Joves Compositors i en el Concurs d’Obres Musicals per a Ràdio

Es llicencià en ciències polítiques a París 1957 i collaborà a la primera Antologia poètica universitària 1949 Establert molts anys a l’estranger, viatjà per Àfrica i Àsia Publicà El mar escolta Perpinyà 1957, novella d’una gran penetració psicològica, Els homicides 1981, narracions de caràcter existencialista i deixà inèdita la novella Confessió general , que fou publicada pòstumament 2007 i que el 2008 rebé el premi Joaquim Amat-Piniella Publicà també estudis sobre militars catalans Prim , 1985 Joffre , 1986 Tristany , 1988 i Cabrera , 1989 i llibres de temàtica documental…

Es dedicà professionalment a l’ensenyament del rus i a traduir-ne els autors més importants Exercí també com a corresponsal de premsa a l’estranger i dugué a terme nombrosos viatges a l’Occident, en un dels quals morí En les seves novelles, molt influïdes pels clàssics russos del s XIX, intentà una renovació del llenguatge literari tradicional amb la incorporació de la llengua parlada, motiu pel qual és considerat un dels fundadors del realisme japonès en literatura D’entre les seves novelles cal esmentar Ukigomo 1889, Sono Omokage ‘Un marit adoptat’, 1906 i Heibon ‘Mediocritat…

Després d’estudiar a l’IDHEC parisenc realitzà La victoire en chantant 1976, que obtingué l’Oscar al millor film estranger A continuació dirigí Coup de tête 1979 i emprengué una insòlita trajectòria internacional amb La guerre du feu 1981, Le nom de la rose 1986, César a la millor pellícula estrangera —adaptació del relat d’Umberto Eco—, L’ours 1988, premi César al millor director, L’amant 1992, segons la novella homònima de Marguerite Duras, Wings of Courage 1995, Seven Years in Tibet 1997, Enemy at the Gates 2001, Deux frères 2004 i Sa majesté Minor 2007

Estudià al Mozarteum de Salzburg i a Viena Assolí fama com a director de la Staatsoper de Berlín 1939-44 El 1949 anà a dirigir l’orquestra simfònica de Viena i féu moltes gires per l’estranger La seva fama esdevingué mítica quan estigué a càrrec de l’orquestra filharmònica de Berlín 1955-89 i la Staatsoper de Viena 1956-64 Des del 1965 fou codirector dels festivals de Salzburg Enregistrà molts discs, especialment de Beethoven i altres autors romàntics Actuà a Barcelona 1968 i 1972, i l’any 1969 inaugurà l’Auditorium de Palma, a Mallorca

Estudià cinema i fou ajudant de direcció de Jacques Rivette El 1969 debutà amb el film experimental Paulina s’en va Després de dedicar-se al teatre durant cinc anys, obtingué un reconeixement de la crítica amb els films Souvenirs d’en France 1975, Les soeurs Brontë 1979, Hôtel des Amériques 1981, Le lieu du crime 1986 i J'embrasse pas 1991 La pellícula Les roseaux sauvages 1994 fou candidata a l’Oscar al millor film estranger Posteriorment, ha realitzat Terre brûlée 1995, Les voleurs 1996, Alice et Martin 1998, Terminus des anges 2000, Les égarés 2003 i Les temps qui changent…

Estudià a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona 1946, on posteriorment exercí de professor des del 1971 Des de la dècada de 1880 impartí classes, i durant més de 25 anys fou també director de l’Escola Municipal d’Arts Plàstiques d’Alcanar La seva obra és de temàtica variada paisatge, figures i nu i d’un color molt lluminós Feu nombroses exposicions individuals a l’Estat espanyol i a l’estranger L’any 2015 donà a Alcanar part de la seva obra, que en l’actualitat es pot visitar a l’Espai Narcís Galià de la Casa O’Connor