Resultats de la cerca
Es mostren 449 resultats
Kiel
Ciutat
Capital del land de Slesvig-Holstein, Alemanya.
Situada a la vora de la mar Bàltica, és ciutat portuària, amb installacions i dàrsenes a ambdós costats del fiord de Kiel, a l’extrem oriental del canal de Kiel Nucli industrial, amb drassanes, tallers de material ferroviari, indústries derivades de la pesca, cerveseres i tèxtils Centre d’ensenyament superior Universitat Christian-Albrechts-Universität Kiel, fundada el 1665
Petropavl
Ciutat
Capital de la província del Kazakhstan Septentrional, al Kazakhstan.
És situada al SW de la plana de Sibèria Occidental, a la riba dreta del riu Išim, a l’encreuament amb el Transsiberià Fundada el 1752, és un actiu nucli industrial construccions mecàniques, fàbriques de motors de petit cubicatge i aïlladors i centre d’ensenyament institut pedagògic, politècnic, escoles tècniques de mecanització de l’agricultura, del transport ferroviari, etc
Namangan
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, a l’Uzbekistan.
Situada al N de la vall de Fergana, és travessada pel canal de Fergana Septentrional Esmentada com a poblat a la darreria del s XV, és considerada ciutat des del 1610 Actualment és un mercat agrícola cereals, fruita i ramader i un nucli d’indústria tèxtil i alimentària Nus ferroviari a la línia Kokand-Učkurgan-Andižan
Samara
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
Port a la riba dreta del Volga, a la desembocadura del riu Samara Important nucli industrial construccions mecàniques, refineries de petroli, indústria del metall i alimentària i producció de materials per a la construcció Universitat, politècnic, institut de construcció, de planificació, pedagògic i de comunicacions Nus ferroviari Fundada el 1856, en 1935-91 fou anomenada Kujbyšev
Arlberg
Collada
Coll dels Alps austríacs als confins entre el Vorarlberg i el Tirol (1 793 m).
Separa la conca del Rin i la de l’Inn El travessen dos túnels un túnel ferroviari de 10 250 m de longitud obert el 1884 i un túnel de carretera de 13 973 m, obert el 1978 La regió de l’Arlberg és el lloc d’origen de l’escola alpina d’esquí Arlberg Ski Club
Bharuch
Ciutat
Ciutat de l’Índia, a l’estat de Gujarāt, a l’estuari del riu Narbada (l’aglomeració 112.389 h).
És un nucli industrial i comercial, port i nus ferroviari Antigament era anomenada Barygaza El seu port, per on passava quasi tot el comerç amb el món clàssic, fou un dels més importants de l’Índia Unida a l’imperi mongòlic d’Akbar 1572, estigué en poder dels marathes del 1685 al 1782, que fou presa pels britànics
Simplon
Pas
Pas dels Alps Penins, entre Itàlia i Suïssa, a 2 008 m d’altitud, entre la vall del curs superior del Roine i la vall del Toce, afluent del llac Major.
Fou obert al començament del s XIX Més tard hi fou construït un túnel ferroviari que comprèn dues galeries, una acabada el 1906 i l’altra el 1922 El túnel, amb més de 19 km de llargada, és considerat com el més llarg del món Serveix un tràfic bastant intens entre l’Europa del NW i Itàlia via Ginebra-Milà
Sukkur
Ciutat
Ciutat de la província de Sind, Pakistan.
Situada a la riba dreta de l’Indus, és centre de comunicacions fluvial i ferroviari, mercantil i industrial ciment, teixits, metallúrgia, productes alimentaris Al S de la ciutat hi ha el pantà de Sukkur , amb una presa de 1 600 m d’amplada, que permet el regatge de 2,8 milions d’hectàrees de conreu de blat, arròs, mill i cotó
Hyderābād
Ciutat
Ciutat de la província del Sind, Pakistan.
És situada al SE del país, prop de l’Indus, al NE de Karāchi, en una de les regions més riques del país És un nus ferroviari i un nucli industrial ciment, vidre, molins d’arròs, oli de llavors, cuir i ceràmica És famosa per les manufactures de seda, pels brodats d’or i d’argent i per les laques
Bydgoszcz

El riu Brda, al seu pas per Bydgoszcz
© Oficina de Turisme de Polònia
Ciutat
Capital del voivodat homònim, Polònia, a la vora del riu Brda.
És un dels nuclis industrials més importants de Polònia indústria química, metallúrgica, elèctrica, el centre cultural de la regió i un nus ferroviari i de carreteres Rebé l’estatus de ciutat el 1346, de mans de Casimir el Gran, rei de Polònia Destruïda pels suecs el 1656, passà posteriorment a Prússia 1772, i restà sota el seu domini fins el 1919, que tornà a Polònia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina