Resultats de la cerca
Es mostren 698 resultats
emú

Emú
(CC0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels casuariformes, de la família dels dromicèids, d’1,5 m d’alçada, uns 50 kg de pes i cobert de ploma.
El bec és de color groc fosc, arrodonit a l’extrem i una mica comprimit lateralment Té el coll llarg, i el plomatge gris fosc És sociable, sedentari i omnívor La femella pon de deu a dotze ous de color verd fosc, que són covats pel mascle, el qual també té cura de la niuada Habita a Tasmània i Austràlia
tallareta

Tallareta
Anis iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids, de 14 cm, que té les parts superiors de color gris brunenc, les ales rogenques, la gola blanca i les parts inferiors blanquinoses.
El mascle té la part superior del cap i el coll grisenca i el pit rosat, i la femella té la part superior del cap i el coll runencs Habita als camps oberts amb vegetació baixa, a tot Europa, llevat del N d’Escandinàvia i Islàndia, i al NW d’Àfrica, i hiverna a les sabanes de l’Àfrica tropical És comú als Països Catalans
notòpters
Entomologia
Ordre d’insectes pterigots format per individus que presenten, al cap, antenes filiformes i aparell bucal mastegador.
Els ulls, quan n'hi ha, són reduïts Del tòrax surten tres parells de potes gairebé iguals, i els animals adults són àpters A l’acabament de l’abdomen tenen dos cèrcols llargs Són lucífugs i nocturns, i es nodreixen de detritus la femella es menja el mascle després de la còpula Es troben a les muntanyes de l’Amèrica del Nord, el Japó i Rússia
martinet menut
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels ardeids, de 35 cm, que té les parts superiors negrenques, la resta ocre pàl·lid, les potes verdes i el bec groguenc.
La femella té el plomatge estriat i uns tons més terrosos S'alimenta de larves, insectes, peixets, etc És de costums crepusculars fora de l’època de cria Habita a tot Europa excepte a les illes Britàniques, a la península escandinava, a Còrsega i a Sardenya, hiverna a l’Àfrica i n'existeixen subespècies a Àsia, Àfrica, Madagascar, Austràlia i Nova Zelanda És comú als Països Catalans
rabosa morruda

Rabosa morruda
Cisamarc (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels tripterígids, d’uns 7 cm de llargada, amb dues aletes dorsals (la primera triangular i amb els primers radis més llargs que els altres i la segona petita), la caudal en forma de ventall i petita, l’anal llarga, les pectorals grosses i en posició ventral i les pelvianes filiformes i en posició jugular.
Presenta una coloració molt diferent en el mascle i en la femella, la qual cosa provoca un gran dimorfisme Territorial, el mascle escull un forat en un fons pedregós, on fa una mena de niu entapissat d’algues, i després efectua una dansa nupcial característica És comú als fons rocallosos, entre 10 cm i 1 m de fondària, de les mars dels Països Catalans
casuari

Casuari
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de la subclasse dels neornites
, de l’ordre dels casuariformes, de grans dimensions (ateny més d’un metre i mig de llargada).
El cos és robust, cobert de plomes llises de color negre A la part superior del cap té una excrescència òssia en forma d’elm Al coll presenta sovint algunes carúncules de colors vistosos El bec és fort i comprimit lateralment La femella pon de 3 a 5 ous de color verd, que són covats pel mascle Són omnívors viuen solitaris a les regions selvàtiques
Els equiürs
Femella de bonèllia Bonellia viridis en el seu ambient natural L’aspecte sorprenent d’aquest equiür es correspon amb una biologia no menys sorprenent el cuc que hom pot veure en la fotografia, de cos petit i trompa bifurcada llarguissima, duu el mascle dins un canal mucós que li recorre el cos Jean-Georges Harmelin Els equiürs o equiuroïdeus reuneixen unes 150 espècies d’animals marins bentònics, principalment litorals, que viuen enterrats en el fang, la sorra o les fenedures de les roques Són metazous celomats, protostomats, bilateralment simètrics i no metameritzats en estat…
nigua
Entomologia
Insecte de l’ordre dels sifonàpters, de la família dels dermatofílids, que ateny 1 mm de longitud i té el cos pla i d’un color burell.
Al cap presenta una formació típica, amb tres llancetes, que li permeten d’esquinçar la pell d’alguns mamífers i de xuclar-los la sang, de la qual es nodreix Sovint l’animal escollit és l’home, i aleshores les picades es produeixen als peus si la femella diposita els ous al lloc de la picada, s’hi produeixen ulceracions La seva zona de distribució és bàsicament l’Amèrica tropical
taràntula
taràntula
© Fototeca.cat
Aracnologia
Nom donat a diversos aràcnids de l’ordre dels araneids
i pertanyents als gèneres Lycosa
i Pardosa
, amb espècies més o menys verinoses.
Lycosa tarentula és la taràntula freqüent a tot el sud d’Europa d’uns 3 cm de longitud i de color fosc, durant el dia resta amagada al cau galeries excavades per ella mateixa i surt a la nit a caçar insectes La femella, després de la desclosa dels ous, transporta al dors les aranyes acabades de néixer La picada és poc verinosa i poc dolorosa, contràriament al que hom pensa
escòlia

Scolia flavifrons
Simon J. Tonge CalPhotos (cc-by-3.0)
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels himenòpters, de la família dels escòlids.
Els mascles atenyen uns 20-26 mm de longitud i 30-40 mm la femella El cos és semblant al d’una vespa, de color negre amb dues taques transversals de color groc taronja en els segments abdominals segon i tercer Estan especialitzats en la caça de les larves de coleòpters lamellicornis Són propis de les regions tropicals L’espècie S flavifrons és un dels himenòpters més grossos d’Europa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina