Resultats de la cerca

Autodidacta, estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona 1920 Treballà com a escultor de làpides a Tarragona i Tortosa i, posteriorment, per a una empresa romana com a escultor d’estàtues per a jardins i cementiris Emigrà a Buenos Aires l’any 1950, on s’installà i d’on retornà definitivament a Ulldecona, el 1964 De la seva extensa producció, destaquen la reproducció de la Verge de la Pietat d’Ulldecona 1939, destruïda el 1936, el Sagrat Cor de la façana de l'església de Montroig del Camp 1971 i un bust de Perón per a la Casa Rosada, entre d’altres

Fou campió d’Espanya de velocitat 1948 amb Montesa i guanyà diverses curses d’aficionats com el primer Campionat de Catalunya per a aficionats 1949 Al final de la dècada de 1940 entrà a treballar a Montesa i dissenyà dos dels models de més èxit d’aquesta marca, la Impala 1962, premi Delta d’Or ADI-FAD del 1962 i la moto de trial Cota 247 1968, premi Delta d’Argent ADI-FAD del 1968 i premi Delta d’Or ADI-FAD del 1986 Com a dissenyador industrial de mobiliari fou guardonat amb el Delta de Plata per la pilona Tente i fou menció especial també de l'ADI-FAD pel banc Montseny i el fanal Conica

Representant el Club Sant Antoni de Viladrau, formà part de l’equip integrat pels seus tres fills Antoni, Jordi i Pere Ayesa i Guix Es proclamà dues vegades campió d’Espanya 1996, 2000 i aconseguí un subcampionat 1997 Formà part de la junta directiva del Reial Club de Polo de Barcelona i fou vicepresident de la Federació Espanyola de Polo durant els anys noranta del segle xx També fou un dels socis fundadors del Club Sant Antoni de Viladrau, mànager del club i entrenador del primer equip

S’inicià com a copilot de l’equip familiar de competició de curses d’esquí nàutic, del qual fou esquiadora entre el 1987 i el 1999 Guanyà set Campionats de Catalunya i cinc d’Espanya Disputà diverses edicions de la Copa d’Europa i el Campionat d’Europa, com també el Campionat del Món 1999

També destacà en l’esquí nàutic de velocitat, fent equip amb les seves filles Es proclamà campió d’Espanya offshore 3 1976, subcampió d’Europa en 3D a Sant Feliu de Guíxols 1979, campió d’Espanya en 3C amb Jaume Minet 1981, en 3D amb Esteve Melendo 1983 i subcampió d’Espanya en 3D amb Minet un altre cop 1983 Assolí el Campionat de Catalunya els anys 1982, 1983 i 1984 Era soci del Club Nàutic El Balís, tot i que també representà el Club Nàutic Mataró en diverses curses

Formà part de l’equip del Club Sant Antoni de Viladrau juntament amb el seu pare i els seus germans, Antoni i Pere Es proclamà dues vegades campió d’Espanya 1996, 2000 i aconseguí un subcampionat 1997 També guanyà en cinc ocasionsel Gran Premi Ciutat de Barcelona de polo 1994, 1996, 1998, 2001, 2002

Començà a jugar amb el club manresà Bages Bowling Club 2003-05, competí amb el Sweetrade Bowling Club Bellavista 2006-07 i fou part activa en la consecució de l’ascens de l’equip femení a la primera divisió estatal El 2008 fitxà pel Club Bowling Barcelona Guanyà el Campionat Nacional AMF-Qubica 2008 i formà part de la selecció catalana que disputà el Mundial AMF-Qubica 2008

Membre del Club Natació Catalunya, des dels 13 anys, on a més de la natació practicà el waterpolo i, posteriorment, fou monitor, entrenador i secretari tècnic Jugà durant dues temporades amb el CN Barcelona 1950-51 i fou entrenador de waterpolo altres dues temporades al CN Mataró Fou en dues ocasions campió de Catalunya en la prova de 200 m esquena 1950, 1952 i subcampió d'Espanya, i participà en diverses competicions internacionals amb la selecció espanyola Fou àrbitre internacional de waterpolo Medalla d'or per la RFEN 1988 Fou pare dels també nedadors i waterpolistes Francesc, Maria…

S’encarregà de la construcció de nombroses xemeneies industrials i d’edificis urbans i rurals També treballà en la restauració del Palau Ducal dels Borja de Gandia Safor, del palau reial del monestir d’El Escorial Madrid i de l’antic Ajuntament de València Finançà el prototip d’avió Aeroplà-Monoplà Causarás, del seu fill  Ricard Causarás i Casaña , i fou l’inventor i constructor d’una màquina d’extracció a grans profunditats de líquids de l’interior de la terra, amb motor i tubs metàllics concèntrics, anomenada sistema Causarás

Format a la Reial Acadèmia de les Belles Arts de València, tingué com a influències principals Antoni Fillol i Granell i Joaquim Sorolla, amics seus Fou cofundador del Cercle de Belles Arts de València, on ocupà diversos càrrecs fins el 1914 De les seves obres sobresortiren el modelat de l’escultura Aquilles, premiat a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid 1907 També destaquen nombrosos bustos Sorolla, 1900 Émile Zola, 1902 i altres escultures, com ara  La mà de Sorolla 1930 Des del 1914 fou professor de modelat, dibuix i escultura a l’escola de Llotja de Barcelona, i el 1935 en fou…